 |
| foto: M, quadre final |
Vaig anar a la festa de fi de curs de ma filla, Creació de Números De Clow, impartit per Caroline Dream I
Alex Navarro, a la Nau Ivanow (Sala Andy Warhol). Un curs
de quatre dies, i la cirereta, presentar els guanys assolits aquella mateixa
tarda davant del públic convidat i fidel. Comèdia, l’altra cara de la Tragèdia,
personatges que no són ni déus ni burgesos de bona família sinó mortals, sovint
vulgars i mal endreçats, a la recerca del happy
end, per fer riure, allò que els mites expliquen amb la imatge de la riota
inabastable dels déus, i que tan molesta als sèniors quan la sofrim davant de la
rialla inextingible dels adolescents. Realitat quotidiana i gent de casa feta
espectacle i divertimento.
Dos nassos
vermells a la porta, signe que marca el desplaçament, ja ens aixeca els llavis.
En abandonar el real dos grums escandalosament rojos improvisen el control
d’embarcament a l’altra banda (riu el
públic), on ens espera una màscara negra i dos ulls que il·luminen el terra
buit: l’escena (espectació).
Per aquesta boca
oberta brolla Kecho (Alejandro), caracterització estrambòtica amb trossa
descomunal, condueix el viatge. Pallassades, Kecho patina o llisca sobre la
tarima (rialles a dojo), informa les previsions de vol, anuncia les
circumstàncies. Qüestió d’art, ens prepara –potser art actual i tot.
Dues criatures (Ester
i Jaume) s’emboliquen amb l’atrezzo: el cavallet de pintor. L’artista (Mayra)
fa el darrer toc de llum a una obra important, que s’exposarà a la Galeria de
la Història. Els dos ajudants potiners amb poques llums, però, troben
que cal arrodonir La Gioconda, i
apomen amb colors i pinzells la labor. Però la pintura esdevé taca que s’estén
avall esborronant el quadre. Gestos i cares de l’artista posen el crit al cel.
Riem el públic. Soluciona l’estrall la pintora fent-la passar per una obra contemporània.
Mentre l’embalum
es tret d’estudi, el tenista (Javi) fa malabars amb pilota, raqueta, rialles.
Teatre facial. També el gest obscè de Nadal estirant-se els calçotets es
desenvolupa en un embolic hilarant on la mà del tenista queda enganxada d’alguna
manera (imaginem: com alliberarà la mà?) a la ratlla del cul. Aquella mà negra,
tanmateix, perd l’habilitat i fuig la pilota d’escena. Gatzara i picar de mans.
El personatge
(Ana) que entra per treure la bossa esportiva que s’ha deixat el tenista, fa
mala cara i surt esparverada. Salten dos àrabs a escena que ens evidencien la
parella còmica. Embolic fonamentalista amb els desequilibris de la bomba. Tot i
l’atreviment de presentar un tema tan sensible i actual, es riu amb ganes. Més
quan el tenista rere la pilota ens porta a l’altre número.
Una lírica
enamoradissa (Priya) apareix tocant el violí. Seduït pel vol del Titànic, surt
Luca. Enamorat festeja la noia indiferent. Abans de caure en els afalacs
d’amor, un altre pretendent (Paco) s’hi embolica. La violinista va d’un a
l’altre sense saber resoldre el dilema. La solució que troba és una competició.
Ràpidament cadascú mostra les seves virtuts –el violí és una mosca que els
entabana. Ella però és contundent. Duel a mort. Garbuix amb les pistoles
–música intrigant repetitiva gairebé gest. El tenista desfà la tensió buscant
la pilota. La violinista fuig darrera. Els pretendents en desbandada darrera
d’ella deixen l’escena en mans de la jocositat ambiental.
Per darrere
entra la núvia (Eva) en el dia de la seva boda. Magnífics jocs i gestos amb el
vestit de núvia. Fins i tot engendra i balla el nadó trufant-se per terra amb
l’enriolament públic. Passen els terroristes buscant hurís. Anna, disfressada
de Kecho, presenta el fabulós “rockero” Cotsy.
Cotsy Glamour és
un altre duet (Sergi i Joan) que rifen el número. Cotsy és un “divo” petulant i
exigent. Satisfà totes les seves demandes hiperbòliques l’impertorbable
carablanca, mentre augmenta la riota de la platea.
Ara la situació
la crea l’art màgic de Luca. Fa aparèixer del llençol blanc carregat de mans
per , sense pólvores màgiques ni abracadabres, violà, la consulta del psiquiatra (Alejandro).
Rep primer un pacient. I amb els pacients surten malentesos, jocs de mots i
embolics –el caçador caçat, cau en una depre el psiquiatra-, que fan riure pels
colzes. La darrera pacient mastega la pilota antiestrès. És la pilota que
persegueix l’esportista i, en els escarafalls, s’escapa seguida pel tenista.
Segueixen darrera corrent els terroristes que s’enduen el mobiliari cap al seu
paradís.
I comença una riallejant carrera de tots els personatges
amb regust de cine mut. Traspassa el tenista per la pilota fugissera. Se
dispara la violinista al seu darrere. La segueixen un, dos pretendents. I la
disfressa de Kecho proclama l’escena final. Maletes, amb les quals una irritada
divorciada (Ana) conta el drama de la separació matrimonial amb sornegueria
esclatant.
Així cauen sota
l’escena els setze pallassos que han trobat l’actor. Vinclant els caps al
públic sobirà arranquen bisos a cor que vols. Es giren d’esquena els actors i es
treuen els nassos. Sense màscares tots tornem a la quotidianitat rutina,
sospirant com ens hem petat de riure.
La cura pel vestuari i la caracterització no amaga el
gest fresc dels pallassos encara no endurit per la tècnica. Sense enfilar
globus ni veritats absolutes han desplegat l’atmosfera d’allò còmic. L’àgil vol ben trenat per la comicitat
que em viscut, és mèrit de Caroline Dream i Alex Navarro, destres en
destapar pallassos -The Clown in you / El
payaso que hay en tí, és un llibre d’ofici firmat per la Caroline; per
ofici i per l’ofici Àlex Navarro creà la web de referència CLOWNPLANET.COM
El joc, la
broma, el riure, han jugat amb l’insòlit, el ridícul, el burlesc, el quid pro quo,
els estereotips... lacònicament. Pantagruèlicament els espectadors han xalat de
valent.
JC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada