De tota la sensibilitat del llibre parlaré de Lucas Quejido, un músic que anima l’experiència del grup Misaluba, enèrgic, popular, instrumental i exquisit. Lucas Quejido va estar també al quart festival de Bouesia (2008). A la voreta del riu va cantar a cappella. La seva veu saltava com un llopet de riu apagant els brams juvenils de les ensordidores motos aquàtiques. Els bouetes i les canyes de l’altra banda, en xalar, picaven mans i esdevenien delta i geografia.
La poesia de Lucas Quejido és sorprenent i seductora amb un fil d’intriga que et transporta per uns versos carregats d’una tensió que et fa pensar. Disposa un recull de poemes intitulat La Edad de Oro. El lecho de Rumaykiyya (2005-2008), amb un poema introductori “Tecnología” que pertany al títol Parva. Crítica a la Mitología Industrial (1998-2005). Aquesta escriptura es presenta en diverses formes que van des del vers lliure fins a la prosa poètica. Endevino, pel que ens presenta el llibre, que som davant una selecció, ja que la numeració romana, que abasta de I al IX, es repeteix del II al VII, amb la disposició paral·lela de poema i poema en prosa, amb l’excepció del VII que tots dos tenen la forma tallada en versos.
Una grata aventura de llegir que roda pel desencant de la Tecnologia, que propicia l’ordre únic, vertical i piramidal amb els seus objectes produïts en sèrie, una caricatura,(...) La mueca de la perplejidad. I a partir d’aquí indaga el primordial, el traç de la necessitat (Necesidad que precede al avance técnico...), la consciència i la memòria, la pulsió amorosa –la voluntat.
La Edad de Oro comença amb “Tarija”, un terme que en diverses llengües mediterrànies, semites o gregues, declara un inici: caminar, camí, història. Les passes van de l’etimologia a la petjada lunar d’Armstrong: El astronauta es el pie inocente en la chistera del conocimiento. Vet aquí els termes còsmics d’aquesta aventura captivadora: Buscar allá para entender aquí i Llegar hasta el fondo del aquí para entender el allá. Una aventura laberíntica on la mística dels mites de cultures diverses no són religió incomprensible, sinó repte antropològic: ... y aunque en el reino de lo múltiple reconozco la temperatura de mi cerebro es en mi pecho donde se mecen las hojas (III b).
Una aventura i un camí cap a l’altre, ai amor!:
LA MOSQUITERA
Ni el oro ni el poder
(mucho menos el talento
a menudo superado)
envidiaba Ben Ammar
de su mentor, el rey al-Mutamid,
sino el lecho de Rumaykiyya
y el hecho de merecerlo. (II)
Rumaykiyya, Láquesis, Ariel, Calibán, Hisípila, Jasón, Godzilla, Pegaso, Yesod... són els arcans, on El individuo se añade (...) a un corpus social único que lo anula y protege (VII b). Aventura amb les seves bifurcacions i diàlegs: memòria i consciència, destí implacable o el terror: A la vuelta de la esquina estoy yo, con un manojo de crin blanca en el puño, aguardando la llegada del dia siguiente (VII B). I el diàleg del mirall: La voluntad de valer, quizás... (VIII)
La poesia de Lucas Quejido és una aventura, una emoció escollida, un camí llarg. Ben segur que arribarà a ports atents.
JC
NUEVE FRESQUÍSSIMOS D’ESPANYA, R. Atrofe et alii, Produccions Escopeta, ISBN: 978-84-936379-1-0, Març 2009.
Foto: JA: màscara, 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada