Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero (Madrid, 1927 - València, 2009), fou una poeta, novel•lista i historiadora valenciana.
Nascuda l'1 de gener de 1927 a Madrid, va viure un curt temps de la seua infantesa a Barcelona, i es va traslladar després a Altea, on va rebre la influència del seu avi, l'historiador Francesc Martínez i Martínez, que posteriorment es faria palesa en la seua obra.
Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València, i després va començar a col•laborar amb la secció cultural del periòdic Levante. Ha publicat estudis sobre història i literatura medieval, tant en castellà com en català, com ara Don Jaime el Conquistador en Alicante (1957), Lletres closes de Pere el Cerimoniós endreçades al Consell de València (1967) o Jaume Gassull, poeta satíric valencià del s. XV (1971). És també autora d'una biografia del seu avi.
En el terreny literari ha conreat la poesia, on se l'enquadra habitualment en la generació poètica dels anys 1950 al costat de Vicent Andrés Estellés i Maria Beneyto, però també ha incursionat en la novel•la. El seu major èxit l'ha obtingut amb la narrativa, amb la novel•la Matèria de Bretanya, guanyadora del Premi Andròmina de narrativa l'any 1975.
Va morir el diumenge 22 de febrer de 2009 a València (l'Horta) a l'edat de vuitanta-dos anys, i l'enterraren el 24 de febrer al Cementiri General de València. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Carmelina_S%C3%A1nchez-Cutillas)
LA SANG SE'M CLIVELLA
Voldria viure
entre la mar i una badia
algunes nits així,
amb gust de menta;
quan l'enyor de tanta cosa
em despentina l'instint,
i em prem la carn, i me la deixa
olorosa de tu.
Mira com llance
inútilment els somnis.
Mira també,
escampades pel llit,
les filagarses d'aquells moments perduts...
No sé si ploraré demà,
perquè la pena
és massa fonda avui
per a arrencar-la
estella a estella.
Però tot està a punt:
l'artèria, oberta;
les mans, enceses; el cos,
tens i expectant...
i tot és a tant a punt,
que la sang se'm clivella!
CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS (del llibre Llibre d'amic e amada)
Encarna Sant-Celoni i Verger, antòloga d'Eròtiques i despentinades ens fa arribar aquesta evocació de la poeta:
Men i den bløde dæmring der står
som en lysende stribe langs himmelranden
og spinder os kærtegn om skulder og hår,
mens dagen og natten kysser hinanden
– da vågner vi bange og ser, at vi går
med mindernes krans om panden.
TOVE DITLEVSEN
Em costa trobar la paraula justa que done cos a la mancança i, doblegant-hi el coll, deixe de pouar númens i hàlits en la mar de lletres que m'escanya i t'ampre la veu, despentinada: encara 'em cou massa la sang', i 'se'm clivella', i 'se m'esmussen les dents, com atzavares, de tant de traure estelletes al silenci'...
No fa gaire que m'he assabentat, pel diari, que has faltat, de matinada... Te n'has anat, curiosa, amb el cap alt i la mirada serena, així de clar. I també de puntetes, com si res, així de cru... I de sobte m'ha creuat la cara un somriure, recordant l'última vegada que ens vérem, fa uns huit mesos, a ta casa, amb les teues gates i un llanterner pel mig, mentre ens dedicàvem llibres de poemes i xarràvem de revoltes i justes, i de la cosa pública i de la literària...
Gràcies per ser com fores –com ets–, senyora i madona Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez, preclara escriptora i historiadora, e 'cara amiga d'anys i afanys'.
Encarna Sant-Celoni i Verger, febrer 09
traducció de la cita:
Però amb el suau crepuscle, que és
com una ratlla lluent al llarg de la vora del cel
i ens fila carícies sobre muscles i cabells
mentre el dia i la nit s’entrebesen,
llavors ens despertem amb por i veiem que portem
la corona dels records al voltant del front.
foto: JA: la mar de la literatura, Delta de l'Ebre, 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada