Estem a les portes de la cinqueta edició del Festival de Bouesia. Bo serà fer memòria de la primera edició el 20 d'Agost de 2005. Vet ací el programa que es va confeccionar amb els participats. A més, el text de Carles Hac Mor publicat a l'Avui, que portava una magnífica fotografia d'Ester Xargay, on el Boucèfal Miquel Àngel Marín feia una improvisació amb el clarinet a la plaça de bous de la Festa Major. Com que no l'he pogut trobar, he penjat aquesta foto de Ja, Bou, 2005.
EL NAIXEMENT DE LA BOUESIA
Els bouemes joglarescs de riu àcrata que riu i que se'n riu de qui no riu s'escampaven des de la Cava (topònim format amb la inversió sil·làbica de la Vaca) per tots els arrossars del Delta de l'Ebre mentre pel seu firmament immens uns nuvolots rojos i negres presagiaven un xàfec de bouversos disposats a acabar amb totes les sequeres líriques.
I així va ser: tot de composicions bouètiques abrandades van configurar una bouestética de la poca-solta que ni tan sols "lo Parnaso tortosí", ni el seu portaveu al Delta, el poeta de les postes de sol amb olor d’arròs, l'Andreu Subirats, van poder imaginar en els moments d'esplendor del Parnàs acolorit d'Albert Roig, durant els anys 80.
Bouesia és un mot híbrid i energètic inventat per Eduard Carmona, un boueta que probablement acabarà sent un referent per a tothom que, els anys vinents, vulgui fer sonar la lira elèctrica i electrònica, adjectius procedents d'Electra, aquella que electrocuta l'esperit dels que la volen seduir.
D'antuvi, l’ànima de la bouesia es va encarnar en la ictiobouetessa Clara Franch i Fosch, o Clara de Riets i de Xafandoles, biòloga especialista en peixos de riu, i concretament en "lo llopet de riu". La seva lectura d'un bouema seu va fer que tots els bouetes i bouetesses del Delta s'envolessin vers els colors anarquistes d'aquells núvols, que llavors van esdevenir com peixos de cel en zel que nedaven per l'inconscient de les bouestrofes dictades pel Bou primigeni al bell mig de la Cava i del Delta.
Tot això, i moltes coses més -com ara la projecció de videobouemes xargayans i com els bramuls versificats del mític "lo Bou de Juneda", en Francesc Gelonch, un boueta tan potent que amb la seva sola boupresència potencia ad infinitum la boupoesia- van enardir d'altres bouetistes que havien acudit al Delta, i que han de ser vistos in situ per poder copsar llur buf de llibertinatge, que transforma els mots en accions contrabouètiques.
Els bouemes joglarescs de riu àcrata que riu i que se'n riu de qui no riu s'escampaven des de la Cava (topònim format amb la inversió sil·làbica de la Vaca) per tots els arrossars del Delta de l'Ebre mentre pel seu firmament immens uns nuvolots rojos i negres presagiaven un xàfec de bouversos disposats a acabar amb totes les sequeres líriques.
I així va ser: tot de composicions bouètiques abrandades van configurar una bouestética de la poca-solta que ni tan sols "lo Parnaso tortosí", ni el seu portaveu al Delta, el poeta de les postes de sol amb olor d’arròs, l'Andreu Subirats, van poder imaginar en els moments d'esplendor del Parnàs acolorit d'Albert Roig, durant els anys 80.
Bouesia és un mot híbrid i energètic inventat per Eduard Carmona, un boueta que probablement acabarà sent un referent per a tothom que, els anys vinents, vulgui fer sonar la lira elèctrica i electrònica, adjectius procedents d'Electra, aquella que electrocuta l'esperit dels que la volen seduir.
D'antuvi, l’ànima de la bouesia es va encarnar en la ictiobouetessa Clara Franch i Fosch, o Clara de Riets i de Xafandoles, biòloga especialista en peixos de riu, i concretament en "lo llopet de riu". La seva lectura d'un bouema seu va fer que tots els bouetes i bouetesses del Delta s'envolessin vers els colors anarquistes d'aquells núvols, que llavors van esdevenir com peixos de cel en zel que nedaven per l'inconscient de les bouestrofes dictades pel Bou primigeni al bell mig de la Cava i del Delta.
Tot això, i moltes coses més -com ara la projecció de videobouemes xargayans i com els bramuls versificats del mític "lo Bou de Juneda", en Francesc Gelonch, un boueta tan potent que amb la seva sola boupresència potencia ad infinitum la boupoesia- van enardir d'altres bouetistes que havien acudit al Delta, i que han de ser vistos in situ per poder copsar llur buf de llibertinatge, que transforma els mots en accions contrabouètiques.
L'ENUNCIAT DE LA BOUESIA
Tot plegat va esclatar a l'Aplec de Bouetes de la Cava, (l’hàbitat ancestral de la Vaca llegendària), un bourecital que segurament passarà a la historia sobretot per haver donat peu a l'enunciat de la bouesia, escrit pel savi d'aquelles terres xopes, Javier Caballero: La poesía com a bou.
En efecte, qualificar de bou la poesia equival a formular la teoria de la bourelativitat d'una bouesia que s'envesteix ella mateixa enmig de la cridòria i del silenci de l'Antiboueta, en Gerard Altaió, una bèstia de la postnatura que ja s'ha convertit en una traca eixordadora que acompanya totes les antologies de poetes reconsagrats a l’altar de la poesía.
L'esplet bouliterari de què parlem va ser anunciat a la riba més esquerrana de l'Ebre, l’Iber dels ibers, el riuàs que dóna nom a la península ibèrica i que va forjar l'epítet llibertari amb la suma de lliure, íber i tari, un sufix que en els parlars ibers volia dir "alé de foc dels bous". I el reclam va ser fet per aquest bufec a través del clarinet de Miquel Ángel Marín, per qui aquest instrument es com l’aixada que fa feina pels camps plantats d’arròs.
I Electra, en sentir l'alenada de bou de Marín en una gaita, va inspirar Constança Pallejà, una ballarina bàquica que, electritzada per corrents tel·lúrics, va recrear el moment de la concepció de la Cava, pel Bou i per la Vaca, com a Roma Imperial i Babilònia del Delta.
I aleshores, oh miracle!, per l'aixeta de la cervesa del cafè Nicanor, davant el qual declamaven els bouetes, hi va baixar un llobató de riu, que va ser ràpidament llançat a una sèquia. I es veu que, d’això darrer, el deltenc Aitor Gilabert en farà un bouema que serà la lletra de l'himne de la bouesia.
CARLES HAC MOR: ARA COM ARA: EL NAIXEMENT DE LA BOUESIA, CULTURA, AVUI 22 IX O5
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada