diumenge, 8 de març de 2009

YMBERNON: DESFILADA DE LATUNG LA LA -EXPOSICIÓ, GALERIA JOAN PRATS, MARÇ-ABRIL 2009

Desfilada de Latung La La
Inauguració:
dijous 12 de marg a dos quarts de vuit del vespre
Exposició: marg - abril 2009

Durant l'exposició, s'hi escenificarà —els dies 26 i 31 de marc, i parateatral i 2, 16, 21 i 28 d'abril, a dos quarts de vuit del vespre— l'obra parateatral
DESFILADA DE LATUNG LA LA
amb Andriy Antonovskiy, Andriy Antonovsky, Elisabet Augé, Jordi Casadevall, Catalina Girona, Cristina Manrique, Dadà, Daida i David Ymbernon

GALERÍA JOAN PRATS - ARTGRÁFICBalmes, 54 - Tel. 93 488 13 98 - Fax 93 487 16 14 - 08007 Barcelona
http://www.galeriajoanprats.com/
E-mail: artgrafic@adam.es



Aquí infra bloc Bouesia2:
5 xi 08
DADÀ, DAIDA I DAVID YMBERNON: DE LA MÀ DE LATUNG LA LA, TACA D'OLI, IV FESTIVAL DE POESIA, REUS: 7 XI 08
http://bouesia2.blogspot.com/2008/11/dad-daida-i-david-ymbernon-de-la-m-de.html

enllaç trailer: http://es.youtube.com/watch?v=mgK_ovXx50E

22 VIII O8
ALBERT ARQUES: PERBOUFORMANCES

http://bouesia2.blogspot.com/2008/08/albert-arques-perbouformances.html

30 III 08
comentari de la portada del llibre CARLES HAC MOR, ENDERROC I RECONSTRUCCIÓde David Ymbernon

http://bouesia2.blogspot.com/2008/03/carles-hac-mor-enderroc-i-reconstrucci.html

En aquest mateix llibre és imprescindible llegir les pàgines 182 -202 on es parla de:
el desenvolupament de l’art d’Ymbernon ha estat continu, treballat, madurat mentalment i pràcticament i no gens precipitat en cap moment
i/o
el lema del text d’Ymbernon Entre l’art visual i l’art escènic


CURRÍCULUM
Neixo a Igualada el 5 d'agost del 1972, i val a dir, però, que les meves arrels també són a la Llacuna —on em sento realment arrelat— i a Lleida i a Barcelona.

L’any 1972: 1 + 9 + 7 + 2 = 19. D'acord amb la càbala, el 19 és un nombre favorable, ja que és compost per l'1 i el 9, números propicis que, sumats, donen el símbol de la perfecció. El sol, l'or i la pedra filosofal se simbolitzen amb el 19. Per Pitágoras, el 19 es vinculava amb la llum, la claredat, les resplendors i les revelacions.

El dia 5 d’agost: el 5 representa el lliure albir de l'ésser humà, i en ser aquest número a mig camí en la sèrie de les xifres elementals (1-2-3-4 5 6-7-8-9), aquestes poden ser versàtils i canviants. El 5 trenca la rutina, el mètode, la solidesa, l'immobilisme del número 4. El 5 és jovial, inquiet, nerviós. És el número de l'erotisme, per la seva clara al•lusió als 5 sentits, i de l'experiència que aprèn per prova i error. Li agrada avançar encara que no tingui una visió clara del camí.

Sóc Lleó (amb ascendent Lleó): Lleó va associat a l'element clàssic del foc i, durant el temps que regeix aquest signe (l’estiu), a la natura s'escau un dels cicles més exuberants, el de la generació dels fruits. Les característiques dels lleons es resumeixen en la passió i l'extrem.

Sóc el mitjà de tres germans (néixer abans o després marca la personalitat de l'individu). Dels fills mitjans es diu que són rebels perquè no tenen l'atenció que va tenir el primogènit ni tampoc les festes rebudes pel més petit, i que són més extrovertits perquè han de treure a la llum tot el seu potencial.

El nom David procedeix de l'hebreu i vol dir "estimat, amic", i, segons es diu als pamflets que venen als quioscs de la Rambla sobre l’origen i significat dels noms, David és de personalitat forta, amb trets ben pronunciats de vitalitat i d'energia que el fan ser impetuós i una mica dominant; la seva vida s'encaminarà segons el seu anhel d'aprendre i de canviar, i el seu color favorable és el taronja.

I certament el taronja, un color que em va posseir el 1993, significa creativitat, moviment, energia, creixement, comunicació, estímul, saviesa, ambició, seguretat; és el foc, la festa, el plaer. És el color del perill i representa l'entusiasme, la felicitat, l'atracció i l'ànim.

Ymbernon és un cognom novel•lesc; segurament el seu origen el trobem a la ciutat escocesa d’Inverness, en gaèlic Inver, on hi ha el famós llac Ness de la llegenda de Nessie.

Grau significa cadascuna de les divisions d’un termòmetre o cadascun dels termes d’una progressió, i procedeix del nom germànic Gairoald, que vol dir “govern de la llança”.

No sóc fidel de cap religió (ni espiritual ni política); els meus sentiments i conviccions s’encaminen cap a devocions no menys importants.

Camino sense plom a les sabates, descarregat de pesos obstinats, i, lleuger, observo amb curiositat i puc entendre instintivament; aprenc a conviure sense agressivitat ni violència, amb humor (l’humor és una manera seriosa d’estar content).

Així, defujo qui em vol convèncer d’alguna cosa, sigui quina sigui. No m'ocupo d'aquestes lluites. No lluitar per vèncer ni ser vençut, i no lluitar en guerres, t’eleva per damunt de la victòria o del primer premi, tot i que vull lluitar i m’agrada, sí, però lluitar per mirar, per remar, etcètera.

Crec i tinc molta fe, crec en coses que no són certes, crec en la màgia, l’entusiasme, l’instint, la predisposició, la sort, la sorpresa, la casualitat; crec en el fet de badar, de comptar les bigues; crec en qui somia truites, en qui viu als núvols o ve de la lluna de València; crec en el globus que s’escapa i desapareix anant amunt, en el suggeriment, en la inconcreció; crec que hi ha certeses insubmises a la lògica que són pura veritat, tan certes com que, amb tota seguretat, no són certes; crec en l’avió de paper quan és llançat per un infant que, en fer-ho amb il•lusió extraordinària, un esperit l’acompanya, i amb aquest esperit l'avió de paper vola més alt i més lluny que no pas s’ha vist en realitat.

I si viure no portés enlloc ni més enllà que de la vida mateixa? Per què —em pregunto— l'existència ha de transcendir o s'ha de transformar en alguna cosa de més envergadura, si és ja prou extraordinària? Viure plenament, viure perquè sí, sense dissimular, sense servilisme, és el meu camí espiritual, artístic i de tot.

Vinc de la infantesa. La infantesa és el primer període de l'existència, semblant a l’acció de donar corda a una joguina. Descobrir, desconèixer, és tenir passió per coses insignificants (aparentment insignificants, però summament importants), com ara volar, volar com aquell globus que s’escapa de la mà endut pel vent cap a l’imprevisible. Sí, en aquest sentit recordo volar de petit, potser per evadir-me o allunyar-me, agafat de la mà de l’art més clar i menys estrany del món, que és l’art de jugar.

Recordo jugar llargues estones amb els Madelman (un dels millors ninots articulats que mai s’han fabricat); els feia fotografies, vestits, invents… Vaig crear històries fantàstiques que em vénen sovint a la memòria. La sensualitat i la sexualitat, posem per cas, la descobreixo intensament aquí, amb el Madelman femení Corsaria (camisa vermella amb pigues blanques de maniga llarga, pantalons de pell marró fosc, cinturó ample i bandolera per al sabre negres, i botes altes amb volta "pirata" també negres). Impressionant! Recordo jugar amb tractors, grues i excavadores; recordo Mazinger Z, Banner y Flappy, Jackie y Nuca, el Comando G, Orzowei, Sandokan, la Pippi, Harold Lloyd, Charlie Chaplin, Superman, Spiderman, La Guerra de las Galaxias…; recordo la Festa Major de la Llacuna; les banderoles, la lluminària, el castell de focs, el Ball del Fanalet, els cotxes de xoc, les majorets, etcètera.

Als 4 anys, mostro per primera vegada la meva obra en públic, en una exposició col•lectiva familiar.

Als sis anys em va atropellar un camió de patates Rosdor al carrer Lleida d’Igualada. Jo sortia tot sol, dissimuladament, de casa amb bicicleta a fer un volt. El diari d'Igualada se'n va fer ressó, de la notícia, amb aquestes paraules: "UN CICLISTA DE SEIS AÑOS, ATROPELLADO / David Ymbernon Grau, de 6 años de edad, fue atropellado por un camión Mercedes, matrícula B-9126-CF, conducido por Luís Guberna Pujadó, de 47 años, natural de Sant Martí de Tous. El suceso tuvo lugar el pasado martes, a las 19'45 horas, en la calle Lleida esquina calle Margarides. David Ymbernon, natural y vecino de Igualada, fue trasladado al Hospital donde le asistieron de fractura femoral, con hematoma en el muslo izquierdo y conmoción cerebral de primer grado, siendo el pronóstico grave."

I una vegada, de ben petit, vaig anar a parar a l’hospital per intoxicació. Havia ingerit una poció que jo mateix havia preparat en un got, on vaig posar oli, pasta de dents, vinagre, sal, pintura i avecrem.

Als 8 anys, vaig ser premiat per primera vegada amb el 2n Premi General en un concurs de pintura ràpida (IV Festes del Pilar d'Igualada). Aquesta distinció va provocar un considerable enrenou; vaig recollir el premi entre els artistes participants a la plaça del Pilar, que era plena d'un públic expectant i que jo notava que em mirava amb perplexitat. Després, l'any següent, l'organització va canviar les bases de participació per tal d'especificar-hi les categories per edats. I crec, sincerament, que aquest premi és el més important que he rebut mai, insuperable.

Recordo que una vegada el professor de religió em va clavar una puntada de peu que em va fer rodolar escales avall. Com a alumne, no prestava atenció a res, i demostrava desinterès absolut pels estudis. En un examen, per exemple, com a resposta a la pregunta "què és la llengua?", vaig dibuixar una llengua. I així vaig anar passant cursos com podia fins a l'Escola d'Arts i Oficis de Tàrrega (per estudiar pintura). I a Tàrrega conec l’Elisabet, amb qui cap al 1994 venim a viure a Barcelona i amb qui tinc dos fills, que es diuen Dadà (2005) i Daida (2007).

He exposat als millors llocs del món, he guanyat els millors premis del món i tinc el millor reconeixement del món.

DAVID YMBERNON