ÀLVAR BONET (1963) ens mostra LO COMÚ a DeltArt, el centre cultural
del Delta. És una instal·lació meravellosa, clara i punyent.
Magnífic el concepte. La peça central tria els elements bàsics d’un excusat
d’hort: la terra -un prisma quadrangular cobert d’argila aferrada- i la gerra,
on es deixaven les excretes. Aquest senzill volum, amb el cup i el cercle de l’albúrnia,
ens porta a recordar que no teníem ni gestió de l’aigua ni clavegueram fins al
poble apart. Cosa que ens porta a evocar i completar l’estampa d’aquells
tancats de canyes i canyots -expressió marginal de l’arquitectura tradicional (la
barraca)- que a un cantó del tros preservaven el decòrum de fer les necessitats
del jo. Imatge que s’arrodoneix amb la resta de la instal·lació: “Per a
torcar-se les busseres”, una perxa amb l’actualitat en retalls, diaris amb
els ets i uts del rei UBÚ-TRUMP (i semblants, netanyahus, putins...)
De manera que la resta del treball exposat són uns panells -reciclats,
semblen els dos batents d’un armari- que conten definicions: lo comú, comú substantiu
i adjectiu. Com a adjectiu, adquireixen universalitat en tant que ja no és l’home
concret que fa de ventre, sinó que s’aplica a tot el gènere i més enllà: casa
del comú, sentit comú, fer causa comuna... i ens fa pensar. Ens fa pensar
sobretot en allò social -consciència social. Llavors, Lo comú esdevé mosquit
bouètic agullonador i
punyent. Fenomenal!
.jpeg)
Addenda 1: Marcel Duchamp, Fountain, R. MUTT 1917
Addena 2: Maurizio
Cattelan, América, 2016, vàter fet amb més de 100 quilos d'or pur, Museu
Guggenheim de Nova York.
Addenda 3: poema
de Javier Caballero, 2001
CAGANER AMB
DIARI (SOBRE TASSA)
A l’excusat
de tassa
immaculada
blanca, s’assenta
en la cabòria alada.
Un gran esforç
per a una cagada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada