BOUESIA: CABRABOU, BOUCRÒNICA I VÍDEO

dissabte, 18 de juny del 2011

CABRABOU, BOUCRÒNICA I VÍDEO

CABRABOU, el festival de Poesia de Vandellòs 2011, ha desplegat el seu entusiasme peripatètic. L’emoció de la paraula en la seva dansa laberíntica ha viscut dos novetats expansives. S’han marcat els punts de pàgina de la revista caminada amb la instal•lació de capricranis remarcats per una llegenda on es llegia una dita o una cobla local. Així la cérvola de la cova de l’Escoda cantava els cims del paisatge, Fatxes, Remullà, Dedalts... i el Llastres escampava per tot el terme un doll de versos. A la tasca del Col•legi de Valdelors, que aporta els poetes més joves, alternaven les veus de un poeta local i un boueta, de manera que la paraula construïa un pentagrama amb els carrers, fonts, cruïlles, places... i els refilets místiques performaven la banya inicial en corn, xiulet, canya, corneta, gralla, banús, clarinet. Una emoció constant s’obria pas amb la cobla Alcover, Els Xuriguers. A cal Marino, el chansonnier Carles Andreu va cantar la vindicació de l’àgora ciutadana amb ritme de sevillana corralera i a capella:

                            "an-nâ-ru 'aw-wa hâ cha-ra-ra-t(un)"
                            (el principio del fuego, una chispa –proverbi àrab)

     Salte la chispa, salte la chispa     salte chispa de Mohamed Bouazizi
     Y que de plaza en plaza,
     se la lleve la brisa.
     Y yo me atrevo, y yo me atrevo
     me atrevo si tú te atreves
     a salir a la plaza, a salir la plaza
     a salir a la plaza del Sol

La segona novetat ha estat el Molí d’Oli, convertit en un museu, un magnífic espai que mostra l’art alquímic del pagès, com del conreu de l’olivera en fa or lluent i solar. Xavier Amigó va obrir les portes a la triada mediterrània: pa, oli i vi –poesia geomètrica. En perdre’s per la vila, el molí, la fonteta, la presó, cruïlles i placetes s’obrien al ciutadà en una rauxa de present, passat, futur. Entre els poetes i bouetes acostumats s’afegien els nous vinguts: Ramón Boixeda, Xavier Amorós, Bel Olid, Joaquima Nolla, David Ymbernon, Berta Escoda, Arnau Sabaté… També es van celebrar poemes i mots de Maragall, Borges, Semprún, Horaci, Carles Hac Mor, Sebastià Juan Arbó...

El sopar i la sessió golfa a Cal Bou van entrar en una altra novetat anunciada, les microconferències. Tan micros, que eren contínuament enunciades des de que el boucèfal Miguel Àngel Marín es preguntés davant del capricorni de la Fonteta “Què és això”? El repte de veure plegats la Cabreta, vital i anterior al seu nom, i el capricorni ossi, esdevingut ja objecte i escriptura alada, va ser assajat en respostes que anaven des de l’acordió a la filosofia del martell, la jota i els poemes, la poesia fonètica de l’Aandríi Batonchik o l’acció poètica. Eduard Margalef va aplegar en un moment poètic “ser o no ser” i “jo sóc” presentant alternativament un capricorn i una soca en què, per una analogia mística, la forma era un bou; repicava la poesia de Xavier Amigó; o bé Carles Andreu feia una performance amb un “cavall”, l’escala doble d’escarrar les branques de l’olivera, per cantar a la cabra de l’espectacle de carrer. La conjunció còsmica de nit i Caprabou potser no va tenir una conclusió única, potser tampoc conclusió, pos el vell mirall d’Anís Mor reflecteix el somni de la propera edició. JC

VÍDEO I REPORTATGE DE TVV (Televisió de Vandellòs):
11/05/11 Caprabou
http://www.youtube.com/user/tvvandellos?blend=3&ob=5#p/u/8/nlG0A84Q2vE