Perquè diuen
que el caos és l'ordre que no comprenem i la Bouesia s'escapa a qualsevol ordre
establert. Un festival que obre espais que encara no estaven habitats, perquè
no està subjecte a res ni ningú. És per això que enguany el festival, que vol
celebrar els seus 10 anys de vida, fa un recorregut sòlid a aquest anys
d'expressions efímeres a través d'una exposició, que s'uneix al gruix del
programa d'activitats que tindrà lloc el 23 i 24 de juliol. Hem volgut explicar
la Bouesia 2015 a través de 7 conceptes.
1. Psicogeografia d'un festival
Enguany, el festival de la Bouesia s'ha encetat amb una exposició al Centre d'Art Lo Pati d'Amposta. 'Psicografia d’un festival. Bouesia 10+1' recull moltes de les manifestacions artístiques que han tingut lloc en aquest festival en els darrers 10 anys. Un exercici de memòria que recorre al concepte de psicogeografia per mostrar les emocions i les relacions humanes en un espai determinat tant físic com imaginari. Una espècie de mescla entre psicoanàlisi i arquitectura que es tradueix en un llarg llistat de noms i cognoms de tots aquells que han intervingut en el festival. El valencià Rafael Tormo -que des de finals del 2014 és també codirector del festival- ha estat l'artífex de la recuperació d'aquest concepte per fer que aquesta exposició no sigui tan sols una recopil·lació de tot el que ha passat per la Bouesia sinó que representi, en si, un discurs artístic sobre els impactes emocionals d'aquestes trobades de bouetes.
Enguany, el festival de la Bouesia s'ha encetat amb una exposició al Centre d'Art Lo Pati d'Amposta. 'Psicografia d’un festival. Bouesia 10+1' recull moltes de les manifestacions artístiques que han tingut lloc en aquest festival en els darrers 10 anys. Un exercici de memòria que recorre al concepte de psicogeografia per mostrar les emocions i les relacions humanes en un espai determinat tant físic com imaginari. Una espècie de mescla entre psicoanàlisi i arquitectura que es tradueix en un llarg llistat de noms i cognoms de tots aquells que han intervingut en el festival. El valencià Rafael Tormo -que des de finals del 2014 és també codirector del festival- ha estat l'artífex de la recuperació d'aquest concepte per fer que aquesta exposició no sigui tan sols una recopil·lació de tot el que ha passat per la Bouesia sinó que representi, en si, un discurs artístic sobre els impactes emocionals d'aquestes trobades de bouetes.
2. Els espais de coneixement quotidians
L'exposició presenta documentació, entrevistes i coneixements compartits. Per fer-ho, s'estructura al voltant d'una serie de taules vestides amb hules de plàstic de diferents motius; quadres, flors, figures geomètriques. Aquestes estovalles -que normalment s'utilitzen per cobrir les taules dels espais menys exposats a les visites i les celebracions- representen un elogi a la quotidianitat, i a aquells espais que són aparentment ordinàris i que amaguen l'essència de la vida domèstica. Altres elements, com les fotografies de les persones significatives en els porta retrats, els gerros amb flors o els ventiladors també ens remeten - a través d'estètica amb connotacions kitsch- al costumisme barroc dels pobles mediterranis, que estructuren la seva vida social i afectiva el voltant dels àpats i també als carrers. “Les nits de converses a la fresca i les paelles amb amics també són espais de coneixement” diu Tormo.
L'exposició presenta documentació, entrevistes i coneixements compartits. Per fer-ho, s'estructura al voltant d'una serie de taules vestides amb hules de plàstic de diferents motius; quadres, flors, figures geomètriques. Aquestes estovalles -que normalment s'utilitzen per cobrir les taules dels espais menys exposats a les visites i les celebracions- representen un elogi a la quotidianitat, i a aquells espais que són aparentment ordinàris i que amaguen l'essència de la vida domèstica. Altres elements, com les fotografies de les persones significatives en els porta retrats, els gerros amb flors o els ventiladors també ens remeten - a través d'estètica amb connotacions kitsch- al costumisme barroc dels pobles mediterranis, que estructuren la seva vida social i afectiva el voltant dels àpats i també als carrers. “Les nits de converses a la fresca i les paelles amb amics també són espais de coneixement” diu Tormo.
 |
| Rafael Tormo i Miquel Ángel Marín |
3. El joc
“A què (no) estem jugant?” és el títol de la Bouesia d'enguany, que gira al voltant del concepte del joc, com un sistema d'acció que trenca els significats lògics, que potencia la creativitat més enllà de la norma i l'odre establerts. Etimològicament, la paraula joc procedeix de dos mots en llatí: iocum i ludus-lüder. Ambdós fan referència a broma, diversió, acudit. L'ex entrenador del Barça, Johan Cruyff va ser la figura que va inspirar aquesta temàtica. Miquel Àngel Marín, el codirector de la Bouesia juntament amb Rafael Tormo, diu que va ser l'holandès qui "va aportar la poesia al futbol, reivindicant l'alegria d'un xiquet jugant als carrers". Per a Marín, és important anar a la recerca d'aquests llocs que són paradigma d'allò banal, però que si escarbes trobes la vitalitat plena. Segons ell, al cap i a la fi, el joc és "anar en contra d'allò políticament correcte". Partint d’aquesta base, un dels plats forts de l’edició del festival d’enguany serà la conferència que el 23 de juliol oferirà el cantant de Mishima, David Carabén sobre l’exjugador i exentrenador del Futbol Club Barcelona, Johan Cruyff.
“A què (no) estem jugant?” és el títol de la Bouesia d'enguany, que gira al voltant del concepte del joc, com un sistema d'acció que trenca els significats lògics, que potencia la creativitat més enllà de la norma i l'odre establerts. Etimològicament, la paraula joc procedeix de dos mots en llatí: iocum i ludus-lüder. Ambdós fan referència a broma, diversió, acudit. L'ex entrenador del Barça, Johan Cruyff va ser la figura que va inspirar aquesta temàtica. Miquel Àngel Marín, el codirector de la Bouesia juntament amb Rafael Tormo, diu que va ser l'holandès qui "va aportar la poesia al futbol, reivindicant l'alegria d'un xiquet jugant als carrers". Per a Marín, és important anar a la recerca d'aquests llocs que són paradigma d'allò banal, però que si escarbes trobes la vitalitat plena. Segons ell, al cap i a la fi, el joc és "anar en contra d'allò políticament correcte". Partint d’aquesta base, un dels plats forts de l’edició del festival d’enguany serà la conferència que el 23 de juliol oferirà el cantant de Mishima, David Carabén sobre l’exjugador i exentrenador del Futbol Club Barcelona, Johan Cruyff.
4. La plaça o l'àgora, el lloc de la vida comunitària
La vida comunitària és una de les principals inspiracions del festival. Una plaça per on la vida, i les seves manifestacions, passen. Si la Sala Principal de Lo Pati s'ha convertit en una àgora on hi ha representades les intervencions que han tingut lloc en el festival, el festival tindrà una àgora exterior, en aquest cas, a Deltebre. Els programadors han elegit com a espai el nou Centre d’Inspiració Turística Ebre Terra, un nou equipament que s’ha construït on hi havia l’antic Sindicat Arrosser de la Cava i que ha volgut recuperar com a plaça els antics sequers on tradicionalment s’assecava l’arròs després de la collita, un lloc de treball i posteriorment de festa, ja que durant anys s’hi ha celebrat el ball de la festa major. Aquí es desenvoluparan la majoria d’accions de l’edició d’enguany del festival, una sobre el Twister, a càrrec d’Anna Zaera i Zoraida Roselló, així com un taller sobre el joc a càrrec del performer i coreògraf valencià Vicente Arlandis, la Paella augmentada de Marc Sempere. Un dels esdeveniments més esperats és el concert de Carles Carolina, que presentarà el seu disc Èxode Ultralocal, un títol que sorgeix de la inspiració que aquest concepte li va provocar quan va veure'l inscrit a l'antiga Cambra Arrossera de Deltebre, l'any passat, durant el transcurs del festival.
La vida comunitària és una de les principals inspiracions del festival. Una plaça per on la vida, i les seves manifestacions, passen. Si la Sala Principal de Lo Pati s'ha convertit en una àgora on hi ha representades les intervencions que han tingut lloc en el festival, el festival tindrà una àgora exterior, en aquest cas, a Deltebre. Els programadors han elegit com a espai el nou Centre d’Inspiració Turística Ebre Terra, un nou equipament que s’ha construït on hi havia l’antic Sindicat Arrosser de la Cava i que ha volgut recuperar com a plaça els antics sequers on tradicionalment s’assecava l’arròs després de la collita, un lloc de treball i posteriorment de festa, ja que durant anys s’hi ha celebrat el ball de la festa major. Aquí es desenvoluparan la majoria d’accions de l’edició d’enguany del festival, una sobre el Twister, a càrrec d’Anna Zaera i Zoraida Roselló, així com un taller sobre el joc a càrrec del performer i coreògraf valencià Vicente Arlandis, la Paella augmentada de Marc Sempere. Un dels esdeveniments més esperats és el concert de Carles Carolina, que presentarà el seu disc Èxode Ultralocal, un títol que sorgeix de la inspiració que aquest concepte li va provocar quan va veure'l inscrit a l'antiga Cambra Arrossera de Deltebre, l'any passat, durant el transcurs del festival.
5. La poesia no és només un text
Tormo ha tornat a reivindicar la Bouesia com a un festival d'experimentació, una experimentació que esclata a través del concepte de poesia. “La poesia no ha de ser entesa només com un text” va aclarir el codirector valencià. De fet, el concepte sobre el fet poètic és un dels més recurrents en el discurs tant de Tormo com de Marín. La sintetització en la manifestació dels afectes i la bellesa podria ser una bona forma d'aproximar-se a aquest concepte tan ampli. En aquest cas, la poesia està present tant en les manifestacions sonores, en les accions que tenen lloc en directe, en els audiovisuals, en els poemes, i també, òbviament, en la distribució dels objectes en l'espai i, sobretot, en la interacció que es dóna i es donarà entre artistes i espectadors al llarg de tot el festival. En aquest sentit, alguns dels artistes més afins a la Bouesia, com el jove poeta de Deltebre Sam Vila, l'escenògrafa ampostina Maria Pons, o l'artista polifacètica Mariaelena Roqué, van intervenir amb les seves accions poètiques, en la inauguració de l'exposició.
Tormo ha tornat a reivindicar la Bouesia com a un festival d'experimentació, una experimentació que esclata a través del concepte de poesia. “La poesia no ha de ser entesa només com un text” va aclarir el codirector valencià. De fet, el concepte sobre el fet poètic és un dels més recurrents en el discurs tant de Tormo com de Marín. La sintetització en la manifestació dels afectes i la bellesa podria ser una bona forma d'aproximar-se a aquest concepte tan ampli. En aquest cas, la poesia està present tant en les manifestacions sonores, en les accions que tenen lloc en directe, en els audiovisuals, en els poemes, i també, òbviament, en la distribució dels objectes en l'espai i, sobretot, en la interacció que es dóna i es donarà entre artistes i espectadors al llarg de tot el festival. En aquest sentit, alguns dels artistes més afins a la Bouesia, com el jove poeta de Deltebre Sam Vila, l'escenògrafa ampostina Maria Pons, o l'artista polifacètica Mariaelena Roqué, van intervenir amb les seves accions poètiques, en la inauguració de l'exposició.
6. El paper de la cultura contemporània
En la roda de premsa amb els mitjans de comunicació, tant Marín com Tormo van tornar a fer referència al concepte de cultura contemporània, un terme en el qual la Bouesia hi encaixa molt bé. Ara bé, les paraules dels organitzadors van situar aquest concepte al marge del poder que dicta les polítiques culturals. "La cultura contemporània no ha de ser pensada com a institucional" va dir Tormo. "La cultura és alguna cosa que es fa, i això no se sustenta per polítiques, sinó per afectes" va continuar. "S'ha de reivindicar aquest territori, perquè passa el temps i la cultura es deixa cada cop més de costat". En aquest sentit, Tormo també va ser crític amb els periodistes que reclamaven més concreció a l'hora de poder entendre la filosofia del festival i el programa d'enguany. "De vegades el món no és pot entendre amb un titular. Quan li treiem complexitat al món, ens quedem orfes" va contestar Tormo.
En la roda de premsa amb els mitjans de comunicació, tant Marín com Tormo van tornar a fer referència al concepte de cultura contemporània, un terme en el qual la Bouesia hi encaixa molt bé. Ara bé, les paraules dels organitzadors van situar aquest concepte al marge del poder que dicta les polítiques culturals. "La cultura contemporània no ha de ser pensada com a institucional" va dir Tormo. "La cultura és alguna cosa que es fa, i això no se sustenta per polítiques, sinó per afectes" va continuar. "S'ha de reivindicar aquest territori, perquè passa el temps i la cultura es deixa cada cop més de costat". En aquest sentit, Tormo també va ser crític amb els periodistes que reclamaven més concreció a l'hora de poder entendre la filosofia del festival i el programa d'enguany. "De vegades el món no és pot entendre amb un titular. Quan li treiem complexitat al món, ens quedem orfes" va contestar Tormo.
7. La
itinerància
Tot i que és un festival arrelat a fang i als camps d'arròs del Delta, el no estar subjecte a un sol espai -un sol municipi- també ha estat una de les seves característiques. Les diferents accions “bouètiques”, que és com les anomenen els programadors, han tingut lloc en diferents municipis de les Terres de l'Ebre i també han trencat amb les fronteres imposades pels límits administratius comarcals o la frontera entre Catalunya i el País Valencià. I és que aquesta alteració dels ordres establerts és una de les característiques d'aquest festival. En motiu de la celebració d'aquest recorregut de 10 anys, l’exposició es traslladarà a l’Arts Santa Mònica de Barcelona a l'octubre i a la primavera del 2016 a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, estarà estructurada en deu grans taules que contindran objectes, documents, elements sonors i visuals: documentació, entrevistes i coneixements compartits del que han estat aquests deu anys de Bouesia.
ANNA ZAERA http://surtdecasa.cat/ebre/arts/la-bouesia-mes-enlla-de-la-poesia
Tot i que és un festival arrelat a fang i als camps d'arròs del Delta, el no estar subjecte a un sol espai -un sol municipi- també ha estat una de les seves característiques. Les diferents accions “bouètiques”, que és com les anomenen els programadors, han tingut lloc en diferents municipis de les Terres de l'Ebre i també han trencat amb les fronteres imposades pels límits administratius comarcals o la frontera entre Catalunya i el País Valencià. I és que aquesta alteració dels ordres establerts és una de les característiques d'aquest festival. En motiu de la celebració d'aquest recorregut de 10 anys, l’exposició es traslladarà a l’Arts Santa Mònica de Barcelona a l'octubre i a la primavera del 2016 a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, estarà estructurada en deu grans taules que contindran objectes, documents, elements sonors i visuals: documentació, entrevistes i coneixements compartits del que han estat aquests deu anys de Bouesia.
MÉS INFORMACIÓ
Fotos: Bouesia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada