Maravilla
Foto: Ja, Detall de Verde Donzella, de Maravilla, 2005
Celebrem aquesta exposició. Una llarga amistat carregadeta de dies feliços mantinc amb la terrissaire Maravilla. Vam estar en el seu taller pel Sant Jordi de 2005, l’Òliba, al costat mateix del Museu Arqueològic, entre les muralles de Tarragona. En aquella ocasió va omplir tots els espais possibles i el carrer amb dracs i santjordis, cavalls, andròmines i escacs, bé també plats i altres atuells. Així que Miquel Àngel Marín va ocupar el carrer amb el clarinet i la festa començava. De cop surt un poeta i para el trànsit. Petava el xampany i la paraula era una festa sobre el fang fonamental. (Afegeixo uns parells de poemes d’El Caminant i el Drac, escrit per l’ocasió i una foto del Boúfal Màngel en acció) JC
Foto: Carme López, Màngel, 2005
V L’ÒLIBA
L’òliba esmaltada
la mirada li encanta:
Atena guarda la finestra
de l’obrador d’una ceramista
rodant l’immens torn de la ciutat,
les mans amoixant
la mirada anterior, la sinuosa
varietat de la pell, l’altra
geografia possible,
l’harmònic paradís.
L’esforç, el gest, el silenci.
Rodava el fer cap a la cosa feta.
Els dits es diluïen en tacte.
El tocat, multiforme, prenia noms.
Serpentejava el temps pastós.
La mirada zigzaguejava,
es reduïa el pensament
a objecte admirable:
de la cua al cap
un ferotge drac.
VI TERRISSAIRE
Com el vell déu mesopotàmic
bufar i fer ampolles
del fang fonamental i dúctil.
J. Caballero, El caminant i el drac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada