PACO MORALES forma part del paisatge clar i lineal del Delta de l'Ebre. El lector de l'Odissea a l'Ampolla, i El maltractat a La Cava (Deltebre) son bronzes ancorats, l'un davant l'horitzó de la Mediterrània i l'altre, l'home de l'aixada, al recer d'una petita placa. La relació amb la terra i l’entorn retraten un artista polifacètic i autodidacta. Aquí va néixer, aquí té el taller. En el seu llibre Gairebé cent anys de soledat, mentre investiga l’univers del poble, confessa: la meva passió i dedicació: la contemplació i l’exercici de l’art. Dedicació constant. Una obra ampla i diversa testimonia experiència i maduresa: el conjunt de la seva obra ha anat adquirint, amb el temps, una dimensió de caràcter tumultuós (C. Hac Mor).
Morales acaba de plantar una nova icona a la porta de l’Ampolla. En un indret força complicat, una rotonda entre les vies del tren, l’autopista i la nacional 340, erigeix l’encàrrec de l’Ajuntament a partir de fixar en bronze definitiu dos elements fonamentals de l’imaginari de les Terres de l’Ebre i la seva relació amb la mar. El pescador i el far. Dos motius trets de la història i bastits amb un art que conjuga el fer i l’esdevenir. Sobre un pòdium geomètric, esfera i piràmide, la força de l’home contra la tramontana de febrer. Cames, cos i mans tesades contra els elements inestables per mantenir la vela llatina ferma cap al destí. Optimisme contra la tempesta. El pòdium estilitza el vell far de Buda (1864), en ferro, aleshores el més alt del món, anterior a la Tour Eiffel, memòria de la Revolució -liberté, égalité, fraternité. L’home testimonia el vell Nelo, encara avui viu en les converses del port –el bon pescador en la mala mar. Tota aquesta càrrega de passat, lleugera i potent, culmina amb el minimalisme de la creu (la barqueta) i la mitja lluna de la vela còncava en un fil d’acer inoxidable. Lleugeresa de la voluntat. Impacte plaent i fondo vindicant la força futura que dóna la memòria col·lectiva.
(Foto: P.Morales, 1007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada