Lo Festival de la Bouesia a la Cava ja va nàixer tot armat amb los peus al fang dels arrosars i la mollera al vent per a captar les novetats de la vila, que si en temps passats sempre arribaven dos segles en retard, avui en dia, a voltes, los tremperes del Deltebre, fins i tot se posen al davant i tiren del carricotxe sense escrúpols! Qui ho havie de dir! A mi no m'estranye! Agarren les situacions i les actuacions amb aquella distància humorística que me xifle, sí! S'endinsen sense pour en lo motor de l'intel•lectualització ciutadana i tira que tiraràs mos fan córrer a tots com los fan córrer a n'ells los bous. D'aquí "La Bouesia", segons jo, clar! Te preparen una enfilada d'actes desgarbats i no jerarquitzats o molt poquet, com ha de ser, i te van omplin lo pas del temps d'un moviment sempre elàstic! Això no ho fa qualquere! Què no! Això se fa tot solet per la manera de ser i d'estar en este territori on bufe un vent d'esperit localitzador i alhora externalitzaor sempre amb uns brots espontanis d'humor provocatiu. Esta redempció de l'actuació de l'art celebrada pels de les afores del cenacle ciutadà té un vigor que me complau, que me done ganetes de fer això i allò, actes diversos de creaciò amb minúscula, com qui en un sol dia esmorze, dine, brene i sope i encara desprès se'n va xino xano fins al bar a prendre una copa amb los "reconeguts" a fi de cloure la jornada com cal per a poder descansar la màquina i dixar crear als somnis.
CARLES ANDREU, Paris, gener 2010
Foto: Ja, Carles Andreu canta Pessoa al pas del Baló, Bouesia 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada