diumenge, 27 de maig del 2012

BOUESIA 2012, PROGRAMA. DEL 1 VI 12 AL 1 VII 12



LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU
100 ANYS DE JOHN CAGE I EL CANAL DE L’ESQUERRE DE L’EBRE

AMPOSTA, DELTEBRE, TIVENYS, TORTOSA, VANDELLÒS, XERTA

EXPOSICIÓ: DEL 2.06.12 AL 1.07.12

PROGRAMA D’ACCELERACIONS: 1, 2, 3, 30 DE JUNY I 1 DE JULIOL

Per descarregar la 
PROGRAMACIÓ BOUESIA 2012: LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU:
Y EL CARTELL:













Bouesia 2012. “La construcció de la casa del bou” s’estructura al voltant de dos grans eixos: d’una banda les Acceleracions, un bon grapat d’activitats que es concentraran els dies 1, 2, 3, 30 de juny i 1 de juliol i entre les quals destaca una Bouromeria de Deltebre fins a Lo Pati Centre d’Art de les Terres de l’Ebre a Amposta, és a dir una peregrinació cultural a un centre d’art;  accions de l’artista plàstic David Ymbernon i de la ballarina senienca Sònia Gómez, també sonarà el Piano a quatre mans de Carles Santos i Inés Borràs, la música de Llorenç Barber i Montserrat Palacios i la poesia d’Eduard Carmona, Carles Hac Mor, Josep Pedrals i Andreu Subirats, entre d’altres.

L’altre gran eix és l’exposició Acceleració Bouhaus (1912-2012). Una exposició sobre la trajectòria de la Bouesia a partir del material documental aportat i com a registre del fet creatiu que s’ha generat durant el període 2005-2012, i un intent de dibuixar una genealogia de la Bouesia, de buscar una profunditat temporal fins a l’any 1912, anys de la inauguració del canal de l’esquerra de l’Ebre i del naixement de John Cage. L’exposició, que inclou un taller amb alumnes de l’IES Deltebre, es podrà visitar de l’1 de juny a l’1 de juliol a lo Pati Centre d’Art de les terres de l’Ebre, Amposta.

Així doncs, Bouesia 2012 commemora el centenari del naixement del músic americà John Cage i el de la construcció del Canal de l’Esquerra de l’Ebre. Cage va ser un pioner de la música aleatòria, la música electrònica i la utilització no estàndard dels instruments. És a dir, va revolucionar el panorama musical, de la mateixa manera que la construcció del canal de l’esquerra va revolucionar el Delta de l’Ebre i en va accelerar el progrés econòmic, social i cultural. El seu particular homenatge es farà a l’assut de Tivenys i Xerta on naix el canal de l’esquerra amb un recital poètic travessant a peu el riu Ebre i la interpretació de peces de Cage.

L’edició d’enguany de la Bouesia ha comptat amb la col·laboració del Centre d’Arts Visuals Lo Pati, els ajuntaments d’Amposta, Deltebre, Tivenys, Tortosa, Vandellòs-Hospitalet i Xerta, l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC) del Departament de Cultura de la Generalitat i diverses empreses privades.


PROGRAMA:


1 DE JUNY DIVENDRES. ANÍS MOR A CAL BOU. VANDELLÒS
VI Bouesia a Vandellòs, enguany dedicada a Carles Hac Mor.
19.00 h. Bousalutació de benvinguda a la pl. Dr. Gil-Vernet i Revista caminada.
22.00 h. Sopar boupopular.
24.00 h.  Resitral: bouafter a Cal Bou.




2 de juny. ACCELERACIÓ BOUHAUS 1912- 2012. BOUINAUGURACIÓ
DELTEBRE / SANT JAUME D’ENVEJA / BALADA / AMPOSTA

        Peregrinar, inaugurar, cantar, pintar, festejar, presentar, sonar, recitar. 
Infinitius de tot un dia, del matí a la nit. Infinitius de la 
Bouesia per celebrear un centre d’art. 
Miquel Àngel Marín.

10.00 h.
Acceleració 1: Peregrinar a un Centre d'Art. Bouromeria caminada de 15 quilòlmetres entre Deltebre i Amposta. Sortida des del pont lo Passador (Jesús i Maria-Deltebre) i continuar pel camí de sirga entre Sant Jaume, Balada i Amposta.

19.00 h.
Acceleració 2: Inaugurar una Exposició: Acceleració Bouhaus (1912-2012)
Acceleració 3: Cantar un centre d’art: Torreta i Rondalla Teixidor, cantador i rondalla.
Acceleració 4: Pintar un centre d’art: David Ymbernon, artista plàstic.
Acceleració 5: Festejar un centre d’art a càrrec de Sònia Gómez, ballarina.
Acceleració 6: Presentar i sonar el llibre John Cage de  Llorenç Barber: Llorenç Barber  i Montserrat Palacios, músics.

CENTRE D’ART LO PATI

21.00 h.

Acceleració 7: Accionar un centre d’art:  
                        Projecto 23 (Madrid)
Mercè Girona, Marta Darder, Catalina Girona, Carles Hac Mor i Rina Ota (Nova York, Barcelona, Lleida, Tòkio)
Eduard Margalef (Vandellòs): Acceleració de partícules.
Ester Xargay i Miquel Àngel Marín (Sant Feliu de Guíxols, La Cava-Deltebre)
Don Simón y Telefunken    (Valls - Tarragona).

CENTRE D’ART LO PATI

1.00 h

Acceleració 8: Recitar a un bar: Resitral, Bouetes i totbou que vulgue.

CAFÈ LLAR


EXPOSICIÓ: ACCELERACIÓ BOUHAUS (1912-2012)
Acceleració Bouhaus (1912-2012) és una exposició sobre la trajectòria i el discurs de la Bouesia (2005-2012) a partir del material documental i com a registre del fet creatiu que s’ha generat durant aquests anys. Una genealogia de la Bouesia que agafa com a punt de partida l’any 1912, any de la inauguració del canal de l’esquerra de l’Ebre i del naixement de John Cage. L’experimentació artística i el diàleg entre creació, territori i paisatge són alguns dels temes transversals d’aquesta exposició.

S’hi podà trobar la relectura d’aspectes de la cultura popular (l’homenatge al Teixidor i la rondalla); la celebració de formes de vida lligades al paisatge i el territori (l’homenatge al pas de barca amb el concert de Carles Santos i Llorenç Barber a dalt de les barcasses); les tensions entre les formes de relació pròpies del món rural i els canvis en la morfologia urbana; el pensament estimulant continu de Carles Hac Mor i Ester Xargay, (la no-intenció, el no-assaig, el valor creatiu de l'imprevist, el posar en qüestió la cultura de l’èxit); i el caràcter experimental de la Bouesia i el seu modus vivendi (els diferents espais on han tingut lloc les activitats: espais naturals, places, “xiringuitos”, cases particulars, bars, barcasses, els carrers...

Acceleració Bouhaus (1912-2012) ha estat el punt de partida per al taller de creació Rellegim i posem en valor el paisatge, realitzant per estudiants de l’Institut de Deltebre de la matèria de Visual i Plàstica. El material resultant del taller, així com el procés de treball, formen part l’exposició.

Comisariat: Joan Bonet, Patrícia Carles i Miquel Àngel Marín.
Disseny de l’espai i concepte expositiu: Joan Bonet i Patrícia Carles.
Col·laboració en la realització del taller: Carme Domènech, Gisela Daura i estudiants de l’Institut de Deltebre.


3 DE JUNY DIUMENGE. BOUESIA A LA DESEMBOCADURA DE L’EBRE. LA CAVA-DELTEBRE
L’arbre inútil que donava tanta ombra. La utilitat de la inutilitat és una bona notícia per als artistes. Perquè l’art no serveix a cap propòsit material. Té a veure amb el canvi de les ments i dels esperits. Les ments i els esperits de la gent estan canviant. No solament a Nova York, sinó a tot arreu. Ja és hora de fer un concert de música moderna a l’Àfrica. El canvi no és pertorbador. És encoratjador. John Cage

19.00 h.
Poesia als parcs. Recital a la desembocadura de l'Ebre, al ziggurat del Galatxo de Sorrapa, dins el Cicle de recitals als Parcs de la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb el Parc Natural del Delta de l’Ebre i l’Ajuntament de Deltebre. Coordinació del cicle: Carles Hac Mor i Esther Xargay. Amb els poetes Emigdi Subirats (Campredó) i Joan Vinuesa (Barcelona) i Paraula de dona de Adas de Deltebre.

30 DE JUNY DIUMENGE. BOUCLOENDA
ACCELERACIÓ BOUHAUS 1912- 2012. AMPOSTA
El codi seriós de les conferències. I una bouconferència?
Un bou i un piano.
Partitura, dislocació, desconstrucció i descol·locació.
Tinc gana i per això recito. No tinc ganes de fer una altra cosa.
Balla i calla.
Miquel Àngel Marín

18.00 h.
Acceleració 9:  
Diego Burián,Subliminals.
Sam Vila, La poesia segons un servidor.
Carles Andreu, Circonferència deambulatòria entorn dels oients sobre el tema “Santantoni Tàpies versus Santantoni Gaudí”.
Ferran Sáez Mateu, Declamar és reclamar.
Carles Hac Mor, l’obra d’un infrapoeta de Boters, Josep Bou i Musclos (lo Bep de cal Miques), a la llum del ziggurat del Galatxo de Sorrapa.
BOUCONFERÈNCIES

CENTRE D’ART LO PATI

20.00 h.
Acceleració 10: Inés Borràs i Carles Santos. Piano: Cage, Ligeti, Santos, Satie i Schubert.

21.00 h.
Acceleració 11: Joana Brabo, Eduard Carmona i Alba Sotorra. Poesia i vídeo.

22.00 h.
Acceleració 12: Bouconcert. Tri@ngle -Oriol Aymat, violoncel, Dani Espasa, piano, Miquel Àngel Marín, clarinet-. Brahms i improvisacions a partir de Brahams.

23.00 h.
Acceleració 13: Andrés Corchero i Joan Saura, dansa i electrònica.


Carles Santos i Inés Borràs. Lo Pati.
23.30 h. Pluja d'esquelles per a la cloenda d'una exposició. Llorenç Barber i Montserrat Palacios. Lo  Pati

CENTRE D’ART LO PATI

1.00 h
Acceleració 14: Bouetes i totbou que vulgue. Resistral.
CAFÈ  LLAR

1 de juliol DIUMENGE. 
HOMENATGE  A JOHN CAGE I AL CANAL DE L’ESQUERRA DE L’EBRE. A L’ASSUT DE XERTA, TIVENYS- I TORTOSA.

Artaud palplantat davant el Bauhaus: aquells fòtils, aquells remenaments abstractes, aquella superioritat benestant, civilitzada, ens han vençut; el patetisme del Bauhaus és el de la descomposició més extrema. Quina és la cosa més perniciosa, més carca, de l’art al servei de la societat? El seu didactisme o pedagogisme? El civisme? El racionalisme? L’higienisme? L’eclecticisme? L’ansia d’eliminar contradiccions? L’utopisme burgès disfressat d’aspiracions petitburgeses, i a l’inrevès? La voluntat de divulgació?
Carles Hac Mor


12 h.
Recital travessant el riu Ebre a peu. Assut de Xerta. Bouetes i totbou que vulgue. Xerta i Tivenys.

14 h.
Dinar i migdiada poètica. Omitsu i Leroy Cardwell: recital i presentació del llibre Remendando pantalones. Javier Caballero: La construcció de la Casa del Bou. Miquel Àngel Marín: Sonata per a clarinet,  de John Cage. Hèctor Arnau: La mare de totes les guerres (lingüístiques), perbouformance. Xavi Lloses i Nuvolaris. Bouetes i totbou que vulgue.
Bar Parc Bar, Tivenys.

18 h. Recital poètic i musical on el canal es fa invisible, dedicat a John Cage.
Bouetes i totbou que vulgue. Remolins.
19.00 h. Revista caminada pels carrers de Tortosa. Bouetes i totbou que vulgue.

20.00 h. Recital-presentació on el canal torna a l’aire lliure, dels darrers llibres de Josep Pedrals -El romanço d’Anna Tirant, Labreu ed.- i d'Andreu Subirats -Galtes de perdiu, Labreu ed.-. Raval de la Llet. Bouetes i totbou que vulgue.


HAN CONFIRMAT L'ASSISTÈNCIA MÉS DE 50 BOUETES


Imatges del programa, disseny de DAVID YMBERNON


FESTIVAL DE POESIA DE VANDELLÒS, divendres 1 de juny 2012


Cartell. Disseny: Eduard Margalef
VI EDICIÓ DE LA BOUESIA A VANDELLÒS.
Porta de la VIII Bouesia, que aquest 2012 transita des de Vandellòs per Amposta, Deltebre, Tivenys i Tortosa

Divendres 1 de Juny 2012

ANÍS MOR A CAL BOU
HOMENATGE A CARLES HAC MOR


Ja hem plegat les olives. Sol d’oli. A la borrassa de primavera, romer, frígola, llorer, poemes. El vent traspassa l’espill de Cal Bou, ser i no ser Anís Mor per les serres de Vandellòs. Sobre l’ull glaçat del mirall borinen versos i bouetes. Xiquets i grans fan dels versos entusiasme i ball. Malda l’Estat: “Tu pagaràs, peix menut, l’oli que t’has begut”. Del més fondo de la nineta repica la mar de la literatura: la poesia no és, es fa. (JC)


PROGRAMACIÓ:
19:30   BOUSALUTACIÓ DE BENVINGUDA. Plaça Dr. Gil-Vernet. Punt de sortida de la Revista caminada
22:30   SOPAR BOUPOPULAR
24:00   RESISTRAL. Bouafter a Cal Bou


BOUETES PARTICIPANTS, 
JUNTAMENT AMB POETES I BOUETES DE VANDELLÒS, CENTRE D’ESTUDIS  LA VALL, COL·LEGI VALDELORS:

AIMAT PARÓ
CARLES HAC MOR
CINTA MULET
DAVID YMBERNON
EDUARD CARMONA
ESTER XARGAY
FRANCESC GELONCH
JAVIER CABALLERO
JOAN TODÓ
JOAN VINUESA     
JORDI PRENAFETA
KENNYKEN, Kenny Province
MIQUEL ÀNGEL MARÍN
SANTI  BORRELL

I TOTS AQUELLS QUE VULGUIN POSAR ALES A LA PARAULA

Imatges: 1. David Ymbernon, Programa Bouesia 2012
2. flor de l'anís
3. Ampolla d'Anís Mor, http://cecbl.com/galeria/francisco-palou/anises-espaoles/anis-mor1-191

divendres, 25 de maig del 2012

BOUESIA 2012: LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU. PROGRAMACIÓ

Per descarregar la PROGRAMACIÓ BOUESIA 2012: LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU:
y el CARTELL:



LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU

Han soltat les aigües. L’alba taronja somriu el filet de plata i com s’escampa el món com una bassa argentina. El dia és geometria. L’evidència empenta el jonc, el senill, la xisca i la menuda grama més enllà, i també les llúdrigues i les guineus de la memòria borinen aquella ratlla que són ones i mars. També aquest any, que en fa cent, el canal retorna a vessar els terrossos de l’hivern i les pluges atresorades a Mequinensa i Riba-roja. La primavera és una benedicció. Un doll d’aigua fluent cap al futur. La més gran revolució agrària del segle XX en tot el món. És admirable l’aigua, la terra, l’aire de la Bouesia, tal com raja el solet de la jota de Boca de Bou: “Flores tienen los jardines, estrellas el firmamento, ricos corales la mar...”

L’aigua és vida, una rutina imprevisible. Modela constantment el paisatge, a cada estació la seva collita. Una relació que crea entorn, com va fer i desfer el Galatxo de Sorrapa o l’illa de Buda i el seu esplèndid far -ferro de la liberté, égalité, fraternité- davant l’horitzó de la Mediterrània. També l’aigua fonamental empeny la creació de ponts, el pas del Baló o el Passador. Sobre aquest corrent peripatètic la Bouesia basteix la casa del bou, alhora pont i far. Els primers tocoms on conflueixen passat, present i futur, són lo Teixidor, riu de la jota, natural, corrent, i Josep Bo, lo Sifonero la cançó, la música i la lletra del cavero aixecant èpicament casa, nissaga i l’univers del poble. En podríem sumar més: la plaça de l'Església, amb Llorenç Barber dalt del campanar esventant la música de les campanes; lo riu cantant al Passador amb la dansa de les barcasses, de Carles Santos i Barber; les Quatre Carreteres, convocant  Gaudí, Jujol, Perejaume, Sol Picó, Pepa Plana, la Big Bang Valona, marcant la ratlla i la creu en aquest urbanisme d’al·luvió. Ponts i fars, expansius i centrífugs, que van tan enllà, més enllà. Perquè hi transita la flama inefable que atien Ester Xargay, Carles Hac Mor i Miquel Àngel Marín, boucèfals del bon temps.

Aigua corrent, no fa mal a la gent. ¿Com alçar la casa del bou en aquestes revingudes? La Bouesia ha explorat el temple: a Vistabella, muntanya al bell mig del poble, pedra de marge que és un pinacle. Ha explorat el mas: a Riudoms, el mas Cremànimes ens dóna el simposi i la migdiada filosòfica, el faune del pensament perseguint la musa dialèctica. Dues pedres per ancorar la sorra al Muntell Gros, aquesta voluntat del cavero per fermar un punt alt. Enguany escorcollarà el ziggurat del Galatxo de Sorrapa, espiral del temps que xucla totes les coses per esmicolar-les i erigir sobre aquestes sorres la dispersió dels versos: portarà també la rebufada de la Poesia als Parcs, la celebració dels últims paratges naturals. Però en la acumulació d’argila, arena, palla i canyes, en els fangs i toves dels fonaments podem extraure algun bou perdut: les antologies Bouesia 2006 i Les vaques magres. Bouesia 2007 (Arola ed.). I més avall potser Gairebé cent anys de soledat, un exemplar de la revista Antena (1951-1953), i fins i tot algun bitllet del carrilet o un fragment del timó del vaporet. Tot passa, va dir ja fa temps Heràclit d’Efes i, també, que no podem banyar-nos dos cops en el mateix riu. Però d’aquesta simfonia silenciosa voldria recuperar l’Explosió Poètica (La Cava, 1979), esdeveniment efímer de poesia i rebombori, cinta de Moebius, exposició, recital i rock. Perquè portà el regust de l’aprenentatge i l’experiment, de l’amistat i complicitat d’un grup que, en veu alta, va escodrinyar també l’artesania de les titelles (Cía de Titelles Inestable, Valls i Riudoms, 1987) o de la performance (Nit prèvia, Cambrils, 1988), del còmic (Ucman) o bé un compromís amb les arts, que va fer molta geografia d’espardenya i projectes impossibles (emblanquinar la Figuerola). Cosa que ens permetrà accentuar la contribució de Paco de Morales i Eduard Margalef a la Bouesia, ja que de Vuró Chaparlà hem perdut el fil, i de Serge Minnen ja vam veure la seva música (Un Laboratoire de Magie, Bouesia 2009).
 
Qui aigua detura, olives mesura. La vocació pelegrina de la Bouesia passa per ciutats i viles, Badalona, Barcelona, Tarragona...  però des del 2007 recala a Vandellòs, on l’osmosi i la connivència esdevenen un trencadís poètic estanyat amb caliu popular i de festa remarcable. A la tasca del Col·legi de Valdelors, que aporta els poetes més joves, alternen les veus un poeta local i un boueta, de manera que la dansa laberíntica del bou i la cabreta esdevé Cabrabou. I per la nit a cal Bou l’experiment i el mestissatge de gèneres i accions creen la casa del bou, la quarta dimensió de la poesia. Artífexs en són el Centre d’Estudis La Vall i Rut Domènech, que ha estat temptant la col·laboració d’entitats i ciutadans. I el pont és Eduard Margalef, fotògraf, qui va aportar al grup Bròculo/Òculo l’art de mirar. Des de l’experiència de la ceguesa de la caverna i del quarto fosc a la màgia de les imatges desvetllades pel foc de la llum vermella. Des de la impressió de paper sensible amb una caixa de Farias a la manipulació de negatius amb substàncies químiques. Des de l’enquadrament de l’objecte a la recerca del moviment i del subjecte. Margalef és la història de la fotografia i del que ha vingut després, el color, el cine, el vídeo, la fotografia digital. Va posar en doina la primera experiència de televisió local a l’Hospitalet de l’Infant (1984). Al festival de Vandellòs ha mostrat les seves Diapositives en Moviment i en l’edició de 2009, Bouema, va fer possible la primera videoconferència a Cal Bou. Expert en fotografia industrial (ha rebut diversos premis), ha enregistrat imatges de la Bouesia per a la Televisió de Vandellòs (TVV).

Bou vent i barca nova. Paco de Morales forma part del paisatge clar i lineal del Delta de l'Ebre. El lector de l'Odissea a l'Ampolla, i El maltractat a Deltebre son bronzes ancorats, l'un davant l'horitzó de la Mediterrània i l'altre, l'home de l'aixada, al recer d'una petita placa. La relació amb la terra i l’entorn es copsa a Gairebé cent anys de soledat (Sísera, 2000), on fonamenta els orígens de l’imaginari del delta amb la cara i els ulls de divuit vides singulars, i entre línies podem descobrir els primers motors de l’art a Deltebre (el pintor i fotògraf, el dibuixant de tebeos, el foll molt eixerit, el cinema...). Ho il·lustra bé l’escultura L’oncle Nelo (Ampolla, 2008), el pescador i el far. Sobre un pòdium geomètric, esfera i piràmide, la força de l’home contra la tramuntana de febrer. Cames, cos i mans tesades contra els elements inestables per mantenir la vela llatina ferma cap al destí. Optimisme contra la tempesta. El pòdium estilitza el vell far de Buda, en ferro, i el bon pescador en la mala mar. Tota aquesta càrrega de passat, lleugera i potent, culmina amb el minimalisme de la creu (la barqueta) i la mitja lluna de la vela còncava en un fil d’acer inoxidable. Boucremat, La màquina quimèrica o l’Oeil Cacodylate donen fe del seu compromís i participació en el fer de la Bouesia.

Ha trencat aigües la Bouesia. De viva veu el riu constant de l’univers. Bouetes a tota vela. Núvols i llobarros fan la volta de campana. Repica l’aixada el falset del canyar. S’alça la lluna funàmbula. S’arromanga una jota. Emborna el videobouema i tossa el clarinet pels carrers. Correbouema. Tornassol en dansa. Cants de sirena. Rauxa de versos. Bramula el Minotaure la paraulatura per la terra de la Vaca i del Bou. Campanes al vol. La paraula i el gest esdevenen física de l’ànima i desordre causal dels sentits. Entusiasme dolç i fragància plaent en passes i passos antitètics dansen per l’arena d’aquest amfiteatre forjant un ziggurat de versos, una cartografia impossible, la casa del bou, mentre l’aigua –i també la llum- s’esmuny inexorable entre les coses.
JAVIER CABALLERO CID


foto: JA. 1, Ziggurat, de P. Morales; 2, 3 i 4, Collage (2012)

MICRODANCES, VÍDEO D'ESTER XARGAY -CITY SCREEN FESTIVAL AL MX ESPAI


Dissabte 26 
dins la Ruta de Ciutat Vella
presentació de les projeccions pels artistes
a l’MX Espai 1010
Llibreteria, 7, pral.



A les 19:30 h
Sinestèsies

Microdanses

Realització i muntatge sonor: Ester Xargay / Idea, text, música i interpretació: Miquel Àngel Marín / Edició i animació 3D: Adolf Alcañiz / 2012.

Amb "Microdanses", el músic Miquel Àngel Marín evidencia el llenguatge gestual que genera la música que ell toca amb el clarinet, específicament pensada per fer ballar les claus i d'altres parts de l'instrument. Així mateix hi ballen una tria de frases del seu llibre "Música és enxampar mosques", que s'escolen per les imatges en forma d'ona de so. El resultat audiovisual, la mise en image i el muntage visual i sonor, configuren, amb aquestes peculiars interpretacions musicoballades, una coreografia d'"entra-i-surts" brossians. (Ester Xargay)

(per veure el vídeo: https://vimeo.com/42612789


i presentació del llibre
de Miquel Àngel Marín, Música és enxampar mosques, 
a càrrec de Javier Caballero i Carles Hac Mor.
  
Els colors de la pell
 de Nora Ancarola
  
A les 20:30 h
Las flors del Mal

Teach me and I will forget de Jokin Labaien

Las sábanas de Norberto d'Hernan Khourian


FOTO: JA, Ester Xargay, Bouesia 2011

diumenge, 13 de maig del 2012

Poefesta-recital-tumult! a LE JARDIN: 18 V 12, 19,30


Poefesta-recital-tumult!



Divendres 18 de maig a dos quarts de vuit del vespre.

A
LeJardin. Café Poétique Bar à vers
C/ Bordeus, 31, Barcelona,  08029

http://www.facebook.com/lejardinpoetique 

Hi intervindran, sifa no fa, i si molt convé simultàniament: Misael Alerm, Luz Alonso, Annie Bats, Dante Bertini, Neus Borrell, Javier Caballero, David Caño, Roc Casagran, Meritxell Cucurella-Jorba, Marta Darder, Catalina Girona, Carles Hac Mor, Carles Lapuente, Miquel Àngel Marín, Ona Mestres, Ricard Mirabete, Gemma Peres, Rosa Pujol, Núria Pujolàs, Begonya Ricart, Dídac Rodríguez, Pep Antoni Roig, Oriol Sauleda, Ester Xargay, David Ymbernon i etcètera.


I també, presentació de la revista I N C O N F O R M I S T E S n.19 a càrrec de Paula Alba Rodríguez, Carles Morell, Alejandro Sangrá i Sara Castillo.


MIREIA CALAFELL: TEXTURES. BARCELONA POESIA 2012


...dimecres vinent, 16 de maig, a les 21h, fem el recital audiovisual

TEXTURES

al CCCB dins del programa de Barcelona Poesia 2012.
M'agradaria molt trobar-vos-hi.

Si voleu un tastet:

Textures

Textures és un recital de poesia de Mireia Calafell amb música de Miguel Marín i visuals de Nomade .
Tres disciplines artístiques dialoguen a l’escenari per a crear una atmosfera lírica i suggeridora en què els espectadors es submergeixen per escoltar, sentir i veure un recital de poesia en un format veritablement innovador.
Descarrega el dossier del recital Textures
Poemes de Mireia Calafell + antologia de poemes de Maria Mercè Marçal, Gabriel Ferrater, Màrius Sampere, Montserrat Abelló, Felícia Fuster, Francesc Parcerisas, Màrius Torres, Blai Bonet, Teresa Pasqual… a los más jóvenes Gemma Gorga, Manuel Forcano, Teresa Colom, Joan Duran, Francesc Gelonch y Mireia Vidal-Conte.


PROGRAMACIÓ BARCELONA POESIA:




DE MIREIA CALAFELL, RETORNAR

Retornar a la ciutat
on vas deixar-hi els anys
curosament plegats
dins els records de l’altra
que és el pedaç de tu
que no viatja.

Entrar-hi sense pressa
i no només pel trànsit
que el locutor comenta
amb un accent estrany,
potser perquè és tan teu
que ja ni el recordaves.

Arribar-hi impacient
amb el viatge als ulls
i un skyline al fons
d’històries impossibles:
cadàver exquisit
d’un món que es fa petit.

Venir-hi per marxar:
un canvi de sentit
abans no sigui tard.
–On és que estic tornant?
El cos se t’estremeix,
costa empassar saliva.

Et sents turista al barri,
no acullen els carrers
que havies enyorat.
No es pot voler tornar,
al pany hi ha l’evidència:

de sobte,
les claus de casa
no són ja les de casa.

http://mireiacalafell.com 

ESTER XARGAY, CARLES HAC MOR & ADOLF ALCAÑIZ: TOT MUDA DE COLOR EN BELLUGAR-SE LA LLETRA, Dl 14 V 12, 21 h


dilluns 14 MAIG 2012_21h

ANTIC TEATRE
Verdaguer i Callís, 12 - 08003 Barcelona
entrada gratuïta

TOT MUDA DE COLOR EN BELLUGAR-SE LA LLETRA

PROJECCIÓ + COL·LOQUI

Un seguit de vídeos d'Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay per llegir la imatge textualment.

Si el músic Josep M. Mestres Quadreny diu "Tot muda de color al so de la flauta", una sentència tan sinestèsica i audiovisualment eloqüent com aquesta també pot mudar, en mans d'escriptors i d'artistes, per ser atribuïda al text convertit en imatge tan bellugadissa i acolorida com el so.

organitza HABITUAL VIDEO TEAM




ESTER XARGAY
Agoc

2012_9:49 min
Un llenguatge, l'escriptura d'Agoc (llibre de Carles Hac Mor), és la font d'inspiració de la música de Mestres Quadreny; el resultat audiovisual, la mise en imatge i en so del text ens endinsa en l'univers textual d'Hac Mor, així com en el sonor i visual de Quadreny, tot fent l'ullet a les seves singulars partitures.
Text: Carles Hac Mor
Música: Josep M. Mestres Quadreny

ESTER XARGAY
Microdanses

2012_7 min
Amb Microdanses, el músic Miquel Àngel Marín evidencia el llenguatge gestual que genera la música que ell toca amb el clarinet, específicament pensada per fer ballar les claus i d'altres parts de l'instrument. Així mateix hi ballen una tria de frases del seu llibre Música és eixampar mosques, que s'escolen per les imatges en forma d'ona de so. El resultat audiovisual, la mise en image i el muntage visual i sonor, configuren, amb aquestes peculiars interpretacions musicoballades, una coreografia d'"entra-i-surts" brossians.
Idea, text, música i interpretació: Miquel Àngel Marín

ESTER XARGAY
Un himne del no-ésser

2010/2011_4:05 min
Vídeo que forma part de la videoinstalació homònima d'Ester Xargay. Projectat sobre cendra.
Text: Carles Hac Mor

ADOLF ALCAÑIZ
Salflorvatge
Tres vídeos de l'escenografia audiovisual realitzada per Adolf Alcañiz per a l'obra Salflorvatge, títol del llibre homònim d'Ester Xargay.

1 Alexandrins amb corona de llorer
2011_1:30 min
Text: Ester Xargay
Veu: Carles Hac Mor
Música: Marc Egea, Xavi Lloses

2 Les cobles amb safrà van a la babalà de la mà d'Alà a Abdhalà
2011_1:30 min
Text: Ester Xargay
Veu: Marc Egea
Música: Xavi Lloses i Rosa Pou

3 Zig-zag d'àrnica en cal·ligrama
2011_1 min
Text: Ester Xargay
Veu: Ester Xargay i Rosa Pou
Música: Marc Egea, Xavi Lloses

ADOLF ALCAÑIZ & ROSA SÁNCHEZ
Poètiques interconnectades. Dels campanars a les xarxes socials d'internet
Un vídeo realitzat per al recital simultani que es va fer en diversos espais de la Fundació Antoni Tàpies, en els quals el públic fou convidat a moure's lliurement pels diferents escenaris. L'auditori centralitzava les imatges de totes les actuacions que s’anavent fent i que eren gravades (amb retransmissió en directe, per connexió telemàtica i vídeo cablejat). Kònic Thtr (Rosa Sánchez i Alain Baumann) va dissenyar especialment aquest espai escenogràfic interactiu, en el qual cada poètica particular s'hi difonia i conjugava per revelar una altra realitat.

Poètiques interconnectades. Miquel Àngel Marín

2010_2 min
Text i veu: Miquel Àngel Marín
Música: Alain Baumann

ADOLF ALCAÑIZ, CARLES HAC MOR & ESTER XARGAY
Del concepte a la imatge

Dos vídeos de Carles Hac Mor i dues entrevistes (Pere Noguera, Benet Rossell) del cicle de vídeo "Del concepte a la imatge", concebut per Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay per al CanalMediateca de Caixaforum l'any 2009. El cicle aplegava peces –des dels anys setanta fins a obres actuals- de Francesc Abad, Carles Hac Mor, Pere Noguera, Benet Rossell i Vicenç Viaplana, cinc artistes que van començar a treballar aquells anys en què la radicalitat de l’art conceptual desmaterialitzava l’obra d‘art, el qual era qüestionat de soca-rel, juntament amb la seva comercialització. Tot plegat es complementava amb el visionat d’unes peculiars videoentrevistes amb cadascun dels artistes esmentats.

Dels films Nihil i No de Carles Hac Mor, rodats en Super8 el 1975, malmesos, irrecuperablement, pel temps, se n'ha fet una reproducció el 2008, per Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay.

1 Nihil
1973/2008_3:58 min
Realització: Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay
Text: Carles Hac Mor

2 No
1973/2008_3:33 min
Realització: Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Ester Xargay
Text: Carles Hac Mor

3 Acció-entrevista "No Comment" Benet Rossell i Eugeni Bonet
2009_8:30 min
Realització: Adolf Alcañiz, Benet Rossell i Ester Xargay
Idea: Benet Rossell
Entrevista: Eugeni Bonet

4 Fer suc al laberint de Pere Noguera. Lligams insospitats. Pere Noguera i Carles Hac Mor
2009_23:34 min
Realització: Adolf Alcañiz i Ester Xargay
Idea: Pere Noguera
Entrevista i transcripció: Carles Hac Mor




ESTER XARGAY
Sant Feliu de Guíxols, 1960. Escriptora i videoartista, combina aquestes dues pràctiques amb videorecitals, exposicions i concerts en què col·labora amb músics i artistes. Ha publicat textos sobre art al diari Avui i a revistes com Benzina, Papers d’Art, Transversal, Barcelona Review, i d'altres. Juntament amb Carles Hac Mor ha traduït, entre altres, Adrian, Todorov, Pascal i Queneau.
Darrerament ha tingut cura de “Barcelona poesia” Set dies de poesia a la ciutat.(2005/2010), juntament amb David Castillo, i de “Poesia als parcs” cicle de poesia als Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (2007/2012), juntament amb Carles Hac Mor.
En poesia, ha publicat els llibres de poemes I n f i n i t i u s, en procés d'edició; Aürt; Eixida al sostre; Fissura (amb Nora Ancarola, Marga Ximènez i Carles Hac Mor); Salflorvatge (2006); Trenca-sons (2002), i Darrere les tanques (2000). I, coescrits amb Carles Hac Mor, els llibres Zooflèxia (2007); Amor lliure, ús i abús (2001); Tirant lo Blanc la (2001); Epítom infranu o no (1997), i Un pedrís de mil estones (1993).
Ha realitzat amb Carles Hac Mor el DVD-Rom Sextina al microscopi per a la mostra "Microscopies" (Metrònom, 2003) i (amb Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Barbara Held) el CD-Rom Paraparèmies, desplaçaments, cosificacions… (Premi de creació audiovisual de Navarra, 1999) i, a BTV (juntament amb Bàrbara Raubert) videopoemes i documentals, un dels quals va rebre el Premi Espais a la Crítica d’art (2000).

CARLES HAC MOR
Infrapoeta que no conrea el subgènere literari del currículum, tret de casos especials, com el present. Els seus darrers llibres, tots cinc del 2011, són: Fer les cartes (coescrit amb Antoni Clapés), Filacteri d'infrallengua, Accions paraparèmicament ictòpiques de Jordi Benito, Sí fa que sí i Obra completa punt u. I, paradoxalment, acaba de guanyar els Jocs Florals de Barcelona d'enguany.

ADOLF ALCAÑIZ
Constantí (Tarragona), 1961. Videoartista i fotògraf. Treballa en l’experimentació videogràfica i conjuga aquesta pràcica amb diferents disciplines en les seves nombroses col·laboracions amb artistes, músics i escriptors, amb els quals tracta, sovint, la interactivitat en directe de la imatge i el so. Així mateix, treballa amb la realització videogràfica de l'obra d'artistes com Francesc Abad, Lluís Bisbe, Jordi Colomer, Eva Lootz, Mireia Massó, Pere Noguera, Carles Pazos, Benet Rossell o Francesc Torres, entre d'altres. I col·labora amb músics com Barbara Held, Angel Pereira i Xavier Maristany, i amb escriptors com Carles Hac Mor i Ester Xargay. Va dirigir el laboratori de vídeo Metrònom Lab., i també ha realitzat la videodocumentació de les exposicions de l’espai Metrònom, de Barcelona, i de les del Tinglado 2, de Tarragona.




Imatges: 1, Un himne del no-ésser. 2,  Microdanses. 3, Poètiques interconnectades (www.fluxfestival.org)

dimecres, 18 d’abril del 2012

ANDREU SUBIRATS: GALTES DE PERDIU, A LA LLIBRERIA VILADRICH

XIQUETES I XIQUETS, SENYORES I SENYORS, ANTISENYORES I ANTISENYORS,
divendres 20 a les 20h.
A VILADRICH

Llibreria la 2 de Viladrich
C/ Despuig, 22
Tortosa, Tarragona, Catalunya, Spain


S'OBRE LA VEDA PERDIUENCA,

JOAN TODÓ PRESENTA GALTES DE PERDIU, D'ANDREU SUBIRATS

ALLÍ MOS TROBAREU!

G A L T E S D E P E R D I U
andreu subiratsPròleg_ Joan Todó
Col•lecció_ Alabatre, 35
Pàgs_ 280
PVP_ 17 €
ISBN_ 978-84-939632-2-4
Galtes de Perdiu


Un nou títol de la col•lecció de poesia ALABATRE, de LABREU EDICIONS, amb pròleg de Joan Todó

Andreu Subirats Aleixandri (Tortosa, 1968). Fins avui ha publicat L’ull entorn (LaBreu Edicions, 2006). De la resta de la seva obra només n’hem pogut gaudir mitjançant les aparicions en diverses antologies com L’illa dels bous (1989), L’orgull de ser pocs (1993), Terres d’aigua (2004), Bouesia 2006, Bouesia 2007 o Lletres de casa (2009), així com al llibre d’artista Traç Pi (amb Pau Alemany, 1999) i a algunes revistes i catàlegs. L’any 2010 va aparèixer en aquesta mateixa col•lecció la seva traducció de Les Balades de François Villon, obra que li valgué el premi “Mots Passants 2011” de la UAB a la millor traducció literària del francès. Però durant molts anys la seva obra ens ha estat donada a conèixer, sobretot, a través de l’oralitat, i els seus recitals, sovint acompanyat de músics amb qui ha sabut generar una complicitat molt singular, segueixen estant entre els més seguits i aclamats. “El llibre que teniu a les mans, i que recull una part dels poemes d'Andreu Subirats durant vint-i-cinc anys —tal com llegim al pròleg de Joan Todó—, no ve tant d'una rebequeria com d'una tenacitat. No és ni un seguit d'experiments ni una filera de botifarres sortida d'una cadena de muntatge: és part d'una obra fent-se.I és el resultat d'una sedimentació, del pòsit i el solatge dels dies, de la depuració que la memoria realitza quan es gira cap a uns versos antics i s'adona que allò que determinava tal gir, tal imatge, no ha superat la prova. I ens ho estalvia als lectors.” Galtes de perdiu és, doncs, un llibre que conclou, més que no pas inaugura, la poesia de Subirats des de 1986 fins al 2010, reescrita i depurada, reorganitzada a partir dels cinc llibres originals, inèdits a excepció d’Ull entorn, esdevingut aquí una segona edició revisada i corregida de L’ull entorn que inaugurava aquesta col•lecció —amb les Cartes de sota mà vintronianes— i que ben aviat es va exhaurir convertint-se en l’introbable.
uu
http://www.la2deviladrich.cat/
http://www.labreuedicions.com/galtes-de-perdiu-andreu-subirats


Foto Ja, Andreu Subirats, Bouesia 2011