TERESA MORALO ENERGIA VERSUS OPRESSIÓ

Abrivat, el vermell surt impetuós, clivella la crosta pètria i tenallada de forces acerades que imposen l’establert, rígid, pesant, sòlid. In media res ens col·loca Teresa Moralo en el moment previ de la creació. Encara l’ou no és ou i ja per les esquerdes pugna el làtex mal·leable, l’energia flexible que brolla com la deu d’un gran doll que esdevindrà corrent, mar, món. ENERGIA VERSUS OPRESSIÓ recrea la tensió, la lluita de matèria i forma. I el moviment esdevé so. I així llegim un poema, LLIBRE, sobre el mite dels orígens; i un segon, breu, que dibuixa el temps de l’home, IL PENSIERO, de Javier Caballero.

ENERGIA VS OPRESSIÓ, 90 X 116 cm, tècnica mixta, acrílic amb textures

CLICA EN L'ENLLAÇ PER VEURE I ESCOLTAR EL VÍDEO https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=3430482776964115&id=100000072800584

LLIBRE

Conta’m, llibre i mestre, les cosmogonies

D’aquell món on encara estava tot en el moment

Previ al gran badall, khaos, qual l’obertura

Abismal oferí per primer cop un totum

Revolutum, dens i ràpid, indistint.

Conta’m quins van ser els llinatges divins

Que ens van permetre l‘ordre, la successió,

Les relacions i el punt de mira. Com aquell home

Ardit es dreçà i mirà al cel i aixecà una gleva,

Perquè no tenia cap roc a mà, i la llançà

Contra l’encanteri immutable dels treballs

I els dies. En trencar l’esplèndid mirall,

L’home engendrà amb la seva estimada

Els fills i la utopia sense témer l’oracle terrible.

“Perquè aquí on regnaren els déus –digué-

Construirem l’hort, i al davant la caseta cara sol,

I des del pedrís guaitarem dels estels el tomb.”

Com el fat revoltà el fill contra el pare

I així esdevingué fundador de la ciutat i l’imperi.

No van ser fàcils les coses, no, però, per això,

No retornà mai el caos, sinó un perill pitjor,

Monstre terrible de cent mil boques per les que

Una llarga llengua partida parla pels colzes

I multiplica amb la seducció de la gresca

Els relats feliços del paradís terrenal.

Conta’m, llibre, i ensenya’m el truc d’Ariadna

Per enfilar el laberint i la rutina, els dies mil.

2001-

IL PENSIERO

...ese horrible pensador de Auguste Rodin, que está en una actitud mucho más propia de la defecación que de la creación artística o filosófica

                                                                                                                                             ^{Dalí, 1976, entrevistat per MRR, El País}

S’hi va posar a pensar

a l’alba

I així va estar tot el temps.

A l’ocàs

ja era vell.

2012 - 2013