El passat 17 de Maig va traspassar Josep Bo, als 86 anys. Lo Sifonero és un dels fars de la Bouesia, http://bouesia2.blogspot.com/2009/05/jose-bo-faro-de-la-bouesia-09.html (Escolteu també el vídeo de TIRANT LO RALL, 10':10: http://www.youtube.com/watch?v=3JGwDmM9yis )
Saxofonista i poeta, canta l’orgull del cavero vanant-se d’haver aixecat èpicament casa, nissaga, i posa en solfa l’univers del poble. Col•laborà en la revista Antena (1951-1953), testimoni de la recerca del nostre imaginari a partir de l’actualitat i la guspira del moviment de la segregació i la crítica social. Funda la Societat Musical Espiga d’Or (1980). Xiulant, xiulant, basteix la banda sonora del Delta com els cullerots, bernats, xarxets.
Bàsic i fonamental, com els canyars i les basses, el seu llegat musical i poètic ha estat recollit a Lo carrilet de La Cava i les cançons de Josep Bo. Un paisatge musical per al Delta de l’Ebre, per Gemma Bo, Elena Fabra i Arturo Gaya, Cossetània Edicions, Valls 2009; llibre-CD recull lletra i música de 20 cançons de la seva mà i interpretades per La Carrau, Pep Gimeno “Botifarra”, els Quicos, Terrer Roig, Andreu Rifé, Montse Castellà, Josep Maria Bonet i Juno (disc premiat amb els Premis Enderrock 2011 en la categoria de millor disc folk).
Abans del llibre les seves cançons eren repetides de viva veu i van traspassar més enllà de la vila. “Lo Carrilet de la Cava”, s’ha cantat i es canta en estils diversos per Los Telstars o Juanito Aragonés, i Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries el fan l'himne de la lluita antitransvasament.
José Bo, un riu que passa cap a la mar de la literatura –irremeabilis unda. Un riu de saber que fecunda la terra d’arròs, terra de fang. Noli, obsecro, istum disturbare.
foto: Josep Bo 1977, quan la Societat Musical Espiga d'Or li va retre homenatge. Inclosa en el llibre-CD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada