El bouet de la Bouesia serà celebrat amb les albaes de Pep Gimeno, Butifarra, batecs genèsics de la Vall d’Abaida i La Costera. La Bouesia enguany no té la rondalla de l’aixada i el rec fèrtil de Teixidor arrossejant la Terra del Bou i de la vaCa, el cant fundacional que ens acompanya dels de la primera Bouesia al Museu Marès de Barcelona. L’inexorable riu i els canyars ufanosos corren cap a la mar de la literatura. Tremola el cor. La vida tossa i et dessagna.PEP GIMENO (Xàtiva, 1962) és l’espontaneïtat dels cantaors valencians. Si es posa a cantar, immediatament surten els ressons i el diàleg amatent amb una llarga tradició: la tia Rosario de Canals, la tia Blanca la resaora, la tia Milieta de Barxeta, el tio Vicent el Moreno de Torrella, la tia Estrela d'Alboi, la tia Delfina del Genovés, la tia Nievetes, la tia Leonor, la seua pròpia àvia: Otília Borredà, de Benigànim...
Si es posa a cantar, fulleja el vell arbre del folk al vent de les danses del Grup Sarau (La Llosa de Ranes), de l'Escola de Danses de Xàtiva, del grup Canyamars (Canals), del Grup de Danses Sant Jordi, d'Alcoi, de Ròtova, Cocentaina, Alzira, Carlet i Ontinyent, de Ròtova, Cocentaina, Alzira, Carlet i Ontinyent.
Si es posa a cantar amb Ball a banda, de L'Olleria, el carrer s’omple d’alvaes i improvisacions per a delícia de grans i joves, i una emoció compartida llaura la joia de viure. Com diuen els papers, La seva veu potent i eficaç, la seva extrema naturalitat escènica i la seva enorme gràcia per introduir les cançons amb recursos populars divertidíssims, l'han convertit en una figura de referència de la cançó dels Països Catalans.
“Botifarra” està aconseguint moltes coses que pareixien impossibles: ha fet que les cançons tradicionals de La Costera i La Vall d’Albaida, que només recordaven el més vells de cada poble, tornen a ser cantades per joves i xiquets; que gent de corbata pague 24 € a Torroella de Montgrí per escoltar un cant de batre (si aquells pobres llauradors alçaren el cap!); que un disc de música tradicional en valencià porte venudes més de 6.000 còpies; que el buscador d’internet Google done més 50.000 enllaços al teclejar Pep Gimeno Botifarra; o que els seus videos penjats a You tube hagen estat visionats més de 200.000 vegades.
El 2006 enregistra Si em pose a cantar cançons (Cambra Records, 2006). Ara està treballant amb Te’n cantaré més de mil.
Si es posa a cantar, fulleja el vell arbre del folk al vent de les danses del Grup Sarau (La Llosa de Ranes), de l'Escola de Danses de Xàtiva, del grup Canyamars (Canals), del Grup de Danses Sant Jordi, d'Alcoi, de Ròtova, Cocentaina, Alzira, Carlet i Ontinyent, de Ròtova, Cocentaina, Alzira, Carlet i Ontinyent.
Si es posa a cantar amb Ball a banda, de L'Olleria, el carrer s’omple d’alvaes i improvisacions per a delícia de grans i joves, i una emoció compartida llaura la joia de viure. Com diuen els papers, La seva veu potent i eficaç, la seva extrema naturalitat escènica i la seva enorme gràcia per introduir les cançons amb recursos populars divertidíssims, l'han convertit en una figura de referència de la cançó dels Països Catalans.
“Botifarra” està aconseguint moltes coses que pareixien impossibles: ha fet que les cançons tradicionals de La Costera i La Vall d’Albaida, que només recordaven el més vells de cada poble, tornen a ser cantades per joves i xiquets; que gent de corbata pague 24 € a Torroella de Montgrí per escoltar un cant de batre (si aquells pobres llauradors alçaren el cap!); que un disc de música tradicional en valencià porte venudes més de 6.000 còpies; que el buscador d’internet Google done més 50.000 enllaços al teclejar Pep Gimeno Botifarra; o que els seus videos penjats a You tube hagen estat visionats més de 200.000 vegades.
El 2006 enregistra Si em pose a cantar cançons (Cambra Records, 2006). Ara està treballant amb Te’n cantaré més de mil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada