Les jornades d'homenatge al poeta tortosí Gerard Vergés, sota el títol d'un vers del seu primer llibre de poesia "De cop comprenc que l'home és memòria", del llibre "L'ombra rogenca de la lloba" publicat l'any 1982.Durant tres dies, del 25 al 27 de juny, es reunirà a Cambrils un important elenc de periodistes, escriptors, i crítics literaris, que debatran sobre la trajectòria literària i les obres d'un dels millors poetes de la literatura catalana. Cal destacar que a aquesta cita hi intervindran, entre d'altres: Albert Guiu, Alfredo Gavin, David Castillo, Emili Rosales, Eugeni Perea, Jaume Subirana, Jesús Massip, Jordi Cervera, Josep Igual, Juan López-Carrillo, Manuel Rivera, Maria Josep Margalef, Neus Guixés, Pere Poy, Rafel Haro, Ramon García Mateos, Ramón Oteo, Sam Abrams, Tere Izquierdo i Montse Castellà, Tomás Camacho, Víctor Obiols, Xavier Garcia Pujades, Xulio-Ricardo Trigo i Zoraida Burgos. Durant les jornades també es comptarà amb la presència del mateix poeta tortosí, Gerard Vergés.
La inscripció per aquestes jornades és gratuïta, tot i que tothom que hi vulgui assistir també ho podrà fer a les diferents ponències i xerrades que es realitzaran durant aquests tres dies. Cal destacar, que encara s'ha de concretar, quina serà la seu d'aquestes jornades: el Centre Cultural o bé el centre Les Basses.
PARLO D'UN RIU MÍTIC I REMORÓS
Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d'aigua.
Parlo de la verdor d'un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d'ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l'íntim rosa
d'un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l'aire
com la pedra llançada per la fona,
de l'anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l'aigua dolça del riu, la mar amarga.
Parlo d'un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l'horta ufana,
dels tarongers florits i l'api tendre,
de l'aixada i la falç, del gos a l'era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)
Parlo d'un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d'ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Parlo d'un lent crepuscle que posava
or tremolós a l'aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.
Dolça remor de l'aigua en el record.
GERARD VERGÈS, Long play per a una ànima trista, 1986
Foto: Gerard Vergès i Tomàs Camacho, 2005 (http://picasaweb.google.es/tcamachomol/GerardVergS)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada