Un dels impactes de La Vaca que
Xiula, la Bouesia
2013, va ocórrer la nit del dimarts 9 de juliol, a l’Espai Enclave. En el marc del festival
internacional Deltebre Dansa,
Roberto Oliván i Miquel Àngel Marín havien acordat l’experiment de fer ballar
paraules i sons. Després de la dansa enèrgica i flexible de Los Innato
(Solodos), el nombrós públic es va atansar a la nit humida que envoltava un
immens escenari elevat molt ben il·luminat i amb un bon equip sonor. Dansaires
i poetes havien acordat unes hores abans fer una roda en intervencions d’uns
tres minuts per conjugar a duo gest i veu, espontaneïtat i improvisació. La nit
plàcida i xafogosa es condensava en un mar d’aiguatge. Abans que res, els
estudiants del curs internacional es van enfrontar al seu secat en moviments
concèntrics i excèntrics. Posar la mar en un poal!. Una performance que
construïa l’escena i demolia el silenci i el buit. Màngel, el Boucèfal, va
veure clarament que era el moment de donar entrada als bouetes: Andriy Antonovskiy, Miquel Àngel Marín, Catalina
Girona, Eduard Carmona i jo mateix. Epifania física. Tot fluïa cap al
desconegut, conscients que cap instant es tornarà a repetir idènticament.
Fonemes, síl·labes, mots, s’embrancaven amb els passos, els cossos i els
moviments creadors d’universos fantàstics. L’atzar adaptava la incertesa a
sobtades emocions. L’entusiasme trobava la passió, una sintonia de cos, mot,
sentiment. L’assumpció de l’instant esdevingué acció contínua, fluïen els
estímuls i els intèrprets: un dansaire va ballar amb una alta torre
d’il·luminació, Màngel va omplir l’escena de sacs de vent inflat, un boueta
feia refilets entre el públic amb un siurell d’aigua, mentre els dansaires se
succeïen per móns simultanis. Els fonemes arribaren al xiscle, la onomatopeia,
els sorolls electrònics manipulats per l’Andriy, la melodia de la jota, la
bonior, el xiuxiueig. Màngel emulà la dansa des del terra sòlid amb el clarinet
dúctil –Què és això, manomeu! Xeic!, què
fas? Què fas? Mentre sobtadament es reconstruïen esquelets, músculs, veus,
sorolls, el remolí del khaos
esdevingué dissolució constant sota la nit deltaica, remorosa i aquàtica.
JAVIER CABALLERO CID
Els bouetes Javier Caballero, Eduard Carmona, Miquel
Àngel Marín, Catalina Girona i Andriy Antonowskiy.
Fotos: David Ymbernon i Carmeta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada