He estat nominat pel poeta i amic Jordi Prenafeta per participar en la
Marató Poètica Internacional #PetMeNotLeave.
que consisteix a publicar en línia cada dia un poema
propi amb una imatge, durant vuit dies consecutius. És un plaer i un deure cívic
prendre part en aquesta iniciativa per omplir entre tots la xarxa de poesia en
aquests temps difícils.
VIOLÍ, MAR DE SARDINES, Arola 2008
El poema està dedicat a un músic. El violí, el més agut dels instruments de corda, és la imatge de la facticitat de la música. Materialització de la música en deler carnal, gust gastronòmic. Plaer directe al cos, en el mateix moment en què es realitza, no és paradoxal que esdevingui ànima, esperit. Aquí li va la vida al artista. Amb el concurs de la famosa fotografia manipulada de Man Ray, Le violón d’Ingres, 1924, s’ afegeix sensualitat i erotisme. “El quadre és un cos vestit només pel seu enigma nu” (Octavio Paz).
Violí
A Miquel Àngel Marín
Un home elegant de frac negre
amb la mà poderosa engrapa
pel garró el pernil roig de gla
i el falca entre la galta i l’espatlla.
La mà dreta, fina i destra
mou harmònicament l’arquet
i talla la llonza llaminera.
Ovació respectable: plas, plas.
Fa un cop final agraït
i vincla el cap degollat. Plas, plas.
Le Violon d'Ingres 1924,
Tinta Fotografía (30 x 20,9 cm.)
https://juan314.wordpress.com/2011/04/23/le-violon-dingres-by-man-ray-1924/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada