divendres, 13 de maig del 2011

CABRABOU, FESTIVAL DE BOUESIA DE VANDELLÒS, 11 JUNY 2011

TARARÍ
TARARÍ
CABRABOU VE CAP AQUÍ

La Vall dels Llorers celebra la baixada de la Cabreta. Puntual com la primavera i la garsa els refilets enfilen cap a la vila el correbou bouètic. Un ventet, un nuvolet, un entusiasme, una dansa, un ding, tracen el pentagrama de la paraula personal i transferible d’un present inesgotable. De carrer en carrer celebren l’epitalami genèsic de la Cabra i del Bou veus sense edat. Modulen un so que és remolí i hèlix fonamental per expressar el misteri d’allò discordant. I així a la plaça de la torre arriba la nit que fon tots els contorns. I a Cal Bou potser alguna microconferència desvetllarà el prodigi que testimonia fidelment i incansable el mirall vell d’Anís Mor. Dong.


“Cabrabou (Capra sempervirens): mamífer de la família dels satèl•lits que destaca pel seu musell punxegut. La seva cornamenta, més accentuada que la del bou comú (Bos taurus), pot arribar a assolir els 52 cm i és d’allò més característica a banda i banda del seu cap que rarament supera els 15 cm d’amplada i els 10 cm de llargària. Espècie generalista i d’alimentació omnívora, tant se l’ha vist abastint-se de cireres de pastor i altres fruits silvestres com, enmig d’abocadors urbans, de llibres vells i papers de cel•lofana. De pelatge bru, en època de zel presenta dues protuberàncies roges al capdamunt de la seva llengua bífida. Habita a la terra baixa mediterrània envoltada de llops". VV.AA (1986) Història Natural dels Països Catalans, V. XIII. Barçalona: Ciclopèdia Catalànida.



L’11 DE JUNY A VANDELLÒS EN TINDREM UN RAMAT... I TU, NO

Rebi brams cordials,


La cérvola de la cova l'Escoda