Mentre la Bouesia camina
cap a la boucloenda d’aquest fi de setmana un voldria recuperar algunes coses
que s’ha perdut. D’aquesta Bouesia als Parcs, que es va fer al Galatxo de
Sorrapa el 3 de Juny,
hem trobat el relat següent, del boueta Emigdi Subirats
 |
| POESIA ALS PARCS, GALATXO DE SORRAPA, foto: Facebook Bouesia |
Diumenge 3 de juny va
ser una jornada molt emotiva personalment atès que vaig ser convidar a
participar al festival Bouesia, el qual se celebra en l'edició d'enguany durant
tot el mes de juny en diverses poblacions ebrenques (Amposta, Tivenys,
Deltebre, etc.) i realitza un sentit homenatge als canals. Coordinen els actes
el poeta lleidatà Carles Hac Mor i l'Ester Xarray. Era el dia de la poesia als
parcs, promogut per la Diputació de Barcelona, que també s'encarrega de
l'organització d'actes fora de la demarcació barcelonina. L'indret triat era senzillament
magnífic, amb una bellesa paisatgística sense igual. la torre vigia de fusta
situada a la zona coneguda com el Galatxo, a la mateixa desembocadura del riu
Ebre.
Primerament vaig recitar
el meu poema extens Càntic a la vida, que havia dividit
expressament en cinc parts per tal que pogués ser recitat adequadament, i que
representa un menut repàs als meus ideals i a la meua trajectòria vital. Aquest
poema el podeu trobar i llegir en dos apunts anteriors en aquest mateix diari
personal on line.
Després vaig recitar la històrica Oda a la pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, la qual va donar el tret a l'inici de la Renaixença de la nostra llengua el 23 d'agost de 1833, quan va ser publicada al diari El Vapor de Barcelona.
Em va acompanyar al violoncel en tot moment el jove tortosí Ferran Benaiges, músic i estudiant del darrer curs de Filologia catalana a la URV. És el primer cop que gaudia de l'oportunitat de recitar amb acompanyament musical, la qual cosa s'ha de repetir ja que ha estat una experiència molt reconfortant. Ens l'havíem preparada a consciència i tant Ferran com jo ens sentim molt satisfets del resultat aconseguit. Vam dedicar emotivament la recitació al jove tortosí Andreu Curto, empresonat pels fets ocorreguts a Barcelona durant la darrera vagta general, el qual esperem tenir lliure i entre nosaltres ben aviat.
També van participar a la jornada poètica diversos bouetes d'arreu del país, que van ser un espill de la gran varietat d'estils poètics existent al país: el poeta barceloní Joan Vinuesa; el músic-poeta de la Franja i resident a París, Carles Andreu; dos representants del col·lectiu de mestresses de casa de Deltebre; i la rondalla del Teixidor, amb el cantador Torreta.
La nostra actuació va ser probablement la que va tenir un caire més seriós, ja que els bouetes se solen caracteritzar per l'excentricitat i la participació en un clima desimvolt. Tot i això, estic molt satisfet de la tria de poemes realitzada, a la qual el so del violoncel i el bon quefer musical de Ferran va donar un especial caliu.
EMIGDI SUBIRATS
 |
| http://ventetdelsud.blogspot.com.es/2007/10/metablog-demigdi-subirats.html |
Emigdi Subirats i Sebastià (Campredó, 1967).
Llicenciat en Filologia Anglogermànica per la URV, escriptor i investigador
literari. Casat i amb dos fills, treballa com a professor d'anglès a l'Institut
Joan Ramon Benaprès de Sitges. És vicepresident d'Òmnium cultural a les Terres
de l'Ebre i organitzador de la Fira al carrer de Campredó. Dirigeix el programa
radiofònic Lletres Ebrenques, a Antena Caro Roquetes. Autor de les
novel·les: Tomàs Serra (2001), Vora l'Íber (2002),
Expedient
3295 (2003) i Dies d'anhels (2009).
Coordinador dels llibres d'història: Campredó
orígens i actualitat(2002) i Amposta (2006).
Comissari del Centenari del naixement de l'intel·lectual catalanista Joan
Cid i Mulet, ha publicat els llibres: La
catalanitat exiliada, opinions de Joan Cid i Mulet (2007)
i Joan Cid i
Mulet, testimoni catalanista d'una ciutat i d'un temps (2007).
Amb Emili Bonet, escriptor,
pintor...poeta (2007) va guanyar el premi La Nostra
gent del 2002, que atorga l'Institut d'Estudis Comarcals del Montsià. Amb Roc Llop i
Convalia, l'exili d'un poeta miravetà (conjuntament
amb Josep M. Sàez) va guanyar el premi Artur Bladé i Desumvila de 2007 que
atorga el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. Va redactar la història de la
llegenda de l'ermita de Solicrú, publicada als Goigs de la
Mare de Déu de Solicrú (2006). Ha traduït de l'anglès
els llibresL'assassinat
considerat com una de les belles arts (2008)
de l'escriptor anglès del segle XIX, Thomas de Quincey, i La vida sota
el socialisme (2009) d'Òscar Wilde, mentre que
ha traduït a l'anglès els textos de Terres de
l'Ebre, Vida i colors (2010) de Vicent Pellicer. Ha
participat en els reculls col·lectius de narrativa de l'editorial Aeditors: L'Altre Nadal (2006), Estius a
l'Ebre (2007) i El riu que
parla (2008), i a EbreBlook de
l'editorial Cossetània; de poesia: Amb les mans
obertes (2004), Per un futur
sense llàgrimes (2007) i Mostra de
poesia d'Alcanar (2010); i en el recull d'apunts
provinents de blogs literaris La catosfera
literària. Ha publicat les
comunicacions Lletres
ampostinesi Joan Cid i
Mulet al llibre col·lectiu Arts i
lletres a la diòcesi de Tortosa (2008). Ha estat l'antòleg de
l'antologia de poesia ebrenca Lletres de
Casa (2009) i ha estat responsable de
l'edició de l'Obra
Completa de Joan Cid i Mulet. Compta amb
tres blocs de temàtiques diferents: Emigdi Subirats (literari), Nessie School
(idiomes estrangers) i Poemes i lletres (obra poètica i narrativa pròpia).
També ha estat el redactor dels portals www.cidimulet.org i www.campredo.altanet.org , col·labora en els
blocs http://rocllop.cat i http://www.campredotempler.blogspot.com i als portals
literari www.llibresebrencs.org, www.serretllibres.com . Col·labora amb els
setmanaris La Veu de l'Ebre, Mes Ebre i L'Eco de Sitges, amb la revista Malpàs
(Ascó), L'Estel (Tortosa), Amposta.
