BOUESIA 09: UNE LABORATOIRE DE MAGIE

AVANÇ DEL PROGRAMA DEL RECITAL CONCERT DE SERGE MINNEN: UN LABORATOIRE DE MAGIE

Bouesia 09

divendres 24 de juliol 09

Bar Universal

1) Incantation
2) Deimos
3) Sublimation
4) Le tombeau de Diphante
5) Serpens Ignis
6) Mar de la Sérénité

Serge Minnen (Brussel·les, 1952) és un poeta i compositor alquimista: la seva obra en mots de Peter Pelckmans és l’exploració d’un univers musical que revela una realitat misteriosa liminar i totalment desconeguda (Blaazuit, 1996).

Format musicalment a Bèlgica (Premi de la Société Liégeoise de Musicologie), té una relació cardinal amb Catalunya. Estudià guitarra i viola amb Lopàtegui, i Composició i Contrapunt amb Josep Soler. Visqué a la finca familiar davant la mar de Montroig del Camp, on trobà un dels llocs màgics de la seva inspiració, el santuari de la Mare de Déu de la Roca (1993, Concert amb Solange Labbé, soprano).

Tot passant pel conceptualisme i el minimalisme, SM és essencialment inspirat pels músics de l'Edat Mitjana i del Renaixement, privilegiant en la seva escriptura contrapuntística el sistema diatònic modal, situant-se en una perspectiva de tornada a l'edat d'or de la polifonia franco-flamenca, una «World Music belga sàvia». Atorgant un lloc particular al text, del qual és sovint l'autor, Serge Minnen compon una música essencialment vocal. Casa les veus amb els sons del llaüt, del clavecí, de la viola i de l'orgue positiu. Fenomen que accentua per l’ús freqüent del segell «androgin» de la veu de contretenor.

El 1984 composà la primera versió de Sublimation (CD: Tamgram, 1996) per posar la banda sonora a una adaptació cinematogràfica de La Rosa de Paracelso de J.L. Borges (amb l’actor Jean-Roger Causimon). Punt d’inflexió que el portà a l’estudi i l’aprofundiment de l'alquímia, la càbala o, fins i tot, de la psicologia profunda. Sistematitza en la seva investigació formal certs procediments ocultistes tal com l'aritmosofia (simbologia dels nombres) i la guematrià («simbologia de les lletres»), creant obres on estructura i text interactuen per la simetrització dels símbols: les línies contrapuntístiques resoludament melodioses porten l'auditor cap als arquetipus de l'inconscient i participa en el poder màgic del verb.

Seguint un concepte de la seva invenció, Goètica, SM ha creat igualment sèries de grafismes musicals. Fundades sobre les propietats dels «quadres màgics», sèries de formes poden ser engendrades ad infinitum. (JC)

Il.lustració: MAR DE LA SERENITAT, goètica per Serge Minnen