Home de l’Eixample
Quan s’obrirà
una finestra serà un consol. (K. Kavafis)
Ortoèdrics carrers
l’han vist passar i els rètols,
modes, aparadors.
Més de mitja vida,
per aquestes voreres
ha buscat la sortida.
Fullen els plàtans, fleques,
presses habituals,
la invisible rutina.
El quiosc, el mur, la feina,
súpers, dies que pesen
parells a ciutat. ’
Obscura illa còncava
clou un horrible monstre
com un maldecap.
S’endinsa pel portal
la intimitat fugint
del fatal laberint.
Recull la voluntat
nova llum del balcó
interior del desig.
Desvestit de l’esforç,
fa volar coloms
pel cel a venir.
Encara creu possible
travessar el mirall,
veure el mur per dalt,
prevenir la desfeta
somiant el bon temps
perseguint la tempesta.
Quan s’obrirà
una finestra serà un consol. (K. Kavafis)
Ortoèdrics carrers
l’han vist passar i els rètols,
modes, aparadors.
Més de mitja vida,
per aquestes voreres
ha buscat la sortida.
Fullen els plàtans, fleques,
presses habituals,
la invisible rutina.
El quiosc, el mur, la feina,
súpers, dies que pesen
parells a ciutat. ’
Obscura illa còncava
clou un horrible monstre
com un maldecap.
S’endinsa pel portal
la intimitat fugint
del fatal laberint.
Recull la voluntat
nova llum del balcó
interior del desig.
Desvestit de l’esforç,
fa volar coloms
pel cel a venir.
Encara creu possible
travessar el mirall,
veure el mur per dalt,
prevenir la desfeta
somiant el bon temps
perseguint la tempesta.
JAVIER CABALLERO, Mar de Sardines, ed. Arola (en preparació)
Foto: Autoretrat, 2006
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada