LA REVOLUCIÓ COM A ORIGEN DE L'ESCRIPTURA DE CARLES HAC MOR..., de JORDI MARRUGAT, PRESENTACIÓ: ARTS STA. MÒNICA

ARTS SANT MÒNICA, Rambla Sta. Mònica, 7, Barcelona

3 de Juny, dijous, 2/4 de 8 del vespre



Sou convidats a la presentació del llibre de

Jordi Marrugat: La revolució com a origen de l'escriptura de Carles Hac Mor i l'escriptura de Carles Hac Mor com a origen de la revolució.

Amb cobertes de David Ymbernon i publicat per Arola editors.



Per Lluís Calvo i Xavier Garcia, i amb intervencions de Vicenç Altaió, Laura Borràs, David Castillo, Antoni Clapés, Valentí Gómez i Olivé, Manuel Guerrero, Carles Hac Mor, Jordi Marrugat, Laia Noguera, Jordi Nopca i Ester Xargay.



ANTONI CLAPÈS: L’EINA DE L’ANTIBLOQUEIX (1)



Aquest llibre planteja una lectura del conjunt de l’obra de Carles Hac Mor posant-la en relació amb el seu context històric i literari —català i occidental— per tal de d’oferir una visió dels canvis literaris i socials que s’han produït en els darrers quaranta anys. El repàs a l’evolució de l’obra d’Hac Mor és vital per comprendre el pas de la modernitat a la postmodernitat i, per tant, l’entrada en el món actual. Els seu inicis estan estretament vinculats a l’art conceptual, que a principis dels anys setanta intentà promoure el col·lectiu Grup de Treball (1971-1975). Tot seguit, el trobem ja animant una iniciativa més estrictament literària que, tanmateix, recull molts dels ideals del Grup de Treball: el col·lectiu Ignasi Ubac (1975-1976). Poc després, Hac Mor començà a publicar llibres en solitari i a col·laborar en revistes clau per a la literatura catalana dels darrers trenta anys, com són Tecstual, Èczema, Ampit, Arc Voltaic, Àrtics o Cave Canis. Al llarg de tot aquest procés, que el llibre repassa, Hac Mor va viure el pas d’una concepció moderna de la literatura —que deixarà una empremta permanent en la seva obra— a una de postmoderna —de la qual serà comentarista plenament conscient, encara que no sigui sota l’ús d’aquest terme. Des dels seus inicis els anys setanta fins a l’actualitat, l’escriptura de Carles Hac Mor ha funcionat dins el sistema literari, lingüístic i social com una subversió constant dels principis que cohibeixen les llibertats individuals i col·lectives. Aquest estudi del conjunt de la seva obra mostra el procés evolutiu que ha seguit des d’una primerenca reivindicació de la revolució política fins a la plena realització de la revolució del subjecte a través del text.(2)



1. Títol d'un saborós article d'Antoni Clapès, publicat al suplement Cultura, Avui, 25 III 2010.

2. La recensió que segueix l'hem tret de Arola Editors (http://www.arolaeditors.com/index.asp ).



De l'article del poeta Antoni Clapès copiem la conclusió, i també la caracterització de l'autor estudiat, Carles Hac Mor; es pregunta per la motivació del doctor Marrugat (cosa que també copiem); lloa l'acurada edició de la editorial Arola, i ens parla de la paradoxa de les il·lustracions de coberta tan adients de David Ymbernon. I tot això mentre recensiona el llibre en una exquisida prosa:



Un llibre de lectura apassionant, amena i plaent –com si d’una novel·la es tractés–, on l’autor s’amaga rere l’escriptor. L’un i l’altre en el camí entusiasmat vers la revolució moral. L’eina de l’antibloqueig.



Carles HacMor (Lleida, 1940) és autor d’una setantena de textos, aplegats en llibres i edicions diverses.Textos que simbolitzen el cercador incansable d’un nosequèambsense aturador que podríem sintetitzar en una actitud antifilosòfica entesa no pas d’endevinació ans d’esbandida, o en el paraparèmic ús d’una no-metodologia que inclou l’impromtu dadaista i l’esclat nihilista. Habitant permanentment en la contradicció –mirar de pensar A i A, a la vegada: el “moi c’est la contradiction!” derridià– Hac Mor representa del tot l’agnosticisme artístic, l’anartista –en feliç mot de Duchamp. (...)



Què ha dut Marrugat a estudiar Hac Mor? Recordem que ell és doctor en estudis hispànics per la Universitat de Sheffield i membre del Grup d’Estudis de Literatura Catalana de la UAB. Recentment ha publicat Marià Manent i la traducció i El saltamartí de Joan Brossa: les mil cares del poeta (tots dos al 2009), a part de nombrosos articles en revistes especialitzades (ElsMarges, Llengua i Literatura, Estudis Romànics, etcètera).Una biografia que, a priori, semblaria catapultar-lo més aviat cap a les tranquil·les aigües de la investigació universitària que no pas vers el procel·lós oceà de l’arena crítica compromesa. Perquè, en efecte, Marrugat no ha estalviat pas, fins ara, dards emmetzinats envers tantes opinions i actituds retrògrades que poblen el sistema literari català: des de la crítica que “en lloc d’intentar comentar el text literari [...] es converteix en un discurs del crític sobre les pròpies fílies, fòbies i experiències vitals” fins a la soi-disant poesia de l’experiència que consisteix a voler “fer creure que la poesia ha de ser l’explicació en ratlles curtes de la vida d’un autor encegat pel plaer del propi onanisme”. (...)



Fotografia: Priya, Carles Hac Mor, en una intervenció a l'ermita de Sant Mateu, Poesia als Parcs, 29.v.2010