Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Baltasar Casanova. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Baltasar Casanova. Mostrar tots els missatges

dissabte, 26 d’abril del 2025

FESTIVAL DE MÚSIQUES JOSEP BO 26 i 27 D'ABRIL 2025 DELTEBRE

 


DISSABTE 26 20 h. SALA D’ACTES D’ARROSSAIRES DEL DELTA DE L’EBRE

Concert 

Orquestra de Cambra Catalana 

CLÀUDIA DUBÉ DIRECTORA

MIQUEL ÀNGEL MARIN CLARINET SOLISTA 

Banda Simfònica de la Societat Musical Espiga d’Or 

DENÍS CASANOVA DIRECTOR 

TOMÀS SIMÓN PIANO SOLISTA


DIUMENGE 27 11:30 h

AV. GOLES DE L’EBRE, 263  PLAÇA MOSSÈN GABRIEL ZAPATER

100 ANYS DEL NAIXEMENT DE JOSEP BO

Estrena d’una obra del compositor Llorenç Barber per a banda en moviment i campanes a partir de l’Himne de l’Espiga d’Or


Concert: 

RECORDANT XAVIER TURULL


Alfons Conde (1967) Adagio per a cordes

Carl Maria von Weber (1786-1826) Fantasia i Rondó, op. 34

Xavier Turull (1922-2000) Tríptic tonal

Edvard Grieg (1843-1907) Holberg Suite, op.40

I.                    Preludi (Allegro Vivace)

II.                 Sarabanda (Andante)

III.               Gavota (Allegretto)

IV.               Air (Andante religioso)

V.                 Rigodon (Allegro con brio)


MIQUEL ÀNGEL MARÍN CLARINET

Orquestra de Cambra Catalana

CLÀUDIA DUBÉ DIRECTORA


L'Adagio per a cordes del barceloní Alfons Conde és una obra exquisida, producte del talent d'un compositor dedicat fonamentalment a la música per cinema, i més conegut fora de les nostres fronteres que a casa nostra.

El clarinetista Miquel Marín ens ofereix una peça clàssica arranjada pel mateix autor per a clarinet i corda, al costat del Tríptic Tonal del mestre Turull, violinista, pedagog i compositor. Va ser professor i posteriorment director del Conservatori Superior de Música de Barcelona. Aquesta obra, composada al final de la seva producció i estrenada per l’Orquestra de Cambra Catalana en vida del compositor, exposa una música més introspectiva del que és habitual sense oblidar, però, la seva imprompta mediterrània.

El desembre de 1884 la ciutat de Bergen va celebrar el bicentenari del naixement de Ludvig Holberg, filòsof, escriptor i humorista danès. Edvard Grieg va composar per aquesta ocasió una cantata per a cor d’homes i una suite per a piano que va transcriure per a corda l’any següent, en ocasió d’un viatge a Berlin. Una obra delicada i sensible, un eco encantador d’un passat somniat que resulta tota una declaració d’intencions de caire neoclàssic. L’Holberg Suite és una de les obres més conegudes de l’autor i que, amb justícia, forma part del repertori habitual de les orquestres.

Orquestra de Cambra Catalana

Fundada per Joan Pàmies el 1986. Col·labora amb solistes novells del país i amb artistes consagrats. Ofereix l’oportunitat als joves intèrprets d’actuar al costat de professionals de prestigi. Dona als creadors de l’avantguarda musical la possibilitat d’estrenar les seves produccions. Treballa per la difusió de les obres dels mestres del passat. El seu repertori inclou totes les èpoques i compositors. Ha actuat als principals auditoris, cicles i festivals de música d’Espanya. També a Albània, França, Itàlia, Polònia, República Txeca, Argentina, Xile, Mèxic, Uruguai, Líban, Tunísia i Xina.

Claudia Dubé Oranías

Directora d’orquestra i cor de Mataró, formada a Barcelona, Huelva, Roma, Madrid, Asunción i Viena, amb el director internacional Gerardo Estrada Martínez com a mentor. Ha dirigit l’Orquestra Simfònica Nacional de Paraguay, la Wiener Possymphonie Orchestra, a Viena i l’Orquestra Filarmònica de Pontevedra, entre d’altres. L’any 2019, guanya el 3r Premi del Concurs Internacional de la “Cumbre Mundial de directores de orquesta”, a Huelva. Dirigeix com a directora invitada l’Orquestra de Cambra Catalana.

Miquel Àngel Marín Ribes

S’ha format com a clarinetista a Catalunya amb Antoni Sebastià (Societat Musical Espiga d’Or) i Juli Panyella (Conservatori Superior Municipal de Barcelona) i amb Wolfgang Meyer (Hochschule für Musik, Karlsruhe, Alemanya). Ha realitzat concerts a Alemanya, França, Portugal, Itàlia, Islàndia, Corea i Israel. Com a solista ha col·laborat amb les orquestres Polnische Kammerphilar monie, Bohuslav Martinu Zlin, Cambra de Brno, Cambra del Conservatori de Moscú, Cambra Leos Janacek Ostrava, Sori Orchestral Ensemble (Seul Arts Center) i Orquestra de València.


MÚSIQUES DE COMPOSITORS DEL SUD

Antonio Arnau (1955)

Terres d’arròs

Pasdoble

Tomàs Simón (1974)

Foscor a l’alba

Fantasia per a piano i banda

Jordi Bonilla (1972)

Suite Catalana

Selecció de temes populars catalans Josep Bo (1925-2011)

Arranj.: Antoni Sebastià

Espiga d'Or

Himne de la Societat Musical Espiga d'Or


TOMÀS SIMÓN PIANO

Banda Simfònica de la Societat Musical Espiga d’Or

DENÍS CASANOVA DIRECTOR


La proposta de l’Espiga d’Or en aquest 1r Festival de Músiques Josep Bo posa en valor la música original per a banda de música de compositors del territori. Terres d’arròs és un pasdoble del composi tor vinarossenc Antonio Arnau Munuera, escrit l’any 1984 i dedicat a la banda de música de l’Espiga d’Or.

Amb Foscor a l’alba, el compositor -i alhora solista-, ens convida a viure una experiència musical intensa, on la llum i la foscor dialoguen a través de melodies inspirades i profundament expressives. Creada fa dues dècades, aquesta fantasia és una obra que beu del llegat del Romanticisme, tant pel seu lirisme commovedor com per la seva estructura plena de contrastos i emocions.

L’Espiga d’Or conclou el seu concert amb la Suite Catalana, una vibrant selecció de melodies tradicionals i populars catalanes del compositor tortosí Jordi Bonilla, tot proposant un viatge musical per les cançons més emblemàtiques del nostre país.

Societat Musical Espiga d’Or

L’Espiga d’Or és la societat musical del municipi de Deltebre, fundada l’any 1979. En un primer moment, la Societat englobava una escola de música que formava al seu alumnat per al seu ingrés a la banda de música. Al llarg de la història, s’han anat ampliat les seves seccions fins arribar a les quatre actuals: escola de música, banda de música, cor i grup de música moderna, sent la banda la seva secció insigne. Tot i que l’activitat pedagògica és l’eix central de l’entitat, l’Espiga d’Or organitza tallers, xarrades, concerts i altres tipus d’esdeveniments per als seus socis i públic en general.

Denís Casanova Figueres

Natural de Deltebre, inicia els seus estudis musicals a l’escola de música de la Societat Musical Espiga d’Or, amb els professors Pepita Nieto i Agustí Roe. Acaba obtenint el Grau Superior de Música Clàssica i Contemporània en especialitat saxòfon a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Com a intèrpret, ha quedat finalista al 1r Premi BBVA de Música al Talent Individual i ha obtingut el 2n Premi al XIIè Concurs de Música de Cambra “Higini Anglès”. Com a director, ha estat al capdavant de la banda de música de la Societat Cultural Lira Roquetense. Actualment és el director artístic de l’Agrupació Musical l’Emburgada del Perelló i de la Societat Musical Espiga d’Or de Deltebre

Tomàs Simón Plazas

Compositor eclèctic amb una trajectòria que abasta diversos gèneres musicals. La seva producció és especialment destacada en la música de banda. Les seves creacions han arribat a espais tant emblemàtics com l'Auditori de Barcelona, el Palau de la Música de València i l'Auditori Enric Granados de Lleida. Fins avui, ha enregistrat cinc discos compactes amb les seves composicions, consolidant la seva trajectòria. A més de la música de banda, ha explorat altres gèneres amb èxit, com la música per a orquestra simfònica, música de cambra, teatre musical i bandes sonores. A més, també ha posat música a documentals i anuncis televisius, demostrant la seva versatilitat i capacitat per adaptar-se a diversos formats creatius. La seva obra reflecteix un talent i una passió per la composició i interpretació musical.




JOSEP BO I L’ESPIGA D’OR

L’Espiga d’Or va nàixer gràcies a l’ajuda de la fundació Pere Borés, un dels dos amos de l’Illa de Buda. Amb els diners que generaven les accions de la Fundació, mossèn Gabriel, gran amant del teatre i de la música, es va posar a la feina per fer possible una Banda de Música amb majúscules.

El 10 de gener de 1979 van començar les classes amb els professors Antoni Amenós i Pepita Nieto. Posteriorment, en cessar el senyor Amenós per l’edat, mossèn Gabriel va contractar un xic de 18 anys, Antoni Ernest Sebastià Torrent qui va ensenyar tots els instruments i va ser el director de la banda durant més de vint anys. Avui en dia és un dels professors més valorats del Conservatori de Tarragona.

Mossèn Gabriel i Antoni Ernest, lo director, van ser lo pal de paller al voltant del qual es va formar l’Espiga d’Or, i l’ànima dels músics va ser Josep Bo, saxofonista i compositor qui va ser lo model, l’exemple en qui s’emmirallaven tota la joventut que ha conformat la banda. 

Endemés de saxofonista, Josep Bo és l’autor dels himnes de l’Espiga d’Or i la Federació Catalana de Societats Musicals, i Premi Enderrock 2011 al millor disc folk de Catalunya amb “Lo Carrilet de La Cava i les cançons de Josep Bo”, que és una recopilació de totes les seues cançons, història viva del poble.

Avui, Denís Casanova, músic nascut a la nostra Espiga d’Or, dirigirà el concert.

BALTASAR CASANOVA, cronista i escriptor


PER QUÈ ENS EMOCIONA TANT VEURE PASSAR PEL CARRER UNA BANDA DE MÚSICA? 

Potser perquè és una imatge de la vida, de la vida passant per davant dels nostres ulls, l’alegria que passa.

Josep Bo va passar per la vida estimant la música i la banda de tot cor. Era una persona bona i sensible.

La creació d’un festival de música clàssica té com a objectiu ampliar la formació musical que l’Espiga d’Or ofereix al municipi, i així enriquir la proposta pedagògica, promoure intercanvis, participar de la vida comunitària i ser una aportació significativa al context musical i artístic de Deltebre i les Terres de l’Ebre.

Aquest festival vol tenir cura del llegat de Josep Bo. Un llegat d’estimació per la música, de generositat i mentalitat oberta. Les seues cançons ja son de tothom. Com ell, volem estimar la música, ser un recer per als músics que creixen i defensar l’espai que es mereix a la societat.

El primer dia hi ha una amalgama de música d’orquestra de cambra amb la de banda simfònica. L’Espiga d’Or fa d’amfitriona del concert convidant a una de les grans orquestres de cambra del nostre país, l’Orquestra de Cambra Catalana.

El segon dia és dedicat a la memòria de Josep Bo, en el centenari del seu naixement. Després d’un acte a les portes del seu domicili, la banda de música estrena una obra de Llorenç Barber per a banda en moviment i campanes, composada a partir de l’Himne de l’Espiga d’Or. Tot això es viurà en cercavila fins al Saló Parroquial, seguint el recorregut que feia Josep Bo per anar a assajar.

És un gran regal i un gran esdeveniment que Llorenç Barber dediqui una obra a la nostra banda. És un compositor reconegut en l’àmbit internacional havent realitzat concerts de campanes en innumerables ciutats de tot el món i composant per a bandes de música des de fa més de 30 anys.

Miquel Àngel Marín CRONISTA I ESCRIPTOR MÚSICAL


díptic, FOTOS (UNSPLASH.COM): EAVONE JAZZMAN, BETH RUFENER

dimarts, 26 de juliol del 2011

UNA CREU AL DELTA. contribució a la BOUHAUS

BOUHAUS


Divendrs 29 de juliol

23.00 h. Inauguració de la instal•lació LES QUATRE CARRETERES SÓN QUATRE CARRETERES (col•lectiu La Bouhaus). Sala d'Exposicions Municipal Ramon Calvo.

Dissabte 30 de juliol

LES QUATRE GOLES DEL BOU.
HOMENATGE A LES QUATRE CARRETERES.


UNA CREU AL DELTA


-Xeic, aon vas en este sol que fa?

No ho deia a ningú, on anava. On van els xiquets, quan s’escapen de la migdiada immòbil i de les mirades zeladores? Agafava la màquina i en quatre pedalades estava al quiosc per xerrar amb Santiago del Cartero o llegir tebeos de franc o parlar de santets. Fa tant temps d’això que sembla “cuento”. El dia cabdellava el joc i descabdellava aquell horitzó combat d’arròs i mar o cel. Què teníem que fer els xiquets, pos, més que córrer i córrer, com si pastéssim el fang fonamental del jo.

En aquella pàtria plana com un espill apreníem l’estar i el créixer, perquè les quatre carreteres marcaven el punt de sortida del passeig on els diumenges, amunt i avall, guaitaven si el jove poguera, el vell volguera entre el cine de dalt i el de baix des del mirador endreçat del cafè d’Àngel. Amb una paperina de xurros de la Camèlia, o una de xufa o de tramussos mesurada pel coco rico, totes les intencions i les direccions es convocaven des d’aquesta cruïlla, veritable rosa dels vents per on s’escampen els punts cardinals: amunt, carrer Major cap a la Partida de Dalt; a baix, cap al Barracot i el Tramuntano; a dins, carrer de l’Estació cap a l’arrossal i la Marquesa; a fora, carrer del Trinquet cap al riu i Dellà. S’engegava la vida entre l’univers del poble. Els noms esdevenien geografia

Del Roig, de Saca i del Llebro,
del Bisbe i del Bisbet.
De Sales, Roque i Colero,
Grill, Marsenc, Burro i Vivet.
Curruta, Cacharra i Blanco
i Pere de Filipet.

El cada dia queia en prosa al taller de bicicletes de Pepet del Bono, la carnisseria de la Càquera, la Flor o el Banc Central. Davant del cafè de l’Isidre esperàvem els “Baratillos” del dijous o el carret de “al rico helao, mantecados i frígols”. Però va passar la catxarreta de Sisquet de Morales i l’esplèndid complex comercial de Paco de la Metgessa. El xiquet es va fer adolescent i jove plenipotenciari, home i pare. La vida esdevé quan estem en una altra cosa. El pagès, un bronze a la plaça Borés : té una mirada fonda, un ròssec li eixuga la cara i el cor alhora -aon vas en este sol que fa?

Torna a les quatre carreteres, una creu constitucional. S’enfonsa en el mirall de la memòria i l’escaquer li retorna els olors i també el present de tràfec, cotxes, internet. Les coses ara són de debò. La pregunta, una pàtria irremeiable que no s’esgota. Amunt i avall, sempre torna allí, on el senyal clar guaita els vents de les coses que són i no són res més. Una creu a la que vol tornar sempre.

(Referències: Jota d'Agustí Ribes, “Malnoms del municipi de Deltebre”, Tot Parc, 31-35, 2009-10. L'escultura de la placeta Borés: Paco Morales, "El Maltractat", 1987)


JAVIER CABALLERO CID

PORTADA DEL LLIBRE DE BALTASSAR CASANOVA, DES DE LES QUATRE CARRETERES, 1996:
BALTASAR CASANOVA GINER: Professor, mestre, home de classes (idiomes, literatura, educació física, etc.) d'escola primària a Bot, d'institut d'ensenyament secundari a Deltebre (l'antiga Cava, on va néixer el 1949), regidor de breu experiència municipal amb CiU (1979-1981), però de llarga intervenció social i cultural al seu poble, creador de revistes, com Desaigüe (1978), col·laborador a Delta, La Veu del Poble i a L'Ebre, home de ràdio i, sobretot, Homenot que s'ha dedicat a rescatar –en set llibres fins ara– la memòria oral i gràfica de la Cava i Sant Jaume d'Enveja (Deltebre, des de 1977) dels seus avantpassats, recollint-ne la història, l'economia, la tradició popular i la llengua, enmig de la vasta geografia que tan dura fou de transformar perquè produís. Repassant els llibres de Baltasar Casanova –del primer Des de les Quatre Carreteres (1996) a l'últim El darrer llaüt del Delta (2004)– hom s'adona de la progressió de la seva recerca, de tot el valuós material (documental i oral) que ha pogut recollir a base de fer treballar la memòria dels que van viure els temps ancestrals d'aquest tram final de l'Ebre, formant a banda i banda aquest món al·lucinant d'humanitat i paisatge real i surreal. En els seus papers hi trobareu el món titànic de la supervivència més estricta, de quan tota la plana deltaica era un herbassar erm, de quan la caça i la pesca era la subsistència bàsica; l'inici de les canalitzacions, la preparació del sòl per a l'arròs, l'establiment de les barraques, els primers poblaments amb les colles de valencians, els vaporets, barcasses i llaüts, el carrilet (Tortosa-la Cava, justament, tan popularitzat per la tropa musical dels Cèlio, amb lletra i música de Josep Bo, de Deltebre); hi trobareu el drama de la guerra magníficament descrit a ...Històries del Delta (1997), així com trobareu la força de caràcter, l'enginy i l'humor sorprenent dels seus paisans a Arri matxo, entra fora (2002) –escrit en col·laboració amb Agustí Bertomeu– , prodigi de les millors escenes populars –il·lustrades amb gran aportació gràfica–, amb diàlegs, anècdotes, històries i contalles que informen, més que saberudes tesis d'interpretació universitària, de l'esperit humà de solidaritat, bon veïnatge (sempre amb la sang encesa, però) i de capacitat col·lectiva per afrontar les injustícies de l'explotació. (NOTA BIBLIOGRÀFICA extreta de http://www.la2deviladrich.cat/catalog/libros-humanidades-historia-cualquier-edad-catala-histories-delta-p-85.html )