BOUCRÒNICA FLIXIS FLUXUS VIA BOVIS, FESTIVAL SIRGA, FLIX 14 VII 14

 

PACA I MONT AL CARRER DE LES BRUIXES

LLORENÇ BARBER A LA PLAÇA DE L'ESCLÈSIA

 

L’èxode ultralocal arriba en carrossa al Festival Sirga, un meandre de músiques de recerca i patrimoni. La Bouesia celebra pas a pas la fluïdesa de Fluxus, aquell impuls neodadaista i cagià del seixanta i setanta que feu de l’art un mestissatge i una hibridació viva d’arts i gèneres, d’acció i expectació: antiart contra l’objecte mercantil amb preu -qualsevol cosa pot ser art i qualsevol pot fer-ho (Maciunas,1965). A la porta del Molí d’Oriol comença el relat capicua. Passa dins del molí i el silenci esdevé pedra treballada, testimoni de l’esforç de destil·lar l’aigua bucòlica del riu en oli espès. Del miracle silenciós la veu màgica de Paca Rodrigo revela un escenari de refilets i l’aire sonor pren els colors irisats de la tarde i un estol de sensacions desperta el goig aeri dels darrers estols de grius i caderneres.

ANDREU CARRANZA I MARCEL BAGÈS A LA CANA

El present transita pel carrer de Catalunya. Passa l’hora a toc de campana. Interpel·la el Boucèfal a un boueta flixenc davant un indret popular, avui Bar 21, ahir ball, teatre, cine, discoteque... tocom que aplega ciutadans i converses. Carles Andreu amb veu de cobla punteja la comitiva un ritme anapèstic de camí o una cançó de treball. A la plaça de l’Església Llorenç Barber fa ballar el plateret amb l’ajut del xiular del seguici, i l’església estira la torre més amunt. Explota el xim-xim i l’entusiasme. Mont Palacios obre la veu des del dins del jo i, simultàniament, Paca replica el so. El duet multiplica sentits i emocions. L’exaltació és itinerari. A la plaça major el gitano blanc, Andreu Carranza declama una narració que reconstrueix la mesura, la cana, el perxis d’arcs de mig punt, el mercat, i fa aparèixer els fantasmes de la història. Ben acompanyat per la guitarra de Marcel Bagès continuaran improvisant jazz. Un boueta treu un poema de la memòria, perd el fil, i dóna el final. Però es desmenteix i reinicia sense èxit el poema. Segueix però la processó cap al carrer de les Bruixes on seran més fortes les cadències i la fosca. Miquel Àngel Marín farà un Mozart inestable sobre un coixí de vent. El boueta recita a cau d’orella el poema finalment recordat. Llorenç posa la nota musicològica. Improvisen i trenen el duet Mont i Paca, les dames de veu reverberant. La singladura pel casc antic és un pentagrama, però les notes volen i xalen saltant, de carrer en carrer, d’orella a orella, més enllà. Fins que un altre cop a la plaça major la jota aragonesa a capella de Carles Andreu i la tortosina de Boca de Bou i Andreu Subirats acompanyen la cloenda de Joan Bagès. Després de sopar Maria Pons poetitzarà les edats: Quan tu eres petita, jo era gran.

El tirabuixó del meandre del castell ens ha donat el dibuix i Flix la vila. Fluxus les excuses per transitar l’espiral i el laberint. Els bouetes i els flixencs, l’oli nou. Fugaç la tarde bouètica se’n du la carrossa de la nit, mentre el Festival Sirga desenvolupa l’aureola meravellosa de les arts sonores. Flixis Fluxus Via Bovis, oli de bou.

J.Caballero

FOTOGRAFIES FRANCESC VISA, facilitades per Bouesia

 

FRANCISCA RODRIGO AL MOLÍ D'ORIOL

MIQUEL ÀNGEL MARÍN, MOZART INESTABLE