HACSSEMBLEA INDISCIPLINÀRIA
amb motiu de la presentació del llibre
ESCRIPTURES ALÇURADES de CARLES HAC MOR, :Rata_ edicions.
ESCRIPTURES ALÇURADES de CARLES HAC MOR, :Rata_ edicions.
Dimecres 14 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre a la
Llibreria La Calders.
Passatge de Pere Calders, 9,
08015 Barcelona.
DissertHACions,
contrHACdiccions, recitHACions, HACcions, reHACcions
reflexions, lectures, silencis, soliloquis, proclames i etcètera.
reflexions, lectures, silencis, soliloquis, proclames i etcètera.
Amb
Iolanda Batallé, editora de Rata_,
Iolanda Batallé, editora de Rata_,
els prologuistes del llibre:
Àlex Broch, Joan Casellas, Jordi Marrugat,
Dolors Miquel, Jordi Nopca,
Jaume Pons Alorda, Ester Xargay,
i
Adolf Alcañiz, Vicenç Altaió, Andrii Antonovsky, Eugènia Balcells, Mireia Calafell, David Castillo, Antoni Clapés, Marta Darder, Eduard Escoffet, Jordi Florit, Jesús Galdon, Ferran García Sevilla, Francesc Gelonch, Catalina Girona, Manel Guerrero, Anna Pantinat, Pilar Parcerisas, Paulalba, David Picó, Max Porter, Carles Poy, Ricard Ripoll, Elena Sixto, Joaquin Sala-Sanahuja, Dolors Udina, Patricio Vélez, Vicenç Viaplana, Joan Vinuesa, David Ymbernon, Mireia Zantop.
i tothom que s'hi vulgui afegir.
Àlex Broch, Joan Casellas, Jordi Marrugat,
Dolors Miquel, Jordi Nopca,
Jaume Pons Alorda, Ester Xargay,
i
Adolf Alcañiz, Vicenç Altaió, Andrii Antonovsky, Eugènia Balcells, Mireia Calafell, David Castillo, Antoni Clapés, Marta Darder, Eduard Escoffet, Jordi Florit, Jesús Galdon, Ferran García Sevilla, Francesc Gelonch, Catalina Girona, Manel Guerrero, Anna Pantinat, Pilar Parcerisas, Paulalba, David Picó, Max Porter, Carles Poy, Ricard Ripoll, Elena Sixto, Joaquin Sala-Sanahuja, Dolors Udina, Patricio Vélez, Vicenç Viaplana, Joan Vinuesa, David Ymbernon, Mireia Zantop.
i tothom que s'hi vulgui afegir.
Escriptures alçurades
Escriptures alçurades és un crit. Un bram tempestuós que busca un oïdor. Un text
complex, visceral i a voltes turmentat que busca un lector. És un diàleg de
sords que diuen més del que xerren. Un tour de force que no deixarà
indiferent el lector que s'hi endinsi sense prejudicis i que hagi deixat enrere
formalismes, convencionalismes, etiquetes i tot el que hagi après. Cal
entrar-hi despullat, nu, embrionari, perquè el que s'hi diu és tan sublim que
es nega ell mateix.
Cap precisió ni eficàcia. Si no volem anar
enlloc, qualsevol camí ens hi portarà, però ens ho podem estalviar: l’enlloc
som nosaltres mateixos. Hom pot forçar els mots i després deixar-los anar, a
raig, i hom els pot deixar venir i anotar-los sense interrompre llur cursa
aigua avall. Ara podem anar més lluny en la destrucció, envers la destrucció
del teatre, del llenguatge, de l’art, de l’escola. L’art és un perill per a
l’art. L’ensenyament és un perill absolut per a l’individu. El sentit del
ridícul és un dels pitjors obstacles per a la llibertat. Tota convicció és una
malaltia.
XVI PREMI JOAN FUSTER
Carles Hac Mor guanya a títol
pòstum el premi Jaume Fuster
Mort a finals de gener als 75 anys, el poeta,
assagista i artista ha estat reconegut per l'Associació d'Escriptors en Llengua
Catalana
JORDI NOPCA
Carles Hac Mor (Lleida, 1940–Sant Feliu de Guíxols,
2016) ha estat reconegut pòstumament amb el premi Jaume Fuster a la trajectòria
que cada any concedeix l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. És la
primera vegada que el guardó distingeix un autor mort.
L’obra d’Hac Mor va
néixer amb l’impuls subversiu de Tristan Tzara però va ampliar
horitzons incorporant-hi altres avantguardes i models culturals i teòrics que
van experimentar amb el llenguatge a partir de la dècada dels 70, com ara el textualisme.
A partir del Grup de Treball, que va agrupar artistes tan diversos com Carles
Santos, Francesc Abad, Àngels Ribé i Antoni Muntadas, Carles Hac Mor va
cosignar una sèrie d’articles a 'Tele/eXpres' sota el pseudònim Ignasi Ubach,
“base teòrica que connecta l’art conceptual amb la poesia que escriuria més
endavant”, recorda Jordi Marrugat, que el 2009 va publicar l’assaig 'La
revolució com a origen de l’escriptura de Carles Hac Mor i l’escriptura de
Carles Hac Mor com a origen de la revolució' (Arola).
El 1977 va arribar el seu debut, 'Tu’m és no m’s.
Desig/enuig. Escalaborns', que continuaria amb títols importants com 'Anar i
tornar' (Empòrium, 1979) -en col·laboració amb l’artista visual Eugènia
Balcells-, 'De tranuita' (Albert Ferrer, 1983) i l'indispensable 'S’ha
rebentat l’hospici' (Cafè Central, 1992). Aquell mateix any publicava 'Un
pedrís de mil estones' (El Mèdol, 1992), primera de les col·laboracions amb Ester
Xargay, parella i coautora de l’antinovel·la eròtica 'Carbassa a tot drap, o
amor lliure, ús i abús' (Pagès, 2001), 'Zooflèxia' (March, 2007) i una gran
quantitat de peces visuals, a més de coorganitzadora d’una gran quantitat de
recitals a partir de mitjans de la dècada dels 90. Entre els seus últims títols
destaquen 'Sí fa que sí' (Lleonard Muntaner, 2011) i 'Dietari del pic de
l'estiu' (Edicions 62, 2012), que va guanyar el premi Jocs Florals. Aquesta
tardor, el nou segell d'Enciclopèdia Catalana Rata publicarà l'últim títol
inèdit d'Hac Mor, 'Escriptures alçurades'.
Un premi amb setze anys de trajectòria
El Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua
Catalana és un guardó destinat a posar en relleu el conjunt de l'obra d'un
escriptor o escriptora de la literatura catalana. És un premi a la trajectòria,
a la repercussió i a la divulgació que ha tingut la seva obra, i té especial
rellevància pel fet de ser escollit a través de les votacions dels companys
d'ofici socis de l'AELC. En aquesta setzena edició, els finalistes han estat
Carles Hac Mor, Jordi Pàmias i Antoni Vidal Ferrando.
En
anteriors ocasions l'han guanyat autors com Quim Monzó, Carme Riera, Maria
Barbal, Montserrat Abelló, Feliu Formosa, Josep Vallverdú i Joan Margarit.
Carles
Hac Mor, XVI Premi Jaume Fuster
19 d'abril de 2016
 |
| LLUÍS ALABERN, AntiHomenatge Paraparèmic a Carles Hac Mor Lleidatà Universal, BCN POESIA 2016 |
Els escriptors en llengua
catalana donen el Premi Jaume Fuster a Carles Hac Mor com a homenatge a títol
pòstum
Amb aquest premi, la literatura
catalana reconeix l'experimentació literària
Aquest migdia ha tingut lloc la
roda de premsa de lliurament i anunci del XVI Premi Jaume Fuster dels
Escriptors en Llengua Catalana, que ha guanyat Carles Hac Mor. La roda de
premsa ha tingut lloc a Barcelona, a l'Aula dels Escriptors de la seu de
l'AELC.
Carles Hac Mor va ser autor d'una
obra heterodoxa, a través de la qual va explorar els límits de l'expressió amb
l'experimentació del llenguatge, l'inconscient i la transgressió de la norma.
Les bases del Premi Jaume Fuster
diuen, textualment «Els candidats són tots els escriptors en llengua catalana,
vius en el moment de convocar el premi i que no hagin estat guardonats amb
aquest premi». Com que Carles Hac Mor va morir el 27 de gener de 2016 als
setanta-cinc anys, dues setmanes després de convocar-se el premi, els
escriptors en llengua catalana l'han volgut homenatjar a títol pòstum. És la
primera vegada que aquest guardó reconeix la trajectòria d'un autor a títol
pòstum.
A la roda de premsa hi han
assistit Bel Olid, presidenta de l'AELC; la poeta i videoartista Ester Xargay,
companya de Carles Hac Mor, que ha recollit el guardó acompanyada del fill del
poeta, Carles Agustí. El crític literari Jordi Marrugat ha glossat la
trajectòria de Carles Hac Mor, i la poeta Laia Martinez i Lopez n'ha recitat
alguns poemes.
La presidenta de l'AELC, Bel
Olid, ha destacat que Carles Hac Mor sempre va estar al costat de les
generacions joves, i va actuar en tot moment com un pont intergeneracional,
entre els artistes.
El fill de Carles Hac Mor, Carles
Agustí, ha agraït als escriptors que hagin reconegut amb aquest premi la
trajectòria del seu pare, del qual ha comentat que sempre va tenir dues
famílies, «la biològica, i la família d'artistes i escriptors, que ara ha
demostrat com l'estimaven».
Ester Xargay ha volgut agrair al
col·lectiu d'escriptors aquest reconeixement. Ha comentat que «tot i que a ell
no li interessaven els premis, crec que se'l mereix i que li hauria agradat
rebre'l, especialment aquest, que el decideixen els propis escriptors». Al
mateix temps, Xargay ha destacat que és important que la literatura catalana
reconegui també un altre tipus de literatura, la que practicava Carles Hac Mor,
aquest «espai de llibertat immens que és l'experimentació literària».
En el mateix sentit s'ha
expressat el crític i historiador de la literatura Jordi Marrugat, que ha
glossat la trajectòria d'Hac Mor. Amb aquest premi, ha dit «la literatura
catalana es reivindica en la seva riquesa, reivindica els seus extrems»,
referint-se al fet que l'han rebut autors d'obra i trajectòria tant diversa com
Joan Margarit o Carles Hac Mor. La literatura, ha dit Marrugat, és més
conservadora que les arts plàstiques, però amb Carles Hac Mor «hi ha un abans i
un després en l'experimentació i la transgressió literària, no només en l'àmbit
de la literatura catalana, sinó de la literatura en general». Carles Hac Mor,
ha dit, «defensava una obra que fos viva, i molts dels seus poemes atacaven la
literatura que s'entén com a una cosa separada de la vida».
Jordi Marrugat ha dit, també, que
està previst que el nou segell d'Enciclopèdia Catalana «Rata» publiqui l'últim
títol d'Hac Mor, l'assaig Escriptures alçurades, i
properament el poemari No ben bé, i ha comentat que espera que
aquest premi sigui un revulsiu per acabar de publicar l'obra completa de l'autor,
de la qual de moment hi ha el primer volum.
L'AELC editarà, també, un volum
de la col·lecció «Retrats», dedicat a Carles Hac Mor, a cura del mateix
Marrugat.
La poeta Laia Martinez i Lopez ha
encetat i tancat la roda de premsa recitant els poemes «El temporal de les
faves» i «Pujar-se'n al cel», de Carles Hac Mor.
Per acabar, Bel Olid ha anunciat
que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana organitzarà, d'aquí a unes
setmanes, amb l'ajuda d'Ester Xargay, una festa dedicada a Carles Hac Mor.
També ha explicat la iniciativa
de l'AELC d'imprimir punts de llibre amb el poema «Podries», que han cedit els
hereus de Joana Raspall i amb una il·lustració de Mercè Canals, perquè els
autors reparteixin el dia de Sant Jordi, en una acció simbòlica per expressar
la indignació amb els governs europeus respecte de l'actuació amb les persones
que fugen de la guerra [més informació].
Carles Hac Mor –Carles Hernández i Mor–
(Lleida, 1940 - Sant Feliu de Guíxols, 2016). Estudià dret, filosofia i
periodisme, al qual es dedicà professionalment. Col·laborà en revistes i diaris
(Tele-Exprés, El País, Diari de Lleida, Segre, Diari de Barcelona, Avui)
i en guions cinematogràfics. Durant els anys setanta i vuitanta cofundà les
revistes d’art i poesia Tecstual, Ampit i L’avioneta,
i n'impulsà d’altres. Del 1973 al 1975 practicà l’art conceptual amb el «Grup
de Treball». Exercí la crítica d'art, fou autor de centenars de textos per a
catàlegs d’exposicions i practicà l'acció artística. En aquest vessant de
teòric de l'art, el 1988 rebé el premi Espais i publicà l'assaig Ut
poesis pictura, i posteriorment d'altres sobre la creació artística en
general, com La comèdia d'un incest (1989), Despintura
del jo (2000, premi Joan Fuster d'assaig 1999) i Enderroc i
reconstrucció(2007). Cal esmentar, també, els escrits amb Ester
Xargay Zooflèxia (2006) i Fissura (2008).
És autor d'una obra literària
heterodoxa i anticonvencional que explora els límits de l'expressió a través de
l'experimentació amb el llenguatge, l'inconscient i la transgressió de la
norma. Publicà obres en prosa, qualificables de manera aproximada com a
“novel·les” (La fi del món, 1994; Carbassa a tot drap o Amor
lliure, ús i abús, 2001), però el seu vehicle principal fou la poesia,
entesa en una concepció molt propera a l'art conceptual, la performance,
el collage, o altres modalitats artístiques. Inventà subgèneres com
ara l'escalaborn, la paraparèmia i l'hiposeptimí. La seva obra poètica
publicada comprèn els reculls Tu'm és no'ms (1977), Anar
i tornar (1979, amb Eugènia Balcells), Agoc (1981), De
tranuita (1983), Un pedrís de mil estones (1992)
i S'ha rebentat l'hospici (1992). Continuà la seva obra amb
els llibres de poesia El desvari de la raó (1995), Epítom
infra nu o no: ombres de poemes de Marcel Duchamps (amb E. Xargay,
1997), Hi ha un diari sota l'estora (2000), No em cap
al cap(2001), Fer safor (2001), Cabrafiga (2002), Metafonia
(Deslectura de Paul Celan) (2003), M'he menjat una cama (2004,
premi Rosa Leveroni 2003), Com aquell qui diu (2004), Ad
libitum (2004), Ho he fet fer (2005), Coma
induït (2007), Regoc(2009), Himnes del no-ésser (2009), Filacteri
d'infrallengua (2011) i Si fa que sí (2012). El 2011
publicà un primer volum de l’Obra completa punt u –a cura de Xavier
Garcia López amb pròleg de Jordi Marrugat–, i el 2012 guanyà els Jocs Florals
de Barcelona amb el poemari Dietari del pic de l'estiu. Publicà
també l'obra dramàtica Llevant, pluja al davant (1990) i dos
volums de Converses (2006) i el de correspondència Fer les
cartes (2011), tots tres amb el poeta Antoni Clapés. [FONT: Gran
Enciclopèdia Catalana]
El Premi Jaume Fuster dels
Escriptors en Llengua Catalana és un guardó destinat a posar en relleu el
conjunt de l'obra d'un escriptor o escriptora de la literatura catalana. És un
premi a la trajectòria, a la repercussió i a la divulgació que ha tingut la
seva obra, i té especial rellevància pel fet de ser escollit a través de les
votacions dels companys d'ofici socis de l'AELC. El sistema és el següent: en
una primera ronda, els socis poden escollir qualsevol escriptor o escriptora
–viu en el moment de convocar el premi i que no l'hagi rebut abans– i en una
segona ronda, la votació es fa entre els tres noms més repetits.
Els escriptors distingits en les
edicions anteriors han estat Víctor Mora, Joaquim Carbó, Andreu Martín
('Memorial Jaume Fuster'), Jesús Moncada, Quim Monzó, Jaume Cabré, Maria
Antònia Oliver, Carme Riera, Feliu Formosa, Joan-Francesc Mira, Montserrat
Abelló, Maria Barbal, Màrius Sampere, Emili Teixidor, Josep Vallverdú,
Isabel-Clara Simó, Jaume Pérez Montaner i el darrer, Joan Margarit.
 |
| JESÚS GALDÓN, AntiHomenatge Paraparèmic a Carles Hac Mor Lleidatà Universal, BCN POESIA 2016 |
EL TEMPORAL DE LES FAVES
Com que l’escriptura la voldria
retallada, descosida, sargida, apedaçada,
foradada i ratada, vaig fent com si no hi fos,
deixo que ragi, tot i que no les tinc totes
mentre, ben decidit, esmotxo, desmanego,
aparraco, desgasto i faig culcosits i badadures
fins que jo mateix acabo tot retallat, descosit,
amb tomàquets i pedaços, clivellat i rosegat.
Llavors, tu t’ho emprovaries, i, atorrollat
i empipat, amb la fatxa que faries, m’engrescaries
a enllestir-ho: et trauries la rampoina
i, juntament amb el meu barret,
la llençaria al foc, m’hi escalfaria,
i et tornaria el teu vestit havent-lo fet bocins:
aquests esquinçalls, socarrimats per les cendres
vives d’aquells parracs, foren els meus poemes,
no tan informes com voldria amb la dèria que tinc
de passejar-me per la boira de Ponent,
no tan descordats com resultarien
si no els haguessis de llegir.
PUJAR-SE’N AL CEL
En aquesta tanka,
com la proa amb les ones,
uns mots en fila
van netejant els vidres.
Hem fet cap a on érem.
Com que l’escriptura la voldria
retallada, descosida, sargida, apedaçada,
foradada i ratada, vaig fent com si no hi fos,
deixo que ragi, tot i que no les tinc totes
mentre, ben decidit, esmotxo, desmanego,
aparraco, desgasto i faig culcosits i badadures
fins que jo mateix acabo tot retallat, descosit,
amb tomàquets i pedaços, clivellat i rosegat.
Llavors, tu t’ho emprovaries, i, atorrollat
i empipat, amb la fatxa que faries, m’engrescaries
a enllestir-ho: et trauries la rampoina
i, juntament amb el meu barret,
la llençaria al foc, m’hi escalfaria,
i et tornaria el teu vestit havent-lo fet bocins:
aquests esquinçalls, socarrimats per les cendres
vives d’aquells parracs, foren els meus poemes,
no tan informes com voldria amb la dèria que tinc
de passejar-me per la boira de Ponent,
no tan descordats com resultarien
si no els haguessis de llegir.
PUJAR-SE’N AL CEL
En aquesta tanka,
com la proa amb les ones,
uns mots en fila
van netejant els vidres.
Hem fet cap a on érem.
19-04-16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada