MOR I MUNTANYA 16, FONT DEL CARRER DE LA FONT, EN FOTOS -2

Ouroboros de les fonts de Vandellòs

cap al Carrer de la Font

L’existència no era sinó una sensació d’onada / que oscil·lava entre l’eufòria i la depressió. (CHM)

A raig la font. Els murmuris de la deu emmarquen el lirisme genèsic de The Gourmets Vocal Quartet. L’italià suau de Mimo Domenico refila. Ventura de Vandellòs segueix les aigües de Saint Euxupéry rere la guineu. Sam Vila, aigua de mil flors, clar com l’aigua, escandeix

La imatge

és l’origen,

la paraula

el final.

He pogut mirar

el rostre de la pluja

i he fugit per cercar

la fruita prohibida...

La fontana del verger de Vandellòs encara conserva emmascarada pel temps el senyal i la fletxa: REFUGI, indica –grifola la guerra. Res no mor i el no és la mare dels ous; / per tant, res no pot retornar eternament. (CHM)

The Gourmets Vocal Quartet

Sam Vila

Mimo Domenico

Ventura

FOTOS: EDUARD MARGALEF
PLÀNOL: A TOMB DE VILA

MOR I MUNTANYA 16, FONT DE LA PLAÇA DE BAIX, BOUESIA EN FOTOS -1

TV Vandellòs entrevista al boucèfal Rafel Tormo

Eduard Margalef em va enviar un grapat de fotos que no sé ben bé com gestionar. Provaré de penjar algunes imatges en capítols, font a font, per tal que no es faci massa llarg. Afegiré sota el capítol corresponent de la Boucrònica, per no tenir que pujar i baixar per la pàgina. Veurem el resultat.

Gospel de The Gourmets Vocal Quartet

El boueta Frank Rodell fa cantar la font

Bando inaugural per Ja Caballero

Emoció compartida. En primer terme el boucèfal Màngel

FONT DE LA PLAÇA DE BAIX.

A l’hora convinguda la plaça dels Drs Gil-Vernet està plena i animada. A la font quatre veus, sentiment i ritme ragen conjuntades. Un cant profund centra miraments. S’ha obert la font de la plaça de baix. Remor d’aigües –doll de bouesia. Amb el pregó comença a caminar Mor i Muntanya. El seguici cerca en la font, les fonts de Vandellòs, la seducció, el misteri, el miracle, la salvació, l’aigua fresca... –la manera de pensar dels homes és el seu destí (Heràclit el Fosc). Participació simple i immediata del món per celebrar també l’hac, l’obra de Carles Hac Mor, poeta del bon temps, del no res i de la canya:

Kirieleison

Sí, un dia d’aquells mig feiners

te’n vas esporuguit, tot i que satisfet!

Oi tant! Movent guerra has remuntat

el mateix riu que tothom

i no t’hi has pas ofegat, que jo sàpiga!

Els reis més antics també eren sacerdots.

Tinguem la festa en pau! 

Els conceptes ens enganyen

pel que fa a la concepció mateixa de l’engany.

CHM, No ben bé, Tushita edicions, 2016