BOUESIA: ÀGORA INDISCIPLINÀRIA, MX ESPAI 1010, 21 XII 10, 20 h

diumenge, 19 de desembre del 2010

ÀGORA INDISCIPLINÀRIA, MX ESPAI 1010, 21 XII 10, 20 h

MX Espai 1010 es complau a convidar-vos

el dimarts 21 de desembre del 2010, a les 20h., a

ÀGORA INDISCIPLINÀRIA

CLOENDA DE L'EXPOSICIÓ "LA PERFECCIÓ ÉS FEIXISTA",
DE NORA ANCAROLA, EUGÈNIA BALCELLS, CARLES HAC MOR, ANSELM ROS, ESTER XARGAY I MARGA XIMENEZ.

LECTURA-LLAMPEC PER CATALINA GIRONA DEL "LLIBRE ACCIÓ DE LA ROSA DEL NO-ÉSSER" DE MARGA XIMENEZ.

DEBAT, ENTRE TOTS ELS ASSISTENTS, SOBRE SI VERITABLEMENT EL POETA ÉS UN ÉSSER HUMÀ EN PROCÉS D'ESDEVENIR CA I SOBRE SI DE DEBÒ LA PERFECCIÓ ÉS FEIXISTA.

PRESENTACIÓ DEL CATÀLEG DE L'EXPOSICIÓ (A "L'INSTITUT D'ESTUDIS ILERDENCS", DE LLEIDA) "EL POETA ÉS UN ÉSSER HUMÀ EN PROCÉS D'ESDEVENIR CA", AMB TEXTS DE LLUÍS CALVO, JOSEP MIQUEL GARCIA, CARLES HAC MOR I JORDI MARRUGAT.

HI INTERVINDRAN:

TOTHOM QUI HI VULGUI DIR LA SEVA

NORA ANCAROLA,

EUGÈNIA BALCELLS,

LLUÍS CALVO,

CARLES HAC MOR,

JORDI MARRUGAT,

ANSELM ROS,

ESTER XARGAY

MARGA XIMENEZ.

MX Espai 1010 / Edicions 1010

Carrer de la Llibreteria, 7 pral. Barcelona.

Tel.: 34-933-106-577 - 34-669-517-227
http://www.mxespai.com/ - mxespai@mxespai.com
http://www.edicions1010.com/ - info@edicions1010.com obert de dimarts a divendres de 17h a 20,30 h
(dissabte visites concertades)

Reproduïm el text de l'exposició, amb una breu presentació de la figura polièdrica de Carles Hac Mor:

Carles Hac Mor és escriptor català, com tots ja sabem.

També sabem que ha conreat generes d’invenció personal, com ara la paraparèmia, l’escaIaborn i més recentment l’hiposeptimí. Durant els anys setanta i vuitanta cofunda les revistes d’art i poesia Tecstual, Ampit i L’avioneta, i n’impulsà d’aItres, alhora que integra el Grup de Treball. Ha col·laborat en nombroses revistes, com també als diaris Avui, El País i Diari de Barcelona. Ha obtingut el Premi Espais a Ia Critica d’Art 1988 i el Premi Joan Fuster d’assaig de 1998, ha escrit centenars de textos per a catàlegs d’exposicions, i molts poemes escampats en revistes i publicacions molt diverses i inabastables.

De la diversitat de gèneres que practica, es podria dir que és una estructura invertebrada, la qual cosa no vol pas dir escriptura automàtica, sinó escriptura del sistema que regula l’automatisme. Tampoc no té a veure amb el surrealisme; ho diu ell mateix al llibre La despintura del jo: "L’escriptura no és cap mètode terapèutic psicoanalític per convertir-nos en, diguem-ne, nosaltres mateixos. El concepte surrealista d’automatisme psíquic és religiós". De fet, defuig totes les etiquetes. El seu lema principal consisteix en "no consolidar res, i ni això: es tracta de no-res".

La seva obra és una dispersió aparent, és una obra total i imperfecta, antiescriptura que, però, inclou també l’escriptura i la mismísima ("mateixíssima" -més que mateixa-) perfecció.

Per a en Carles Hac Mor, és el llenguatge mateix el que diu coses; ell diu "quan no volem dir res és quan diem més coses". Una actitud paradoxal que podríem dir que és la base de la seva escriptura, de la seva poesia.

Aquest Epítom que es realitza a l’MXEspai1010 manté una línia històrica conductora amb el que va ser el primer epítom que es té registrat, realitzat al segle IV a.C per l’historiador Teopompo de Quios, i que resumia les Històries d’Herodot. Aquesta exposició està inclosa dins un cicle impulsat per la Fundació Viladot, que compta amb exposicions a I’IEI de Lleida, a I’MXEspaI 1010, a l'Antic Ajuntament de Tarragona, a Ia Nau Côclea de Camallera i a la Fundació Viladot d’Agramunt.

En aquesta exposició, la Nora Ancarola presenta el vídeo Despintura del Mor;
L’Eugènia Ballcells participa amb una obra feta en col·laboració amb en Carles Hac Mor, ja fa unes dècades;
El mateix Hac Mor presenta un llarg poema, gràficament visual que data de més de trenta anys i que es va presentar a la Galeria Amagatotis;
D'ell també podrem veure les obres que va fer, durant aquests darrers anys, per a la convocatòria de Petit Format del nostre espai;
L'AnseIm Ros, presenta unes magnífiques obres sobre paper;
De l’Ester Xargay veurem una video-instal·lació;
i la Marga Ximenez presenta el llibre d’artista Llibre-acció de la rosa del no-ésser.

Per acabar, agafeu un text d’en Carles Hac Mor, canvieu la paraula art per la de literatura i la d’artista per la d’escriptor, i aquest es el resultat:

“Literatura ho és tot -no pas tot pot ser literatura, sinó que tot és literatura- i d’escriptor, n’és tothom -no pas tothom pot ser escriptor, sinó que tothom és escriptor-. Per tant, res no és literatura i ningú no és escriptor, I, en conseqüència, la teoria de la literatura -la teoria d’això que no existeix- ha de consistir en una desteorització (i -atenció!- aquesta afirmació no implica cap imperatiu, no prové de cap voluntat: les teoritzacions -malgrat llurs intents de simuIar que l’art existeix també contribueixen a la desteorització). El que cal, doncs, no és pas una redefinició de la literatura, sinó la desdefinició de la literatura, paral·lela a una desdefinició general. VoIer definir -o redefinir- qualsevol pràctica equival a voler-la delimitar, a instar que es mogui dins uns marges, a llevar-li possibilitats, a sostreure-li llibertat. Sentim a dir que la literatura és un mitja de coneixement, i, tanmateix, qualsevol cosa, inclosa una pedra (que també és literatura), suposa un mitjà de coneixement".