 |
| BENET ROSELL, Arbre Paer, 1997 http://www.wikiwand.com/es/Benet_Rossell |
"L'home és un alfabet"
és una frase que Severo Saduny va atribuir a Benet Rossell i aquest ho va
aprovar, bo i ampliant-la: "el meu alfabet cal·ligràfic és obert a
l'infinit (...)". Amb la mort de l'artista i escriptor Benet Rossell, nascut
a Àger el 23 d'octubre 1937 -un dels principals representants de l'art
conceptual català, a qui el MACBA va dedicar la mostra retrospectiva
"Paral·lel Benet Rossell" el 2010-, ens quedem orfes d'un ésser
lliure, la immensa singularitat polifacètica del qual ens deixa com llegat la
llibertat creativa i colpidora que esborra les classificacions i les fronteres
que s'entesten a separar les pràctiques artístiques, literàries,
cinematogràfiques, teatrals, musicals i un extens etcètera, que Benet Rossell
prou s'encarregà d'allargar amb el seu afany d'experimentació. Hom recordarà
amb joia la seva mestria poètica a l'hora d'improvisar discursos, poemes,
accions, cançons o el que fos que li sortís de l'ànima de fer, amb la màgia, la
saviesa i l'humor del seu l'idiosincràtic savoir faire. Hom el podrà seguir
encara amb el seu art, amb els seus llibres de poemes o el seu teatre; tot un
univers personal que Benet Rossell ha anat configurant a manera de micromon
inabastable al llarg de la seva trajectòria, en el sí del qual tota mena de
signes, personatges i figures ballen al so de les paradoxes. Un micromon poètic
que els seus editors, Antoni Clapés i Víctor Sunyol, defineixen com: "
(...) revelador d'històries essencials, absurdes o conceptuals, impregnades
d'una llengua feta amb expressions populars i lèxic ponentí. (...) tot un
repertori gestual que ens atansa al misteri de la poesia". l'ELA,
l'Esclerosi Lateral Amiotròfica, s'ha endut Benet Rossell amb 78 anys, pocs
mesos després que en deixés, un altre escriptor ponentí, Carles Hac Mor. Ambdós
compartiren poètiques, llengua i territori, viatges i escenaris, obres, llibres
i publicacions, però sobretot compartiren "la manera més radical perquè
les teories i les normes introjectades no facin nosa a la llibertat" dit
en paraules d'Hac Mor. I Benet Rossell ens continua interpel·lant, amb aquests
versos: "he tancat els ulls per dintre / i no els puc pas obrir / la
combinació / qui la sàpiga que vingui (...)".
Ester Xargay
 |
Benet Rossell al
seu estudi, Foto Ester Xargay
|
A LA MATEIXA WEB HAN RECORDAT UN ARTICLE DE CARLES HAC MOR A LA POESIA DE BENET ROSSELL i la improvisació, publicada al diari AVUI el 2006
LA POESIA
DE BENET ROSSELL, PER CARLES HAC MOR (DIARI AVUI, 2006)
La manera més radical perquè les
teories i les normes introjectades no facin nosa a la llibertat, en art, és
improvisar. Això amb el benentès que la improvisació pura no existeix i que
quan hi falla la inspiració apareixen els recursos, sempre dolents per a l'art,
entre els quals hi ha l'experiència acumulada, l'ofici. Altrament, és evident
que en qualsevol pràctica artística que no porti a un succedani d'art hi ha,
indefectiblement, algun grau d'improvisació.
La improvisació crida la
inspiració i és un requisit indispensable d'aquesta. La llibertat atorgada per
la improvisació sorprèn l'artista mateix i confereix al seu art una frescor
inaconseguible amb altres mitjans. En gran part, això és així per tal com, en
improvisar, hom invoca l'atzar i aquest hi acudeix per enriquir el procés de
treball.
Quan hi és barrada la intervenció
de l'atzar, l'art es vol acostar a una ciència i a una tècnica exactes i esdevé
un simulacre d'art. Les intencions espatllen les obres d'art. La voluntat és
enemiga de l'art. La llibertat i, doncs, la improvisació són immanents a l'art,
tot i que no suposen cap garantia de res.
Un exemple d'aquesta mena d'art, ho és el de Benet Rossell, així com la seva poesia i les seves improvisacions parateatrals. La llibertat que ell es pren per anar desenvolupant els seus diguem-ne monòlegs sense traves fa que aquests es vagin articulant -d'unes maneres sorprenentment personals i irrepetibles- davant els oients.
Un exemple d'aquesta mena d'art, ho és el de Benet Rossell, així com la seva poesia i les seves improvisacions parateatrals. La llibertat que ell es pren per anar desenvolupant els seus diguem-ne monòlegs sense traves fa que aquests es vagin articulant -d'unes maneres sorprenentment personals i irrepetibles- davant els oients.
Aquests, gràcies a la
improvisació, tenen el privilegi d'assistir de viu en viu a l'aflorament d'una
concatenació -no comparable a res conegut- de raonaments, d'imatges, de
narracions, d'anècdotes, en fi, d'un discurs que fa de l'humor reflexiu una via
de coneixement màgica.
I tan gran singularitat, si té
tanta força és pel fet de ser molt fràgil. A més, és impossible de fer-ne un
gènere literari o teatral; no admeten cap fórmula. Es tracta de preliteratura,
de metaliteratura i de postliteratura. Les peroracions de Benet Rossell -que ni
tan sols poden ser transcrites sense ser greument desvirtuades-, ell no se les
ha plantejades mai com a monòlegs ni com a res. Neixen ad hoc i in situ, davant
el públic, com un impromptu, sense cap preparació prèvia i, per descomptat,
sense assajos; i creixen i acaben al cap de poc, però no moren mai,
prossegueixen calladament fins que tornen a sorgir algun dia impensat, en algun
acte multitudinari, transfigurats en una altra dissertació ben diferent.
Són tot el contrari d'un seguit
d'acudits; no tenen res a veure amb cap mena d'enginy, ni verbal ni conceptual;
són com un deliri que no ho acaba de ser perquè segreguen un humor
ultraracional, al costat del qual la raó fa riure. Només els profetes bíblics
són els predecessors de Benet Rossell en l'art de l'oratòria sense brida.
I emparentats tant amb aquests
monòlegs com amb el seu art, hi ha els seus poemes, espoletes o restes de tot
el desplegament oral ressenyat més amunt, guspires d'un desvari particularíssim
que calen foc en el lector.
Atesos els prejudicis, les
escales de valor, que tothom té en llegir poemes, podria ser perillós de dir
que els poemes de Benet Rosell brollen de la improvisació a ultrança (no pas de
l'automatisme en l'accepció surrealista), si no fos pel fet que totes les
convencions repressores són arraconades pels poemes mateixos.
Ho podeu comprovar al seu llibre
de poemes de carretera i manta que li acaba d'editar Pagès, editors, amb un
pròleg, extens, de Lydia Oliva, que, amb una inspiració que se'ns emporta,
aborda totes les facetes de Benet Rossell.
Carles Hac Mor (Diari Avui, 2006)
http://www.lletrescatalanes.cat/ca/lletres-2-0/el-blog-de-la-institucio/item/1540-la-poesia-de-benet-rossell-per-carles-hac-mor-diari-avui-2006 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada