El diumenge 15 de Juliol 2108 va cloure la PostBouesia amb un vermut amanit per Manu Louis. I així ho vam contar a la boucrònica,
Invertits i en dansa tots els valors, la traca
final dels encontres la va posar Manu
Louis, l’home-orquestra imprevisible i elèctric, a l’hora màgica del
vermut. Rock, jazz, ritmes tradicionals, pop... acoblats en teclats, guitarra,
sampler... es mostraren en una mixtura postmoderna i exòtica, entremesclades en
efusions en anglès i/o francès pertinents, revoltades o humorístiques. Un
mosquit impromtu, prolífic i experimental en el migdia solar de Lo Pati. Per
tant, Dadà és un mosquit.
Aquí he trobat un vídeo del vermunt bouètic del 15 juliol 2017, però no l'he pogut copiar
https://www.facebook.com/rbserrat/videos/10213866600492842/?t=0
També podem conèixer la seva obra en el seu CD del 2016
FOTO: JA, Manu Louis a Lo Pati, Amposta 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada