diumenge, 8 de març del 2009

YMBERNON: DESFILADA DE LATUNG LA LA -EXPOSICIÓ, GALERIA JOAN PRATS, MARÇ-ABRIL 2009

Desfilada de Latung La La
Inauguració:
dijous 12 de marg a dos quarts de vuit del vespre
Exposició: marg - abril 2009

Durant l'exposició, s'hi escenificarà —els dies 26 i 31 de marc, i parateatral i 2, 16, 21 i 28 d'abril, a dos quarts de vuit del vespre— l'obra parateatral
DESFILADA DE LATUNG LA LA
amb Andriy Antonovskiy, Andriy Antonovsky, Elisabet Augé, Jordi Casadevall, Catalina Girona, Cristina Manrique, Dadà, Daida i David Ymbernon

GALERÍA JOAN PRATS - ARTGRÁFICBalmes, 54 - Tel. 93 488 13 98 - Fax 93 487 16 14 - 08007 Barcelona
http://www.galeriajoanprats.com/
E-mail: artgrafic@adam.es



Aquí infra bloc Bouesia2:
5 xi 08
DADÀ, DAIDA I DAVID YMBERNON: DE LA MÀ DE LATUNG LA LA, TACA D'OLI, IV FESTIVAL DE POESIA, REUS: 7 XI 08
http://bouesia2.blogspot.com/2008/11/dad-daida-i-david-ymbernon-de-la-m-de.html

enllaç trailer: http://es.youtube.com/watch?v=mgK_ovXx50E

22 VIII O8
ALBERT ARQUES: PERBOUFORMANCES

http://bouesia2.blogspot.com/2008/08/albert-arques-perbouformances.html

30 III 08
comentari de la portada del llibre CARLES HAC MOR, ENDERROC I RECONSTRUCCIÓde David Ymbernon

http://bouesia2.blogspot.com/2008/03/carles-hac-mor-enderroc-i-reconstrucci.html

En aquest mateix llibre és imprescindible llegir les pàgines 182 -202 on es parla de:
el desenvolupament de l’art d’Ymbernon ha estat continu, treballat, madurat mentalment i pràcticament i no gens precipitat en cap moment
i/o
el lema del text d’Ymbernon Entre l’art visual i l’art escènic


CURRÍCULUM
Neixo a Igualada el 5 d'agost del 1972, i val a dir, però, que les meves arrels també són a la Llacuna —on em sento realment arrelat— i a Lleida i a Barcelona.

L’any 1972: 1 + 9 + 7 + 2 = 19. D'acord amb la càbala, el 19 és un nombre favorable, ja que és compost per l'1 i el 9, números propicis que, sumats, donen el símbol de la perfecció. El sol, l'or i la pedra filosofal se simbolitzen amb el 19. Per Pitágoras, el 19 es vinculava amb la llum, la claredat, les resplendors i les revelacions.

El dia 5 d’agost: el 5 representa el lliure albir de l'ésser humà, i en ser aquest número a mig camí en la sèrie de les xifres elementals (1-2-3-4 5 6-7-8-9), aquestes poden ser versàtils i canviants. El 5 trenca la rutina, el mètode, la solidesa, l'immobilisme del número 4. El 5 és jovial, inquiet, nerviós. És el número de l'erotisme, per la seva clara al•lusió als 5 sentits, i de l'experiència que aprèn per prova i error. Li agrada avançar encara que no tingui una visió clara del camí.

Sóc Lleó (amb ascendent Lleó): Lleó va associat a l'element clàssic del foc i, durant el temps que regeix aquest signe (l’estiu), a la natura s'escau un dels cicles més exuberants, el de la generació dels fruits. Les característiques dels lleons es resumeixen en la passió i l'extrem.

Sóc el mitjà de tres germans (néixer abans o després marca la personalitat de l'individu). Dels fills mitjans es diu que són rebels perquè no tenen l'atenció que va tenir el primogènit ni tampoc les festes rebudes pel més petit, i que són més extrovertits perquè han de treure a la llum tot el seu potencial.

El nom David procedeix de l'hebreu i vol dir "estimat, amic", i, segons es diu als pamflets que venen als quioscs de la Rambla sobre l’origen i significat dels noms, David és de personalitat forta, amb trets ben pronunciats de vitalitat i d'energia que el fan ser impetuós i una mica dominant; la seva vida s'encaminarà segons el seu anhel d'aprendre i de canviar, i el seu color favorable és el taronja.

I certament el taronja, un color que em va posseir el 1993, significa creativitat, moviment, energia, creixement, comunicació, estímul, saviesa, ambició, seguretat; és el foc, la festa, el plaer. És el color del perill i representa l'entusiasme, la felicitat, l'atracció i l'ànim.

Ymbernon és un cognom novel•lesc; segurament el seu origen el trobem a la ciutat escocesa d’Inverness, en gaèlic Inver, on hi ha el famós llac Ness de la llegenda de Nessie.

Grau significa cadascuna de les divisions d’un termòmetre o cadascun dels termes d’una progressió, i procedeix del nom germànic Gairoald, que vol dir “govern de la llança”.

No sóc fidel de cap religió (ni espiritual ni política); els meus sentiments i conviccions s’encaminen cap a devocions no menys importants.

Camino sense plom a les sabates, descarregat de pesos obstinats, i, lleuger, observo amb curiositat i puc entendre instintivament; aprenc a conviure sense agressivitat ni violència, amb humor (l’humor és una manera seriosa d’estar content).

Així, defujo qui em vol convèncer d’alguna cosa, sigui quina sigui. No m'ocupo d'aquestes lluites. No lluitar per vèncer ni ser vençut, i no lluitar en guerres, t’eleva per damunt de la victòria o del primer premi, tot i que vull lluitar i m’agrada, sí, però lluitar per mirar, per remar, etcètera.

Crec i tinc molta fe, crec en coses que no són certes, crec en la màgia, l’entusiasme, l’instint, la predisposició, la sort, la sorpresa, la casualitat; crec en el fet de badar, de comptar les bigues; crec en qui somia truites, en qui viu als núvols o ve de la lluna de València; crec en el globus que s’escapa i desapareix anant amunt, en el suggeriment, en la inconcreció; crec que hi ha certeses insubmises a la lògica que són pura veritat, tan certes com que, amb tota seguretat, no són certes; crec en l’avió de paper quan és llançat per un infant que, en fer-ho amb il•lusió extraordinària, un esperit l’acompanya, i amb aquest esperit l'avió de paper vola més alt i més lluny que no pas s’ha vist en realitat.

I si viure no portés enlloc ni més enllà que de la vida mateixa? Per què —em pregunto— l'existència ha de transcendir o s'ha de transformar en alguna cosa de més envergadura, si és ja prou extraordinària? Viure plenament, viure perquè sí, sense dissimular, sense servilisme, és el meu camí espiritual, artístic i de tot.

Vinc de la infantesa. La infantesa és el primer període de l'existència, semblant a l’acció de donar corda a una joguina. Descobrir, desconèixer, és tenir passió per coses insignificants (aparentment insignificants, però summament importants), com ara volar, volar com aquell globus que s’escapa de la mà endut pel vent cap a l’imprevisible. Sí, en aquest sentit recordo volar de petit, potser per evadir-me o allunyar-me, agafat de la mà de l’art més clar i menys estrany del món, que és l’art de jugar.

Recordo jugar llargues estones amb els Madelman (un dels millors ninots articulats que mai s’han fabricat); els feia fotografies, vestits, invents… Vaig crear històries fantàstiques que em vénen sovint a la memòria. La sensualitat i la sexualitat, posem per cas, la descobreixo intensament aquí, amb el Madelman femení Corsaria (camisa vermella amb pigues blanques de maniga llarga, pantalons de pell marró fosc, cinturó ample i bandolera per al sabre negres, i botes altes amb volta "pirata" també negres). Impressionant! Recordo jugar amb tractors, grues i excavadores; recordo Mazinger Z, Banner y Flappy, Jackie y Nuca, el Comando G, Orzowei, Sandokan, la Pippi, Harold Lloyd, Charlie Chaplin, Superman, Spiderman, La Guerra de las Galaxias…; recordo la Festa Major de la Llacuna; les banderoles, la lluminària, el castell de focs, el Ball del Fanalet, els cotxes de xoc, les majorets, etcètera.

Als 4 anys, mostro per primera vegada la meva obra en públic, en una exposició col•lectiva familiar.

Als sis anys em va atropellar un camió de patates Rosdor al carrer Lleida d’Igualada. Jo sortia tot sol, dissimuladament, de casa amb bicicleta a fer un volt. El diari d'Igualada se'n va fer ressó, de la notícia, amb aquestes paraules: "UN CICLISTA DE SEIS AÑOS, ATROPELLADO / David Ymbernon Grau, de 6 años de edad, fue atropellado por un camión Mercedes, matrícula B-9126-CF, conducido por Luís Guberna Pujadó, de 47 años, natural de Sant Martí de Tous. El suceso tuvo lugar el pasado martes, a las 19'45 horas, en la calle Lleida esquina calle Margarides. David Ymbernon, natural y vecino de Igualada, fue trasladado al Hospital donde le asistieron de fractura femoral, con hematoma en el muslo izquierdo y conmoción cerebral de primer grado, siendo el pronóstico grave."

I una vegada, de ben petit, vaig anar a parar a l’hospital per intoxicació. Havia ingerit una poció que jo mateix havia preparat en un got, on vaig posar oli, pasta de dents, vinagre, sal, pintura i avecrem.

Als 8 anys, vaig ser premiat per primera vegada amb el 2n Premi General en un concurs de pintura ràpida (IV Festes del Pilar d'Igualada). Aquesta distinció va provocar un considerable enrenou; vaig recollir el premi entre els artistes participants a la plaça del Pilar, que era plena d'un públic expectant i que jo notava que em mirava amb perplexitat. Després, l'any següent, l'organització va canviar les bases de participació per tal d'especificar-hi les categories per edats. I crec, sincerament, que aquest premi és el més important que he rebut mai, insuperable.

Recordo que una vegada el professor de religió em va clavar una puntada de peu que em va fer rodolar escales avall. Com a alumne, no prestava atenció a res, i demostrava desinterès absolut pels estudis. En un examen, per exemple, com a resposta a la pregunta "què és la llengua?", vaig dibuixar una llengua. I així vaig anar passant cursos com podia fins a l'Escola d'Arts i Oficis de Tàrrega (per estudiar pintura). I a Tàrrega conec l’Elisabet, amb qui cap al 1994 venim a viure a Barcelona i amb qui tinc dos fills, que es diuen Dadà (2005) i Daida (2007).

He exposat als millors llocs del món, he guanyat els millors premis del món i tinc el millor reconeixement del món.

DAVID YMBERNON

dimarts, 3 de març del 2009

IN MEMORIAM: Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero


Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero (Madrid, 1927 - València, 2009), fou una poeta, novel•lista i historiadora valenciana.
Nascuda l'1 de gener de 1927 a Madrid, va viure un curt temps de la seua infantesa a Barcelona, i es va traslladar després a Altea, on va rebre la influència del seu avi, l'historiador Francesc Martínez i Martínez, que posteriorment es faria palesa en la seua obra.
Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València, i després va començar a col•laborar amb la secció cultural del periòdic Levante. Ha publicat estudis sobre història i literatura medieval, tant en castellà com en català, com ara Don Jaime el Conquistador en Alicante (1957), Lletres closes de Pere el Cerimoniós endreçades al Consell de València (1967) o Jaume Gassull, poeta satíric valencià del s. XV (1971). És també autora d'una biografia del seu avi.
En el terreny literari ha conreat la poesia, on se l'enquadra habitualment en la generació poètica dels anys 1950 al costat de Vicent Andrés Estellés i Maria Beneyto, però també ha incursionat en la novel•la. El seu major èxit l'ha obtingut amb la narrativa, amb la novel•la Matèria de Bretanya, guanyadora del Premi Andròmina de narrativa l'any 1975.
Va morir el diumenge 22 de febrer de 2009 a València (l'Horta) a l'edat de vuitanta-dos anys, i l'enterraren el 24 de febrer al Cementiri General de València. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Carmelina_S%C3%A1nchez-Cutillas)

LA SANG SE'M CLIVELLA

Voldria viure
entre la mar i una badia
algunes nits així,
amb gust de menta;
quan l'enyor de tanta cosa
em despentina l'instint,
i em prem la carn, i me la deixa
olorosa de tu.

Mira com llance
inútilment els somnis.
Mira també,
escampades pel llit,
les filagarses d'aquells moments perduts...
No sé si ploraré demà,
perquè la pena
és massa fonda avui
per a arrencar-la
estella a estella.

Però tot està a punt:
l'artèria, oberta;
les mans, enceses; el cos,
tens i expectant...
i tot és a tant a punt,
que la sang se'm clivella!

CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS (del llibre Llibre d'amic e amada)

Encarna Sant-Celoni i Verger, antòloga d'Eròtiques i despentinades ens fa arribar aquesta evocació de la poeta:
Men i den bløde dæmring der står
som en lysende stribe langs himmelranden
og spinder os kærtegn om skulder og hår,
mens dagen og natten kysser hinanden
– da vågner vi bange og ser, at vi går
med mindernes krans om panden.

TOVE DITLEVSEN




Em costa trobar la paraula justa que done cos a la mancança i, doblegant-hi el coll, deixe de pouar númens i hàlits en la mar de lletres que m'escanya i t'ampre la veu, despentinada: encara 'em cou massa la sang', i 'se'm clivella', i 'se m'esmussen les dents, com atzavares, de tant de traure estelletes al silenci'...
No fa gaire que m'he assabentat, pel diari, que has faltat, de matinada... Te n'has anat, curiosa, amb el cap alt i la mirada serena, així de clar. I també de puntetes, com si res, així de cru... I de sobte m'ha creuat la cara un somriure, recordant l'última vegada que ens vérem, fa uns huit mesos, a ta casa, amb les teues gates i un llanterner pel mig, mentre ens dedicàvem llibres de poemes i xarràvem de revoltes i justes, i de la cosa pública i de la literària...
Gràcies per ser com fores –com ets–, senyora i madona Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez, preclara escriptora i historiadora, e 'cara amiga d'anys i afanys'.

Encarna Sant-Celoni i Verger, febrer 09

traducció de la cita:
Però amb el suau crepuscle, que és
com una ratlla lluent al llarg de la vora del cel
i ens fila carícies sobre muscles i cabells
mentre el dia i la nit s’entrebesen,
llavors ens despertem amb por i veiem que portem
la corona dels records al voltant del front.

foto: JA: la mar de la literatura, Delta de l'Ebre, 2005

5 METRATGES AL LLANTIOL, 7.III.09


AQUEST DISSABTE AL LLANTIOL:

Aquest Dissabte 7 de Març a les 18h
5 METRAJES
presenta...

MYTHOGRAMME 1: PASSEURS - Lionel Stora (videocreació)
VA PASSAR A ONTINYENT - Manuel Mira (ficció)
VIERNES - Xavi Puebla (ficció)
EYJA - Dögg Mósesdóttir (ficció)
LA BALADA DE TURNO - Ferran Calvó (videoclip de Daniel Higiénico)


una mostra de curts en la que hi trobem alguns dels realitzadors de les obres programades, aficionats uns, professionals d’altres.
Curts de ficció, documental, videocreació, videoclip, making-off, animació... presentats dins un ambient bohemi i acollidor.
En acabar la projecció es dona pas a una tertúlia informal amb alguns dels protagonistes dels curts convidats i el públic inspirat.

Per a més informació: www.5metrajes.blogspot.com

ARNAU VILARDEBÓ: 88 INFINITS. EL LLANTIOL


Arnau Vilardebò
presenta: 88 infinits
els dijous a les 21h





L'Arnau ens farà emocionar amb les formes i la mitologia de les constel.lacions del cel.
Un joc visual i narratiu que ve de temps antics i segueix vigent com mai.
Vine a celebrar el 2009, any internacional de l’Astronomia

foto:MARISOL SOTO:SÈRIE OUS CÒSMICS (ARNAU VILARDEBÓ)http://arnauvilardebo.wordpress.com/

Preu a taquilla: 14 euros (8 euros reservant les entrades amb antel-lació a: www.llantiol.com)
Llantiol Cafè-Teatre, C/Riereta-7 (Raval) Barcelona

CF:http://momentulum.blogspot.com/2008/11/arnau-vilardeb-neixen-dus-ruqueria.html

A Manta presenta el CD “Deixeu parlar la terra”: A L'HORIGINAL


El proper dimecres, 4 de març,
a les 20.30 h, a l’Horiginal
(Ferlandina, 29 –davant del Macba–),

A Manta presenta el CD “Deixeu parlar la terra”
Així és, la presentació comptarà amb col•laboracions poètiques (Lord Alorda, Maria Cabrera, Andreu Galan, Anna Maluquer, Laia Noguera, Montserrat Rodés) i musicals (Bladi -trompa-, Rafel Baldoví -violí i guitarra-, Catalina Canyelles -simbomba i cançó-, Oriol Casas -percussió-, Marcel Casellas -contrabaix i bombardí-, Artur Mahiques -tabal-, la Mariona -flauta-, Francesc Marimon -acordió diatònic-, Josep Pedrals -clarinet-, Pau Puig -dolçaina-, M. Antònia Pujols -pandero quadrat, cançó i tenora-, Xavier Solsona -guitarra-...) i algunes sorpreses més!
Us hi esperem.
(Les presentacions en terres valencianes estan preparant-se... Tot arribarà!)
© Oriol Clavera
“Deixeu parlar la terra” és un recital poètic que es recolza en la música en viu, en la música pregravada i en l’audiovisual per expressar tota una sèrie de sentiments que ens desperta el mot ‘terra’. Els textos que es reciten són poemes de creació pròpia i de Vicent A. Estellés, J. Palau i Fabre i Marc Granell.
Recitat: Laia Carreras
Dolçaina, flauta i veu: Irene Ferrero
Acordió diatònic: Maria Carreras
Dispara les bases i les fotos: Cristina Valldelsestèreos
Producció: Marcel Casellas (musical) i Iban Beltran (escènica)

FOTO JA, MÀSCARA, CAMPILLOS PARAVIENTOS, 2005

dimecres, 4 de febrer del 2009

ROMANTICISME A LA CAMBRA: LES VEUS DE LA NATURA, ELS SONS DELS SENTIMENTS...DV 6 II 08, 19 H


Concert per a soprano, clarinet i piano

Romanticisme a la cambra:
les veus de la natura, els sons dels sentiments...


Divendres 6 de febrer a les 19h
C/Santa Madrona, 5 local 1


Programa:

Wolfgang A. Mozart
Non più di fiori (La clemenza di Tito)

Joseph Haydn
Sailor’s song

Ludwig Spohr
Zwiegesang
Wiegenlied
Das Heimliche Lied

Vagham Williams
Vocalise n. 2

Franz Schubert
Der Hirt auf den Felsen



Olga Miracle, soprano
Miquel Àngel Marín, clarinet
Josep Buforn, piano


foto: JA, 2009, cap d'any a Campillos Paravientos

dimarts, 3 de febrer del 2009

Presentació de Bèsties de l'hort el 6 de febrer a Roquetes



L’acte tindrà lloc el proper dia 6 de febrer a dos quarts de vuit del vespre a la Biblioteca Municipal de Roquetes Us voldríem convidar a la presentació de Bèsties de l’hort del pedagog, escriptor i editor roquetenc Xavier Blanch i de l'il•lustrador gironí Marc Vicens.

Podeu trobar més informació en aquest link: http://www.editorialmeteora.com/cat/llibre.php?id_LLIBRE=46
(Llibres Ebrencs)


Bèsties de l'hort Xavier Blanch / Marc Vicens:

El Tano

El Tano, un gat tigrat vell i panxut, prenia el sol estirat sobre la tàpia de l’hort, un lloc segur i tranquil, a recer d’indesitjables i d’ensurts. El Tano ja no en volia més, de sobresalts. S’havia fet vell i savi. Per això es mantenia prou distant dels homes i de les dones, dels cadells humans i, sobretot, del Tobi, un gos mig pastor alemany mig husky i del tot estúpid, que l’hi tenia jurada. Sort que, al Tobi, el tenia ben fermat, l’amo. El gos, l’amic més fidel de l’home, diuen… però ben fermat, saps? L’amic més fidel! Amic fidel o esclau? Què són aquests gossos de pagès? Per res del món canviaria la vida de gat per la de gos, es deia el Tano: t’imagines dia i nit lligat pel coll en aquella estaca? Ah, no! Que en faria, d’anys, que s’hauria mort de tristor. A ell doneu-li plena llibertat de moviments, poder enfilar-se per les teulades, per les parets, per les reixes, per la figuera i la parra… campar per allà on li venia de gust. Així havia estat i era la seva vida: lliure i salvatge en un hort verd, frondós, curull de fruites i hortalisses. Salvatgia en un tros de terra civilitzat. Un paradís dels que ja no se’n troben.
Havia tingut desenes de gatets d’una bona pila de gates, gates del mateix hort i gates dels horts i de les cases del veïnat, que la població felina era molt abundosa per aquelles seves contrades. N’havia festejat tantes, de gates! Moltes! I els seus marrameus li havia costat, de vegades. Però n’havia sortit ben parat sempre. Ell havia estat el rei de tota la gatada d’aquell territori. Ell era el Tano, poca broma. La seva posició actual, estirat sobre la tàpia de l’hort prenent plàcidament el sol, se l’havia guanyat a pols.
El pitjor record de sa vida: el Brut, un gat de pelatge gris que va voler desbancar-lo del seu tron. Quines penques, el Brut! Al Brut l’havia criat amb biberó la filla de l’amo perquè la mare gata l’havia avorrit i abandonat tot just acabat de néixer. Això, algunes gates ja ho fan: avorreixen els fills i els deixen. El Tano entenia la mare del Brut, perquè en el seu lloc ell hauria fet el mateix. Però el Brut va tenir la gran xamba que la neneta de l’amo se n’encapritxés, ves per on! I el va criar consentit. El va fer servir de joguina, que això els nens ja ho fan, amb els animals. Per això el Brut era tan dòcil i afectuós amb els humans, perquè de ben petit que s’havia passat estones i més estones entre les mans i en braços dels humans que el van cuidar. Li agradava molt que l’acaronessin; i com que li agradava, roncava com fan tots els gats quan es troben a gust; li agradava passejar-se lentament entre les cames dels humans amb la cua ben alta, i refregar-s’hi i tornar-s’hi a refregar. Un gat de casa bona, semblava el Brut, un senyoret ben tibat. Tant s’ho va creure que es va pensar que, perquè era el protegit de la filla de l’amo, es faria l’amo dels gats. I se les van tenir molt aviat, el Tano i el Brut. Així que el Brut va aixecar un pam de terra, així que es va sentir prou adult, va plantar cara al Tano: va bufar amb l’esquena corbada i els pèls eriçats, amb les urpes esmolades que es deixaven veure a la base de les potes. Volia gresca, l’animaló. Volia que el Tano sabés qui manaria a partir d’aleshores. I qui ho va saber va ser el Brut, perquè el Tano en va tenir prou amb una esgarrapada suau perquè l’altre s’adonés de seguida de qui era el més fort. O sigui que el Brut va arrufar els bigotis i se’n va anar ràpidament amb la cua entre cames a buscar, justament, les cames d’algun humà que li oferís refugi. Tot i el fracàs, aquest enfrontament li va anar bé, al Brut, perquè va poder mesurar per primer cop les seves forces i les del seu contrincant. Li va servir de prova: vejam qui pot arribar a ser més fort… a la llarga. I va haver de passar temps fins que el Brut gosés tornar a mirar cara a cara el Tano. Fins aleshores el va defugir sempre. Si mai coincidien pel caminal de l’hort, per les teulades o entre la frondositat dels alberginars, les pebroteres —quan n’era el temps— o dels tarongers, pereres o presseguers, el Brut sempre tocava el dos cames ajudeu-me. Aquella petita jungla d’hortalisses els permetia poder-se esquivar fàcilment. Perquè el Brut, a parer del Tano, era més gallina que les gallines boges que es passen el dia picotejant el terra i escatainant sense ordre ni concert. Un gallina de malfiar, era el Brut; un ambiciós, un traïdor.

Text i foto i il:lustració: Ed. Meteora


EDICIONS DOCUMENTA BALEAR
RECOMANA
JO VULL ESSER GLOSADOR
de Felip Munar i Munar



"Aquest llibre ens demostra que tots podem esser glosadors, que tothom pot aprendre el procediment de fer gloses; llavors dependrà d'altres factors que puguem arribar a esdevenir glosadors de picat.
Jo vull esser glosador és una decisió personal, un envit, un horitzó obert a la capacitat individual, a les destreses assolides; és, també, una manera diferent d'entendre les relacions amb la resta de persones perquè ens exigeix una actitud constant de superació i una visió compartida de la convivència."

GERARD ALTAIÓ: BOU ANY XINÈS



AQUESTA BOUSENYAL DE BOUFUM FUM FUM, ENS L'HA ENVIADA EN GERARD ALTAIÓ.

AIGUA PER AL RIU, acte públic a l'AUDITORI FELIP PEDRELL, TORTOSA, DS 7.II.09, 20 h



Plataforma en defensa de l'Ebre
INVITACIÓ


ACTE PÚBLIC:
AIGUA PER AL RIU,
DETERMINACIÓ DELS CABALS AMBIENTALS,
DISSABTE 7 DE FEBRER
HORA: 20:00 H
LLOC: AUDITORI FELIP PEDRELL de Tortosa


Durant aquest any 2009 s’ha de fer públic la proposta de Pla de Conca per a l’Ebre per a les properes dècades. El punt mes important del Pla de Conca és la determinació del cabal ambiental que té que passar per tots els rius de la Conca i també en el tram final on estem situats. La determinació d’aquest paràmetre és clau en el futur del Delta i de la Mar de l’Ebre.

La proposta actual de 100 m3/s és clarament insuficient, tal i com es va demostrar en tots els debats científics que van tenir lloc durant la lluita del PHN. Basant-se en aquesta proposta, l’anterior govern del PP, va justificar que l’Ebre tenia excedent per fer un transvasament de 1.050 Hm3/any i la posta en marxa de 500.000 Hc de nous regadius a la conca (2.5 cops el transvasament).

Sortosament la proposta de transvasament del PP es va aturar amb el canvi de govern, no així totes els obres que ha havia en l’annex 2, que van passar a ser de interès general. Entre estes obres hi ha els regadius que proposava el PP i canals de dubtosa utilitat com el Xerta-Sénia.

Des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre sempre hem defensat un cabal ambiental sostenible, com una de les peces claus de la lluita. La defensa del territori passa per exigir que el riu porte l’aigua necessària per al manteniment del Delta i la Mar de l’Ebre.

Ara està a punt de sortir la proposta de cabals ambientals final, les perspectives observades apunten a un valor a la baixa de cabals que justificarien, en un futur, mes transvasaments i mes extraccions d’aigua, tal com va fer en el seu moment el govern del PP. Per aquest motiu hem organitzat aquest acte sobre cabals ambientals on hem demanat la presencia de tots els actors implicats, des de la proposta oficial del Ministerio, la Confederació, l’Agència Catalana de l’Aigua, fins la proposada feta des del territori.

Volem seure en una mateixa taula totes les propostes i metodologies per fer un debat tècnic, tranquil i seré: Demanen als ciutadans de les Terres de l’Ebre i qualsevol altra persona interessada que vingue a l’acte que hem organitzat el proper dia 7 de febrer.

Aquest debat és important per al nostre futur, tan important com han sigut les manifestacions massives que hem fet altres cops i que han sigut claus per aturar el transvasament de l’Ebre o mes recentment la interconnexió de xarxes. Per això volem que tothom que hi puge assistir ho faci.


Il.lustració: portada de la publicació manual del moviment antitrasvasament a La Cava

PATRÍCIA TOSQUELLA, POESIA SONORA I POETES DE L'AULA DE ESCRITORES A L'HORIGINAL



HORIGINAL cafè+poesia
cicle poètic de l'obrador de recitacions i noves actituds literàries
ferlandina 29 ( davant del macba) Barcelona 08001
horiginalpoesia@gmail.com
http://horinal.blogspot.com

DIMECRES 4 de febrer 20,30 h.:

1-Recital del taller de poesia de Aula de Escritores
2-Recital de poesia sonora de Patricia Tosquella

--------------------
pre-visions de febrer:
dimecres 11: "Ara és demà"
dijous 12: Ramón Guillem + Xulio Ricardo Trigo
dimecres 18: "Mecànica orgànica" amb Gemma Arimany
dimecres 25: Companyia poètica "Sentit invers" amb Anna Llach
dimecres 4 de març: AMANTA





Exposició: Fotografies de Mateo Krauel

i com sempre més infos a http://horinal.blogspot.com

foto JA 2007:LLUNA DE BCN

BLANCA LLUM VIDAL, PAU VADELL i JAUME C. PONS ALORDA A L'ESPAI MALLORCA


EDICIONS DOCUMENTA BALEAR
ES COMPLAU A CONVIDAR-VOS A

DIJOUS 5 DE FEBRER DE 2009, A LES 19.30 H
ESPAI MALLORCA
C/ del Carme 55, 08001 Barcelona
(metro) liceu /
Tel: 93 442 91 93 • Fax: 93 329 81 25

JAUME C. PONS ALORDA,
PAU VADELL
i
BLANCA LLUM VIDAL

poesia amb poetes
Menage a trois de poesia com mai abans,
amb Jaume C. Pons Alorda, Pau Vadell i Blanca Llum Vidal,
presentant i recitant les seves darreres publicacions:
Els estris de la llum , Col. La Cantàrida, 3; Ed. Documenta Balear,
Sadoll de seny ,Ed. El Tall
i
La cabra que hi havia , Col. La Cantàrida, 4. Ed. Documenta Balear, respectivament.

Vos hi esperam!

foto Ja 2007, IVAM VALÈNCIA