Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Zigurat del Galatxo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Zigurat del Galatxo. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 de juny del 2012

EMIGDI SUBIRATS A LA BOUESIA


Mentre la Bouesia camina cap a la boucloenda d’aquest fi de setmana un voldria recuperar algunes coses que s’ha perdut. D’aquesta Bouesia als Parcs, que es va fer al Galatxo de Sorrapa el 3 de Juny,
hem trobat el relat següent, del boueta Emigdi Subirats
POESIA ALS PARCS, GALATXO DE SORRAPA, foto: Facebook  Bouesia

Diumenge 3 de juny va ser una jornada molt emotiva personalment atès que vaig ser convidar a participar al festival Bouesia, el qual se celebra en l'edició d'enguany durant tot el mes de juny en diverses poblacions ebrenques (Amposta, Tivenys, Deltebre, etc.) i realitza un sentit homenatge als canals. Coordinen els actes el poeta lleidatà Carles Hac Mor i l'Ester Xarray. Era el dia de la poesia als parcs, promogut per la Diputació de  Barcelona, que també s'encarrega de l'organització d'actes fora de la demarcació barcelonina. L'indret triat era senzillament magnífic, amb una bellesa paisatgística sense igual. la torre vigia de fusta situada a la zona coneguda com el Galatxo, a la mateixa desembocadura del riu Ebre.

Primerament vaig recitar el meu poema extens Càntic a la vida, que havia dividit expressament en cinc parts per tal que pogués ser recitat adequadament, i que representa un menut repàs als meus ideals i a la meua trajectòria vital. Aquest poema el podeu trobar i llegir en dos apunts anteriors en aquest mateix diari personal on line.

Després vaig recitar la històrica Oda a la pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, la qual va donar el tret a l'inici de la Renaixença de la nostra llengua el 23 d'agost de 1833, quan va ser publicada al diari El Vapor de Barcelona.

Em va acompanyar al violoncel en tot moment  el jove tortosí Ferran Benaiges, músic i estudiant del darrer curs de Filologia catalana a la URV. És el primer cop que gaudia de l'oportunitat de recitar amb acompanyament musical, la qual cosa s'ha de repetir ja que ha estat una  experiència molt reconfortant. Ens l'havíem preparada a consciència i tant Ferran com jo ens sentim molt satisfets del resultat aconseguit. Vam dedicar emotivament la recitació al jove tortosí Andreu Curto, empresonat pels fets ocorreguts a Barcelona durant la darrera vagta general, el qual esperem tenir lliure i  entre nosaltres ben aviat.

També van participar a la jornada poètica diversos bouetes d'arreu del país, que van ser un espill de la gran varietat d'estils poètics existent al país: el poeta barceloní Joan Vinuesa; el músic-poeta de la Franja i resident a París, Carles Andreu; dos representants del col·lectiu de  mestresses de casa de Deltebre; i la rondalla del Teixidor, amb el cantador Torreta.

La nostra actuació va ser probablement la que va tenir un caire més seriós, ja que els bouetes se solen caracteritzar per l'excentricitat i la participació en un clima desimvolt. Tot i això, estic molt satisfet de la tria de poemes realitzada, a la qual el so del violoncel i el bon quefer musical de Ferran va donar un especial caliu.
EMIGDI SUBIRATS

http://ventetdelsud.blogspot.com.es/2007/10/metablog-demigdi-subirats.html 

 
Emigdi Subirats i Sebastià (Campredó, 1967). Llicenciat en Filologia Anglogermànica per la URV, escriptor i investigador literari. Casat i amb dos fills, treballa com a professor d'anglès a l'Institut Joan Ramon Benaprès de Sitges. És vicepresident d'Òmnium cultural a les Terres de l'Ebre i organitzador de la Fira al carrer de Campredó. Dirigeix el programa radiofònic Lletres Ebrenques, a Antena Caro Roquetes. Autor de les novel·les: Tomàs Serra (2001), Vora l'Íber (2002),  Expedient 3295 (2003) i Dies d'anhels (2009). Coordinador dels llibres d'història: Campredó orígens i actualitat(2002) i Amposta (2006). Comissari del Centenari del naixement de l'intel·lectual catalanista Joan Cid i Mulet, ha publicat els llibres: La catalanitat exiliada, opinions de Joan Cid i Mulet (2007) i Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d'una ciutat i d'un temps (2007). Amb Emili Bonet, escriptor, pintor...poeta (2007) va guanyar el premi La Nostra gent del 2002, que atorga l'Institut d'Estudis Comarcals del Montsià. Amb Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravetà (conjuntament amb Josep M. Sàez) va guanyar el premi Artur Bladé i Desumvila de 2007 que atorga el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. Va redactar la història de la llegenda de l'ermita de Solicrú, publicada als Goigs de la Mare de Déu de Solicrú (2006). Ha traduït de l'anglès els llibresL'assassinat considerat com una de les belles arts (2008) de l'escriptor anglès del segle XIX, Thomas de Quincey, i La vida sota el socialisme (2009) d'Òscar Wilde, mentre que ha traduït a l'anglès els textos de Terres de l'Ebre, Vida i colors (2010) de Vicent Pellicer. Ha participat en els reculls col·lectius de narrativa de l'editorial Aeditors: L'Altre Nadal (2006), Estius a l'Ebre (2007) i El riu que parla (2008), i a EbreBlook de l'editorial Cossetània; de poesia: Amb les mans obertes (2004), Per un futur sense llàgrimes (2007) i Mostra de poesia d'Alcanar (2010); i en el recull d'apunts  provinents de blogs literaris La catosfera literària. Ha publicat les comunicacions Lletres ampostinesi Joan Cid i Mulet al llibre col·lectiu Arts i lletres a la diòcesi de Tortosa (2008). Ha estat l'antòleg de l'antologia de poesia ebrenca Lletres de Casa (2009) i ha estat responsable de l'edició de l'Obra Completa de Joan Cid i Mulet.  Compta amb tres blocs de temàtiques diferents: Emigdi Subirats (literari), Nessie School (idiomes estrangers) i Poemes i lletres (obra poètica i narrativa pròpia). També ha estat el redactor dels portals www.cidimulet.org i www.campredo.altanet.org , col·labora en els blocs http://rocllop.cat i http://www.campredotempler.blogspot.com i als portals literari www.llibresebrencs.org, www.serretllibres.com . Col·labora amb els setmanaris La Veu de l'Ebre, Mes Ebre i L'Eco de Sitges, amb la revista Malpàs (Ascó), L'Estel (Tortosa), Amposta.

foto http://ventetdelsud.blogspot.com.es/2007/10/metablog-demigdi-subirats.html

dimarts, 27 de març del 2012

BOUESIA AL PATI, CENTRE D'ART DE LES TERRES DE L'EBRE, AMPOSTA

LO PATI, el Centre d’Art de les Terres de l’Ebre (Amposta) http://www.lopati.cat/pagina.asp?id=99 

PRESENTA L’EXPOSICIÓ

Bouesia 2012 "La construcció de la casa del bou"


AMB UN AVANÇ DE LA PROGRAMACIÓ DEL FESTIVAL DE BOUESIA QUE EN AQUESTA VUITENA EDICIÓ ÉS CELEBRARÀ DURANT EL MES DE JUNY 2012

Lo Pati Centre d'Art - Terres de l'Ebre
C/ Gran Capità, 38-40
Tel. 977 700 904
43870 Amposta
Horari de visita:
divendres i dissabtes
de 17 h. a 21 h.

Lloc


Amposta, Vandellòs, Deltebre, Tivenys i Tortosa

Data

Exposició: del 1.06.12 al 1.07.12
Programa d´acceleracions: 1, 2, 3, 30 de juny i 1 de juliol

La Bouesia neix l’estiu del 2005 com un aplec i recital de bouetes a Deltebre. A partir d’aquí es crea l’associació cultural Rabera de Bouetes, que integra artistes de les Terres de l’Ebre i de la resta dels Països Catalans, i convida a tothom que vulgui a participar-hi.


La Bouesia concep el treball creatiu com una forma de vivència i coneixement del territori en tots els seus vessants. És un esdeveniment cultural, interdisciplinar i d’intercanvi entre artistes que té com a escenari principal el paisatge del Delta de l’Ebre. És un lloc de trobada, de festa i de cohesió social que recull com a fil conductor els diferents llenguatges artístics: arts visuals, poesia experimental, música, dansa, circ..., en diferents formats: accions, recitals, instal•lacions o intervencions en l’espai públic.


Els objectius que persegueix la Bouesia es concreten en: Promoure la interacció entre l’art i el paisatge natural i urbà del Delta de l’Ebre. Activar i potenciar els vincles entre creació i producció artística i vida social, econòmica i cultural del territori. Treballar perquè les practiques artístiques formin part de la realitat del Delta de l’Ebre, més enllà de l’imaginari de l’arròs, la conservació del medi natural i el defallit negoci immobiliari. Ens les darreres edicions han participat a la Bouesia artístes com: Carles Andreu, Llorenç Barber, Antoni Clapés, Carles Hac Mor, Don Simón y Telefunken, Perejaume, Pepa Plana, Sol Picó, Benet Rossell, Carles Santos, Eduard Carmona, M. A, Marín, Mariona Segarra, Pau Riba, Jaume Sisa, Andreu Subirats, David Ymbernon, Ester Xargay, Gerard Gil, entre d’altres.

 
AVANÇ DE LA PROGRAMACIÓ BOUESIA 2012
BOUESIA 2012 - VIII EDICIÓ


"LA CONSTRUCCIÓ DE LA CASA DEL BOU"

100 ANYS DE JOHN CAGE I EL CANAL DE L’ESQUERRA DE L’EBRE

La Bouesia 2012 està dedicada al centenari del canal de l’esquerra de l’Ebre, i s’articula al voltant de dos eixos: Acceleració Bouhaus (1912-2012): una exposició sobre la trajectòria de la Bouesia (2005-2012) a partir de material documental, i com a registre del fet creatiu que s’ha generat durant aquests anys. Acceleracions 2012: una sèrie d’activitats i accions amb un propòsit comú que ha estat present (i transversal) en totes les edicions de la Bouesia: l’experimentació artística.

1 de juny. ANÍS MOR A CAL BOU. VANDELLÒS
Bouesia dedicada a Carles Hac Mor. Revista caminada i Resitral.

2 de juny. ACCELERACIÓ BOUHAUS 1912- 2012. AMPOSTA
Centre d’Art de les Terres de l’Ebre: Inauguració de l’exposició dedicada al festival Bouesia de Deltebre.

Acceleracions durant tot el dia:
’Peregrinar a un centre d’art’: Bouromeria Deltebre-Amposta. "Celebrar un centre d’art": Moros i cristians de la Vall d’Albaida, amb la ballarina i performer Sònia Gómez, pels carrers d’Amposta.
’Pintar un centre d’art’: David Ymbernon.
’Sonar un centre d’art’: Llorenç Barber.
’Festejar un centre d’art’: Sònia Gómez.

Zona del Castell: Proyecto 23 (Madrid); Xavi Lloses i col.lectiu Nuvolaris (Sant Feliu de Guíxols); MaDam (Madrid), Enric Casasses & Don Simon i Telefunken (Barcelona - Tarragona); Leroy & Omitsu (Estats Units- Japó).

3 de juny. POESIA ALS PARCS. DELTEBRE

Bouesia a la Desembocadura. Zigurat del galatxo de Sorrapa. Cicle de recitals als Parcs de la Diputació de Barcelona, en col.laboració amb el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Coordinació del cicle: Carles Hac Mor i Ester Xargay.

Amb els poetes Mari Chordà (Amposta) i Joan Vinuesa (Barcelona). Músics a determinar.

30 de juny. ACCELERACIÓ BOUHAUS 1912- 2012. AMPOSTA

Lo Pati. Cloenda de l’exposició.

Acceleracions: ’Bouconferències’: Carles Andreu, Diego Burián, Carles Hac Mor, Sam Vila.
’Bouimpro’: Toni Alburquerque (trompa), Inés Borràs (piano), Montserrat Palacios (veu), Joan Saura (sampler).
Recital: Eduard Carmona, Carles Santos i Inés Borràs (piano a 4 mans).

Cafè Llar: Resitral final amb tots els bouetes participants i totbou que vulgui participar.

1 de juliol. HOMENATGE AL CANAL DE L’ESQUERRA DE L’EBRE, A L’ASSUT DE TIVENYS-XERTA I TORTOSA.

Recitals a l’assut de Tivenys i Tortosa, dinar a Tivenys, migdiada sonora dedicada a John Cage i revista caminada pels carrers de Tortosa.

Il·lustracions:
1. Obra de David Ymbernon
2. Centre d'Art de les Terres de l'Ebre
3. Zigurat del Galatxo, foto Ja, 2012
 
Lo Pati, el Centre d’Art de les Terres de l’Ebre, amb seu a Amposta, és nucli catalitzador d'iniciatives i projectes en matèria d’arts visuals portats a terme a les comarques del Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre i la Terra Alta. La tasca del centre contempla programes de difusió, formació, producció, col•lecció i arxiu, d’acord amb el que representa formar part de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya. La singularitat del projecte s’articula a partir de la relació entre art i natura. La preeminència del valor del context natural com element característic del territori on s’ubica i la complicitat i veïnatge amb el Museu de les Terres de l’Ebre plantegen línies de treball i col•laboracions que justifiquen i corroboren aquest posicionament.
Les Terres de l’Ebre històricament ha estat un territori on la confluència de paisatges singulars: el riu, el delta, els ports i la mar, ha generat una cruïlla de pas i de contacte entre cultures. La centralitat del riu Ebre el fa, des de sempre, motor del comerç i l’agricultura i, avui dia, recurs per al gaudi i el lleure. Per això es proposa recollir el llegat simbòlic del riu com a nexe entre els diversos territoris que travessa, no tan sols com espai de desenvolupament socioeconòmic, sinó també com a lloc de trobada i intersecció cultural. Parlem d’una frontera natural que no es viu com un límit impermeable, sinó més aviat com una zona porosa d’intercanvi d’informació i negociació d’identitats. D’aquí emergeix la noció de cruïlla entre cultura, natura i paisatge com a espai de singularitat i àmbit d’especialització cap on vol dirigir-se el centre d’art.

El centre d’art està ubicat al cor de la ciutat d’Amposta on antigament s’emplaçava el pati de les escoles públiques, aquesta referència explica l’origen de la marca "Lo Pati”. El centre disposa d’una superfície expositiva fixa de 584 m amb la possibilitat de sumar-hi puntualment la sala d’exposicions temporals del Museu de les Terres de l’Ebre de 200 m, que fan del complex una de les sales més ben equipades de la província. El centre també disposa d’una residència per artístes ubicada a Balada, al cor del Delta. Les oficines, la sala d’actes i el magatzem (800 m) són també compartits amb el Museu de les Terres de l’Ebre, institució que, en el passat i en el present, dóna suport i tutela al nou projecte del centre d’art.