dissabte, 14 de juny de 2008

TOMÀS CAMACHO: IKEBANES D'AIRE


Vinc de la Fira del Llibre de Móra d’Ebre. Un riu de lletres. Autors, editors i llibreters mostren la força viva de la lletra. Plau comprovar la força cultural de les terres de més enllà del Llobregat. Una avinguda cultural que omple la mar de la literatura. La cultura no és té, s’exerceix.

Entre línies llegim l’amistat i la coneixença. Em fa goig parlar de l’avinença amb Tomàs Camacho, poeta dinàmic, incansable, vogant pel jardí i la bellesa. Un dinar, una llarga conversa delitosa, ens deixa com a penyora no sols el senyal al record sinó també una petita joia: Ikebanes d’Aire.

Ikebanes d’Aire és un llibret delicat editat per Clau d’Euterpe a l’abril de 2000. 26 poemes florals embolcallats amb la destresa sensual de les il·lustracions de Pepa Reverter. Vint-i-sis flors, un pom. Això és l’ikebana, “una glòria floral”, com diu Gerard Vergés al pròleg.

He vist en el teu gest
la gràcia de la flor habitual:
timonet, romer, espígol
.

Una lectura de la fragilitat de la flor:

Flors de nacre
i escultura de natges,
fusta d’olivera i nafta,
vellut vermell i delicadesa.


La sensualitat de la pell i el perfum de l'amor o "versos d'enamorament” (G. Vergés),

els veritables colors
de la mar i la nit.


Un pom, la flor o l’amor, un paradís corporal. (JC)


Il·lustració: Pepa Reverter, a

Ikebanes d’Aire, Clau d’Euterpe, abril de 2000, Barcelona, ISBN 84-699-1855-9.