ArtAMILL, galeria d’iniciatives culturals a la vila
coquetona de Vinyols i Arcs (Baix Camp), va acollir HACMORIANA, recital de
poesia d’acció. Es van disposar un parell de taules amb embalums, eines i
papers, un cavallet de pintor, megafonia mínima i cadires de tisora esparses per
la placeta, retallada en el jardí urbà. En una parava una exposició minimalista
amb retrats de Carles Hac Mor -destacava “L’amor de CHM per una cadira” (Joan Casellas).
Ester Xargay i Marta Darder porten l’auditori per versos
i postulats de Carles Hac Mor, Tothom és poeta, llavor expandida concretada
en escena, darrere la gran fàbrica de Santa Caterina. La sensació d’acció
estimula la percepció de certes qualitats donades als sentits. Així, la
sens-acció fa que hom, essent-hi, davant l’acció, senti la distinció entre
sensació i pensament en el si de l’acció. L’objectiu és no consolidar
res. Contra els cànons, canonades.
Joan Caselles ens sedueix parafrasejant la foto LA CADIRA
COM SEU (AL·LEGORIA DE L’OU COM BALLA): Així doncs, totes les cadires cultes
de Dalí a Kosuth i Ferrer, Cerdà, Canals, Brossa i Hac Mor són ecos de la
cadira de Charlie Rivel, cadira primigènia en l’àmbit de la comunicació en
acció. (Escritures Alçurades, :Rata, 2016, pp. 236-238).
Alhora Queralt Osorio aplica formes i colors a la tela amb
destresa au plein air. Sobre el blanc sobri aplica les emocions que
esdevindran el concret, el llenç.
Ester Xargai obre l’escena als dominis de l’antimàgia. Admiració
i interacció. Marta Darder posa jocs i fils, lletres i pedres, topònims. Conjunció
i intersecció de les arts visuals, plàstiques i poètiques. Hem superat
tots els límits; s’imposa un retorn al desordre!.
Intervé Mònica Dalmau -Escrit és crit. Un desplegable.
Paraula o crit que colpeix per inesperat. Descobriment sense artificis. A tant
fas, tanta casualitat és. I més
Restava en toll.
Avança per esquitx.
O bé,
La clau perseguida pel dau
que en fa les osques,
i naltros
que només desbarbem.
També Javier Caballero. Va entrar masticant l’homenatge a
CHM en una acció inspirada en Bartomeu Ferrando, emetre sons que després seran lletres.
Recita un parell de poemes de Si’t dol lo cap, posa’t la careta -el
que és evident no sempre és intel·ligible. I feu mutis pel fòrum amb
Paraules alades, poema acció que escarxa el xiulet del moixonet en un
refilar juganer i homèric.
Queralt Osorio rubrica l’home de la cadira davant la finestra.
Així, pos, passa l’HACMORIADA, se’n va el sol calent d’estiu pel ponent. Efímer el dia, es tard. Tots dalt de l’escena lligats amb fils de llana vermella, Oh! Una omega! Marta Darder fa ballar les lletres també vermelles coralment. Calcetí vermell -Avui, macarrons amb tomàquet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada