Roser Royo interpel·la els bouetes a la
recerca d’una definició que expliqui les experiències i es troba una successió
d’imatges i frases en un trencadís calidoscòpic, un flux musical expandit i
articulat alhora, la taronja del tardet engolit pel riu insondable de l’esdevenir
constant, mosquits i espiadimonis grocs i vermells, rats penats xiulant al
tardet, la rondalla que festeja nit i estels reverberant com a ocells campanes,
la barcassa que és disbauxa i sensació, una mar d’arròs i somriures, emocions i
atreviments, els llençols blancs escrits en veu alta a sobre d’unes sabates amb
les que no saps caminar, enversar enmig de la decadència, una pel·lícula de
cinema mut que crida als quatre vents...
Uns textos que diuen últims i són saborosos,
Lo Bousantet Urnulfu, boupatró
de la Bouesia. D’una deficiència de la Bouesia, Carles
Hac Mor
Lo viu és riure, Bla Mesa
L’Art? La Vida? D’una implosió
a l’altra, Carles Andreu
La veu del bou, Montserrat Palacios
Les deu deus de la Bouesia, Javier Caballero
Bouesia o el festival como
desaguisado, Llorenç Barber
Diez años de Bouesia por el
Delta del Ebro, Ruben López Cano
Gestació bouètica, Eduard Carmona
Bouesia: sia¡, David Ymbernon
Deu al
bou: ni muts ni a la Gàbia, Miquel Àngel Marín
Sí senyor!. Una gran feina de Miquel Àngel Marín, Rafael Tormo, Roser
Royo i etcètera, a qui els crèdits no fan justícia, editat per això és com tot, Beneixida. València 2015
No ho acabo d’entendre i aquí hi visc, contra
la rutina i el temps establert. Portada i contraportada il·lustrada amb la
poesia més jove, l’acció de Sam Vila amb les fulles en veu alta dels versos, caiguts
i estripats per les sabates de la
tardor. Un cant al nou que desmenteix la cosa aquesta de la Bouesia historiada
i el jo ufanós. Cap ego transcendeix l’emoció compartida.
JAVIER CABALLERO
FOTOS: R. TORMO, https://www.facebook.com/Bouesia?fref=ts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada