GRAN TOUR 2019
PEREJAUME |
EL
DELTA DE L’EBRE: PAISATGE CULTURAL
Des de la creació del parc natural del delta
de l’Ebre, el concepte dominant en aquestes terres és el de paisatge natural i
com a desvinculat o en conflicte amb el paisatge cultural.
El pagès és i ha estat el principal creador
de paisatge cultural al delta, el
seu principal gestor i productor de valor afegit.
La llacuna més gran del delta són els seus
arrossars (valor ecològic); el reclam gastronòmic del delta és l’arròs (valor
turístic); la manufactura estrella és el sac d’arròs (valor econòmic); el delta
és una de les últimes societats agrícoles de la costa mediterrània amb un gran
pes de l’entorn natural i una forta identitat de pertinença a un lloc i ha
estat la revolució agrícola més important del segle xx a tot Europa gràcies a
la construcció dels canals de rec (valor
cultural); els arrossars i canals i desguassos determinen un paisatge únic i
d’enorme bellesa (valor patrimonial i estètic).
UNA
SENYAL-ÈTICA DELS CANALETS I DESAIGÜES
El pas d’una toponímia oral a una toponímia
escrita. La veu del pagès posada en lletres per estudiants de 4rt d’ESO de
l’institut de Deltebre. Totes les veus són importants, també les dels
adolescents i dels pagesos: una senyal-ètica. Assenyalem i celebrem la veu del
pagès que ha creat un jardí de riquesa, un paisatge clos i obert a l’ensems.
Construïm i dissenyem uns senyals i una tipografia i sortim de l’institut per
sortir-ne i caminem i anem en bicicleta per conèixer la xarxa de rec i
instal·lar els senyals. Milers d’estudiants baixen anualment al delta per
conèixer el parc natural; els estudiants de l’institut de Deltebre son els primers que visiten la comunitat de regants
de l’esquerra de l’Ebre per conèixer el paisatge cultural agrícola: la majoria
no distingeixen entre un canalet (artèria) i un desaigüe (vena), desconeixen
que el canal naix a l’assut de Tivenys- Xerta. La càmera de vídeo ens acompanya
durant tot el taller.
POÈTICA
DEL TALLER
“Veig en els sorolls
la prolongació de les paraules”.
“Quan estic pensatiu
m’agrada tenir obert.
No puc afegir res més
a la veritat que
porto dintre” .
Joan
Brossa. Del poema “La veu escrita”.
Canalet del Cartero/
tubet de Nassos/ canalet de la Siscona/ desaigüe del Riet Fondo/ desaigüe dels
Melics/ sèquia d’Illa de Mar/ desaigüe del riet de Ximero/ canalet de Salines/
tubet del Pregó/ desaigüe de la Bufona/ desaigüe del Rastrellador / canalet de
la Siscona
De sobte,
paraules escrites, inscrites escampades pel delta agrícola en forma de senyals
menuts en tots els canals, canalets, sèquies, tubets i desaigües. Nombrant amb
lletres allò ja nombrat de viva veu. Un món sense la veu escrita, inscrita, la lletra
absent.
Una
senyalística. Una senyal-ètica.
La veu
del pagès del delta de l’Ebre.
Veu
singular, genuïna, insubstituïble, pròpia, única, individual, inefable.
Veu al
marge, callada, aïllada, discriminada, menystinguda, simple instrument del mecanisme
social.
Veu
reclosa al camp, fora ciutat.
Un
cràter, una zona calenta, una boca que talment canta com treu foc pels queixals.
Els
quatre pilars de la religió deltaica: el pagès,
el constructor/turista,
l’ecologista, l’artista.
El nom escrit no és el món dit.
Delta com a infra-nom, nom de baix, nom arran, arran-nom, nom a
baix de tot, allà on fan cap les aigües del llenguatge, on aboca el continent,
el significant, un nom baix, pla, ple de contingut, de significat.
PROGRAMA
14 d’agost
2019
Caseta de
la Marquesa, carretera de la platja de la Marquesa
20 h.
Sopar, audio-visionat dels vídeos “Dadà és un mosquit” i “Lo nom escrit no és
lo mon dit” d’Adolf Alcañiz i Miquel Àngel Marín, intervencions poètiques i
musicals de Carles Andreu, Javier Caballero, Clara Garí, Núria Martínez Vernis
i Jordi Rallo. Acampada.
15 d’agost
2019
7 h. Sortida
dels caminants en direcció Riumar, resseguint la xarxa de rec per camins
interiors del delta. Accions poètiques i musicals amb instal·lació de senyals
en els canals i desaigües.
(txt: Miquel Àngel Marín)
El Grand Tour, la ruta a peu de caminants i artistes per diferents racons de la geografia del país, tindrà com a punt de partida aquest 2019 el delta de l’Ebre i més concretament l’Ampolla. Coordinat pel Centre de Creació Contemporània Nau Côclea de Camallera (Girona), aquest viatge que mescla el senderisme i art contemporani a peu de territori, ha comptat en la seua cinquena edició amb la complicitat de Lo Pati – Centre d’Art Terres de l’Ebre, el parc natural del delta de l’Ebre, l’Associació Cultural Rabera de Bouetes i la Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre. Es tracta d’una activitat oberta a tothom, prèvia inscripció.
Concretament, la ruta començarà el 14 d’agost a l’Ampolla i proposa recórrer en dos dies una part important de l’hemidelta esquerre. Primer la línia costanera que ressegueix la badia del Fangar i a l’endemà, després d’haver fet nit en una típica caseta d’arrossar del Delta, camins interiors de la plana deltaica posant el focus a la xarxa inacabable de canals i sèquies que irriguen i desaigüen el mar d’arrossars. “Al Delta, no hi ha senyals amb els noms d’aquests canals i sèquies, i el que fem és reflexionar sobre això: de com les paraules construeixen el món i de com passant de la toponímia oral a la toponímia escrita podem fer sentir la veu del pagès i posar en valor la tradició agrícola del Delta, que sovint queda diluïda enmig del paradigma ecològic o turístic; la intenció no és omplir de senyals el delta, és més una senyal-ètica que una senyalística”, apunta Miquel Àngel Marín, artista i músic de Deltebre que aprofitarà el pas del Grand Tour pel Delta per explicar als participants –caminants i artistes de diferents disciplines- el projecte El nom escrit no és el món dit, un taller impartit a alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Deltebre el curs passat pel mateix Marín, José Luís Rodríguez, professor de plàstica en aquest institut; i el videoartista Adolf Alcañiz. A través d’aquest taller, que forma part de la segona edició dels Encontres Aproximatius de Postbouesia, els estudiants han portat a terme una pràctica artística amb el paisatge cultural agrícola i han creat 10 rètols per senyalitzar alguns dels canals i sèquies de l’hemidelta esquerre, amb noms tant diversos com la Bufona, lo Cartero, Salines o Canal del Llebret. El Grand Tour toparà amb aquests senyals a peu de canalet i s’hi farà música i poesia al seu voltant, així com accions artístiques i musicals amb instal·lació de senyals nous en canals i desaigües.
El pas del Grand Tour pel Delta acabarà el dia 16 d’agost amb una acció artística a la Casa de Fusta en la qual intervindrà l’artista anglès establert a Berlín Simon Faithfull, qui treballa, segons les seues pròpies paraules, el món com si fos una escultura, i és autor de diverses accions enmig d’espais naturals. Faithfull compartirà escenari amb el geògraf Sergi Saladié i tots dos dissertaran sobre l’amenaça de la regressió al Delta i la faran visible des de diferents vessants: ecològica, humana, poètica, visual, agrícola, turística…
La resta d’etapes del Grand Tour per les Terres de l’Ebre passen per Amposta i Tortosa, amb un recorregut el dissabte 17 d’agost amb el vaixell Lo Sirgador pel riu Ebre, des d’Amposta fins Tortosa. També hi haurà una travessa pels Ports amb un ascens al cim de Caro, el més alt del massís dels Ports. A les etapes dels Ports hi haurà, entre altres, la intervenció de Sandrine de Borman, una artista visual que treballa amb empremtes d’herbes i plantes i que uneix memòria i botànica. No es tracta d’una actuació amb horari sinó que forma part del mateix recorregut. Finalment, els caminants del Grand Tour també faran una incursió a la Terra Alta i als espais de la Batalla de l’Ebre; així com a la comarca de la Ribera d’Ebre, on recorreran els espais calcinats per l’incendi d’aquest estiu i visitaran la central nuclear d’Ascó.
El Grand Tour és una activitat oberta a tothom, només cal inscriure’s. A la web www.elgrandtour.net hi ha la guia d’etapes on es pot veure a on es va i què es fa cada dia. “Per a nosaltres és interessant participar en aquest projecte perquè enllaça molt bé amb la filosofia de Lo Pati i la vinculació entre art contemporani i paisatge”, apunta Aida Boix, directora de Lo Pati.
Clara Garí: "La idea és caminar i que, a partir d'aquí, passin coses"
L'artista i gestora cultural de la Nau Côclea inicia un recorregut artístic per tot Catalunya que culminarà a les Terres de l'Ebre
Foto:
CEDIDA
L'artista Monique Besten (Països Baixos), una de les participants
L'art de caminar. O la passejada com a fenomen artístic. La segona setmana d'agost s'iniciarà, per quart any consecutiu, el Grand Tour. Una iniciativa artística impulsada per l'artista Clara Garí, de la Nau Côclea (Alt Empordà) que enguany sortirà de la muntanya de Montserrat per arribar fins al Delta de l'Ebre, en un itinerari traçat prèviament en forma d'esperil que els portarà per una vintena de poblacions, com El Bruc, Capellades, Santes Creus, L'Espluga de Francolí, El Molar, Pinell de Brai, Prat de Comte, Mas de Barberans, Santa Bàrbara o La Ràpita. El Grand Tour vol reivindicar la unió de l'experiència física del moviment amb la de l'artística i emocional, recollint l'herència dels viatges dels intel·lectuals europeus. El costum es va imposar des del 1600 fins a l’inici dels desplaçaments en tren al segle XX. El viatge solia anar associat a un itinerari predeterminat, cada artista i cada viatger tenia el “seu” Grand Tour encara que pocs deixaven de visitar les ruïnes de Roma, les pintures dels primitius flamencs a Amsterdam i Bruges, els carrers de París o l’arquitectura renaixentista de Florència i Venècia. A moltes cultures és costum que el jove faci un viatge abans de començar la seva vida productiva. A l’Europa medieval, l’aspirant havia d’anar al bosc i afrontar el perill d’allò desconegut abans de ser armat cavaller. Encara avui molts estudiants europeus fan un viatge a la meitat o en acabar els seus estudis superiors. Hem parlat amb Clara Garí sobre aquesta proposta que recorrerà la geografia catalana durant la resta del mes d'agost.
"De vegades ens oblidem que tenim un cos, i fem activitats del cos i de l'ànima separades. Com si fossin dos personatges diferents i jo sé que la unió del moviment del cos, amb l'emoció i les experiències corporals pot aportar molt"
- Quina és la particularitat d'aquesta caminada col·lectiva?
La seva característica principal és que aquelles persones que la fan van acompanyades d'artistes de totes les disciplines. La majoria són artistes que hem anat trobant al territori, que tenen ganes de compartir i de mostrar-nos una mica la seva terra, o bé artistes que caminen amb nosaltres. També hi ha artistes que vénen a desenvolupar una peça pensada a través de l'acció de caminar. Des de la poesia, la dansa, la música, les arts visuals... Una altra característica és que no fem un tall molt fort entre tradició i art contemporani. Estem molt contents d'incloure propostes mixtes, i també ens interessen molt aquells artistes contemporanis que revisen la tradició.
La seva característica principal és que aquelles persones que la fan van acompanyades d'artistes de totes les disciplines. La majoria són artistes que hem anat trobant al territori, que tenen ganes de compartir i de mostrar-nos una mica la seva terra, o bé artistes que caminen amb nosaltres. També hi ha artistes que vénen a desenvolupar una peça pensada a través de l'acció de caminar. Des de la poesia, la dansa, la música, les arts visuals... Una altra característica és que no fem un tall molt fort entre tradició i art contemporani. Estem molt contents d'incloure propostes mixtes, i també ens interessen molt aquells artistes contemporanis que revisen la tradició.
- D'on surt aquesta idea de recórrer Catalunya a través de l'experiència artística?
La idea ve de fa molt de temps. És una idea que se'm va acudir a mi. La idea és caminar i que, a partir d'aquí, passin coses. Fins i tot jo ho havia provat alguna vegada, anant des de casa meva a l'Empordà fins al Delta de l'Ebre passant per les cases dels meus amics artistes.
La idea ve de fa molt de temps. És una idea que se'm va acudir a mi. La idea és caminar i que, a partir d'aquí, passin coses. Fins i tot jo ho havia provat alguna vegada, anant des de casa meva a l'Empordà fins al Delta de l'Ebre passant per les cases dels meus amics artistes.
- Aquesta experiència també és una crítica a la divisió entre artista i públic?
Sí, crec que la creativitat contemporània passa pel fet de co-crear. I jo ja fa temps que tinc una preocupació pel format en el qual exhibim l'art. Pel poc que es compta amb el públic en els formats tradicionals. En la majoria dels casos, es tracta que la gent vagi a un lloc i miri o escolti. És una participació molt pautada i relativa. Fins i tot és una participació debilitada pel posicionament corporal. El que s'espera de la gent és que no faci res. Que estigui davant de l'obra dempeus, en silenci, i un temps limitat.
Sí, crec que la creativitat contemporània passa pel fet de co-crear. I jo ja fa temps que tinc una preocupació pel format en el qual exhibim l'art. Pel poc que es compta amb el públic en els formats tradicionals. En la majoria dels casos, es tracta que la gent vagi a un lloc i miri o escolti. És una participació molt pautada i relativa. Fins i tot és una participació debilitada pel posicionament corporal. El que s'espera de la gent és que no faci res. Que estigui davant de l'obra dempeus, en silenci, i un temps limitat.
- Volies trencar aquests límits?
Sí, sobretot motivada per buscar maneres d'apropar-nos a les arts visuals, que crec que encara tenen més problemes de recepció que les altres. Volia trencar aquestes distàncies. De fet, no es tracta només que tothom faci mil coses sinó que cadascú li posi alguna cosa de la seva part. Ara, el que s'espera del públic a part de pagar l'entrada és poc. Volíem jugar amb la idea que la gent hagués d'anar a algun lloc per gaudir de la proposta cultural. S'inspira en un cicle que va organitzar Alícia Casadesús fa uns anys en què durant tot un any va estar presentant obra seva a artistes de totes les disciplines en llocs de la muntanya que ella coneixia bé. Tenia aquella cosa d'iniciàtica, de l'art com un ritual, t'havies de reunir per anar-hi i anar-hi. Això ja et preparava per viure-ho. També el fet d'anar-hi junts, en comunitat, ja preparava per una actitud més activa. La gent estava receptiva per l'emoció i es comprometia en un ambient de més intimitat.
Sí, sobretot motivada per buscar maneres d'apropar-nos a les arts visuals, que crec que encara tenen més problemes de recepció que les altres. Volia trencar aquestes distàncies. De fet, no es tracta només que tothom faci mil coses sinó que cadascú li posi alguna cosa de la seva part. Ara, el que s'espera del públic a part de pagar l'entrada és poc. Volíem jugar amb la idea que la gent hagués d'anar a algun lloc per gaudir de la proposta cultural. S'inspira en un cicle que va organitzar Alícia Casadesús fa uns anys en què durant tot un any va estar presentant obra seva a artistes de totes les disciplines en llocs de la muntanya que ella coneixia bé. Tenia aquella cosa d'iniciàtica, de l'art com un ritual, t'havies de reunir per anar-hi i anar-hi. Això ja et preparava per viure-ho. També el fet d'anar-hi junts, en comunitat, ja preparava per una actitud més activa. La gent estava receptiva per l'emoció i es comprometia en un ambient de més intimitat.
- Aquí poses èmfasi en la recepció de l'art. No pensem prou en qui el rep?
Pensem molt com presentar-la però al final el destí és que la gent presti la seva atenció i emoció. Si no et poses "a tiro" les coses no t'arriben. Aquest grau d'atenció es dóna en diferents graus, sigui quina sigui la disciplina artística. Per exemple, la gent dedica temps a llegir un llibre, per això hi ha una certa antiguitat, un cert compromís de temps passat al costat d'aquella obra. Però altres formes d'art no tenen tanta sort, perquè la gent xerra, hi ha soroll, un excés de gent, etc. Passa molt a les inauguracions, que és un moment molt social, però que no afavoreix gens el contacte amb l'obra en qüestió.
Pensem molt com presentar-la però al final el destí és que la gent presti la seva atenció i emoció. Si no et poses "a tiro" les coses no t'arriben. Aquest grau d'atenció es dóna en diferents graus, sigui quina sigui la disciplina artística. Per exemple, la gent dedica temps a llegir un llibre, per això hi ha una certa antiguitat, un cert compromís de temps passat al costat d'aquella obra. Però altres formes d'art no tenen tanta sort, perquè la gent xerra, hi ha soroll, un excés de gent, etc. Passa molt a les inauguracions, que és un moment molt social, però que no afavoreix gens el contacte amb l'obra en qüestió.
- Caminar és posar el cos?
Sí! De vegades ens oblidem que tenim un cos, i fem activitats del cos i de l'ànima separades. Com si fossin dos personatges diferents i jo sé que la unió del moviment del cos, amb l'emoció i les experiències corporals, pot aportar molt. No és igual quan un artista és convidat a un auditori, que quan ets tu que vas a l'encontre de la seva obra al seu lloc d'origen. Al lloc on està treballant. La idea d'anar a l'encontre de l'artista també jugava a favor.
Sí! De vegades ens oblidem que tenim un cos, i fem activitats del cos i de l'ànima separades. Com si fossin dos personatges diferents i jo sé que la unió del moviment del cos, amb l'emoció i les experiències corporals, pot aportar molt. No és igual quan un artista és convidat a un auditori, que quan ets tu que vas a l'encontre de la seva obra al seu lloc d'origen. Al lloc on està treballant. La idea d'anar a l'encontre de l'artista també jugava a favor.
- Com serà el trajecte que fareu enguany, que va des de Montserrat al Delta de l'Ebre?
El trajecte que farem dibuixa una espiral en el territori. No és anar en un lloc pintoresc sinó que hem anat dibuixant una espiral que ens fa passar per tota mena de llocs i molts d'ells no són llocs que siguin considerats turístics. Pot ser fins a un poble de muntanya fins a un barri industrial i suburbial d'una ciutat.
El trajecte que farem dibuixa una espiral en el territori. No és anar en un lloc pintoresc sinó que hem anat dibuixant una espiral que ens fa passar per tota mena de llocs i molts d'ells no són llocs que siguin considerats turístics. Pot ser fins a un poble de muntanya fins a un barri industrial i suburbial d'una ciutat.
- Llocs que no són bucòlics però també tenen aspectes interessants...
Amb això del senderisme i el viatge hi ha molts estereotips. El que mereix la visita i el que no la mereix. Aquestes categories desplacen tota l'atenció a la cosa i no al que mira. La nostra mirada en qualsevol lloc pot ser una meravella o molt avorrida. Tot això que jo puc teoritzar, en una comunitat que camina molts dies es viu.
Amb això del senderisme i el viatge hi ha molts estereotips. El que mereix la visita i el que no la mereix. Aquestes categories desplacen tota l'atenció a la cosa i no al que mira. La nostra mirada en qualsevol lloc pot ser una meravella o molt avorrida. Tot això que jo puc teoritzar, en una comunitat que camina molts dies es viu.
- Quin tipus de gent us acompanya?
Hi ha gent que s'apunta un dia per fer com una excursió cultural. Però la gent que s'apunta a partir de dos o tres dies ja passa a formar part de la comunitat. Hi ha el món de fora i els caminants. Mengem junts, dormim junts, caminem junts... Es comença a crear una comunitat molt forta, jo no n'entenc gaire d'aquestes coses i ho vam viure en molta sorpresa. El que passa amb aquesta gent que ve uns dies és que deixa de diferenciar-se qui és un artista i qui no ho és, i les coses que fem són nostres. La nostra mirada també canvia. I el més interessant és que passen coses que ningú les havia previst. De sobte artistes que s'apunten i fan una performance inesperada. Tot això ens canvia les perspectives enormement.
Hi ha gent que s'apunta un dia per fer com una excursió cultural. Però la gent que s'apunta a partir de dos o tres dies ja passa a formar part de la comunitat. Hi ha el món de fora i els caminants. Mengem junts, dormim junts, caminem junts... Es comença a crear una comunitat molt forta, jo no n'entenc gaire d'aquestes coses i ho vam viure en molta sorpresa. El que passa amb aquesta gent que ve uns dies és que deixa de diferenciar-se qui és un artista i qui no ho és, i les coses que fem són nostres. La nostra mirada també canvia. I el més interessant és que passen coses que ningú les havia previst. De sobte artistes que s'apunten i fan una performance inesperada. Tot això ens canvia les perspectives enormement.
Del 14 d'agost al 2 de setembre
El Pinell de Brai, Prat de Comte, Paüls, Mas de Barberans, Santa Bàrbara, La Ràpita
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada