La Bouesia és sorpresa. Una trobada inesperada i habitual amb una amiga ens porta a descobrir uns versos ocults. Allí hi ha amagades les llums de la Mediterrània i reconeixes la secreta geometria del delta que és línea i horitzó. En aquesta veu ressonen paraules, indrets, imatges que retrobes: “Les fulles del xop i de l’aube fan la rata”. Descobreixes una emoció. Et deixes portar pels imperatius. Declames: “Gronxa els pensaments”. I xales.
El sud
Després de lluitar i defallir, cal asserenar-se.
Aleshores deixa anar la vista i tots els altres sentits;
allunya els pensaments de la ment;
apuja’ls en un mocador de setí,
transporta’ls cap a la volta celeste
plena d’estels
i mira com les estrelles xiuxiuegen
a l’enorme bassa d’oli marina.
Descansa
Després de lluitar i defallir, cal asserenar-se.
Inspira profundament
Omple el pit del tresor de la nit,
deixa anar una alenada profunda.
deixa anar una alenada profunda.
Aspira la flor del taronger
i deixa que l’exhalada perfumi la nit
amb la teva olor interior.
Respira
Exhala la pressa,
Dóna’t l’oportunitat de ser
la que mai no pensaves ser.
Descansa
Frena el dolor que viatja per venes i artèries
a la velocitat de la llum.
Apropa’t la veritat que viatja
lentament pel teu interior
com una glacera.
Relaxa’t
a l’ombra del xop i de l’aube.
a l’ombra del xop i de l’aube.
Assaboreix el gust de la regalèssia i de la magrana.
Sent l’olor de les fulles de l’eucaliptus.
Asserena’t
Alleugereix el dol, la pena que generen les absències.
Somriu a una flor salabrosa i al sol presoner en un bassal.
A un gos i a un gat.
A peixos i ocells.
Als llissals morts.
Als rodadits.
A l’olor de fang i d’arròs,
a una albada i una posta de sol a la terra embassada.
Inspira profundament
Observa la vànova del cel
brodada amb immensos flocs de cotó.
Expira, és de dia.
Intens és el blau diürn!
Respira suaument
Gronxa els pensaments.
Son núvols relliscant, deixats anar,
abandonats als braços del vent.
Sent
les aus del terreny
que cridaneres sobrevolen els arrossars.
Descansa plàcidament
Les fulles del xop i de l’aube fan la rata.
Brolla l’aigua a l’arrossar.
Rauca la granota a cau d’orella.
Dóna’t gràcies:
per tenir cura del teu cos,
per tenir cura de la teva ment,
per tenir cura de la teva gent,
per l’oportunitat de ser
la que mai no pensaves ser.
Alena profundament
plana amb ales imaginàries,
per les platges del Fangar.
Saluda les aus que descansen als seus nius,
les que fan el seu camí,
les que busquen aliments.
Saluda a qui creguis convenient
i
Inspirant profundament
Imagina’t que, com les aus,
vas vestida amb plomatge de colors
i t’acostes a la terra plena de clivells.
Sent
L’olor de la canyella,
de la tarongina
de la vainilla.
Assaboreix
el moment.
Recorre el teu cos,
desperta’l dolçament.
Sent la força de la terra i del cel,
que juganera corre
des dels peus als cabells.
Obre els ulls lentament
gaudeix plenament, és el sud.
Obre els braços
estira’ls,
abraça't,
dóna’t gràcies de ser qui ets:
dona de dalt,
dona de baix,
dona de fang i mar dolça,
que estimes la terra.
ROSA QUERAL
FOTOS: JA, Bouesia 2011, Vistabella, juliol 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada