Potser serà bo recuperar aquest díptic de la primera exposició d’escultura de Paco Morales. Dono el text del programa de mà tal qual, només esmenat d’alguna errata ortogràfica massa evident -pos, aleshores, encara apreníem fent el reciclatge de català. També conté la peculiaritat de la firma. Vuró Xaparlà era el sinònim en què firmava els textos. Les imatges són de l’exposició Paco Morales, artista polièdric i tumultuós (1949 – 2023) que ja està a punt de cloure a DeltArt. Són fotos de mòbil sense gaire qualitat. Excepte les de Quiró, que són fotos extretes de fotocòpies. Aquest Lector de Diari crec que és el primer de totes les variacions del tema. J. C.
Dos són els pilars fonamentals on s’assenta l’obra que avui ens presenta PACO MORALES, la realitat actual i el mite dels orígens o el sedentarisme i el moviment, tots dos lligats per la nuesa de l’Home, per un humanisme que no té res a veure amb la Bellesa romàntica, sinó en la recerca del significat de l’existència.
Si de cas, mirem primer el Lector
de diari (1987). La quotidianitat del gest és estilitzat i lleuger, reposa
una dòcil bellesa. Però aquesta quotidianitat remarca circumstàncies molt
significatives de la nostra realitat, pren un significat i pertorba la serena
bellesa de l’art en commoure el nostre esperit. Només cal mira El Penjat
(1988), aquesta mà oberta que clama al cel.
El mite dels orígens és la recerca
de la identitat de l’home mitjançant la recuperació d’una gestualitat molt dinàmica,
avui ja oblidada per l’home sedentari. Aquí tenim les mènades, els sàtirs, l’home
cabra..., temes que giren entorn del principi vital de la natura, la
celebració sensual de la vida o del creixement, l’alegria i la llibertat del
moviment, la dansa, la sexualitat. La nuesa s’imbrica en la riquesa de
significats que aporten aquests temes clàssics. Mirem així Quiró, el mestre
-meitat home, meitat animal- quan ensenya als bordegassos. Aquest conjunt està
format pel centaure i dos vailets, els quals poden conjugar-se en diverses
posicions on sempre destaca la gestualitat del joc. Però si la inquietud de la
canalla és joc, la pesantor és l’expressió del mestre que sap. Ara bé, no cal
buscar-li uns pensaments foscos, proposo que Quiró rumia una cita, la d’aquell
poeta que va dir “Era optimista perquè hi havia que fer”.
VURÓ XAPARLÀ
LECTOR DE DIARI (1987) bronze 30 x 21 x 27 cm.
