Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bouesia 07. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bouesia 07. Mostrar tots els missatges

dissabte, 8 d’octubre del 2016

Sschssssst TRES: MOR EL SILENCI PARADOXAL

M. DUCHAMP, Etant donnès, 1946-66
Travessa el silenci.
S’assola l’horitzó
davant la mar.
JC

La Bouesia 2007 va començar pel Boucòctel Silenciós inaugural, al Cafè Universal, un vint-i-sis de juliol. En el principi fou el silenci, / després la paraula –Brossa. Tres va ser el convidat, va posar el dit en el soroll viu que ens apaga, per anar callant un a un tots els barbulls que duem incorporats i no sentim sovint. Desperta una consciència de la bullícia i distingeixen presències sonores, potser per contradir Lucian Freud quan deia Igual que el llenguatge de l'art és silenciós. I en el fil de la recerca del silenci ens va quallar L'estrany silenci d'un home davant d'una obra d'art no s'assembla a cap altre. Paradoxa màgica del silenci, es descobreix quan no hi és. El so, la màscara del silenci.
Ara que TRES entra en el silenci definitiu recordem aquí el BOUETA SILENCI amb dues necrològiques del País: de R. Bosco i de A. Horta
I suggerir un passeig per la seva web: http://www.elsilencio.com
la qual obre el silenci amb aquest Kafka:

 La queixa no té sentit

El goig és ridículPer a la felicitat no només n'hi ha prou el silenci,
sinó que és l'única possibilitat.


Louise BOURGEOIS, He dissapeared into complete silence, gravat, 1947

Fallece Tres, el artista que dejó hablar el silencio

El artista multidisciplinar e investigador sonoro murió en Barcelona el miércoles ROBERTA BOSCO         Barcelona 7 OCT 2016 - 00:00 CEST

El artista multidisciplinar e investigador sonoro Tres (Barcelona, 1956) falleció el pasado miércoles en su casa de Barcelona, debido a un tumor que le detectaron hace unos meses. El artista, que se dio a conocer por sus trabajos sobre el silencio, núcleo de un corpus de obras que exploraron todas las disciplinas, pintura, fotografía, vídeo,  performance y arte sonoro, ha vuelto al silencio del que todos venimos rodeados de amigos. Muy apreciado en la comunidad artística por su actitud generosa y positiva, se mantuvo siempre fiel a su búsqueda creativa, a sabiendas de que se movía en un ámbito minoritario y nada comercial. Esto no le impidió exponer en galerías de primera fila como Palma Dotze o Taché, que acogió una de sus últimas performance en Barcelona, durante la cual rompió el silencio que tanto valoraba con un disparo. “Hay silencios perversos, sinónimo de censura, impunidad y ocultación”, explicaba entonces el artista, que nunca quiso revelar su nombre real.

Principal representante español de una corriente de pensamiento que tuvo su máximo exponente en John Cage, Tres fue una presencia imprescindible siempre que se trataba el tema del silencio y sus Blackout concert se presentaron en centros de arte de medio mundo. También se midió con el comisariado, organizando dos de los ciclos más experimentales que el Espai 13 de la Fundación Miró ha acogido en los últimos años: Silencio Explícito y Sonido Implícito. “En esta sociedad verbalmente incontinente, no hay espacios para el silencio”, afirmaba Tres, que por ello se dedicó a crear espacios y situaciones que posibilitaran su percepción, superando la condición meramente acústica para convertirlo en una metáfora de búsqueda interior. Su legado queda resumido en el catálogo razonado de sus acciones Tres – The Actions 1981–2009 y en su web www.elsilencio.com.
Dansa tradicional índia
Tres: domador de silencios
El artista conceptual murió el pasado miércoles                 ARNAU HORTA 7 OCT 2016
El edificio del museo enmudece gradualmente. Poco a poco, aquellos sonidos a los que no habíamos prestado atención van desapareciendo, uno tras otro, dejando tras de sí un silencio cada vez más estruendoso. El aire acondicionado, los pequeños ventiladores de los ordenadores situados junto la entrada, un remoto motor eléctrico, las luces fluorescentes de un espacio adyacente… Sus sonidos se nos hacen presentes justo y sólo después de su desaparición. Y cuando pensamos que ya no queda nada que escuchar, cuando el sonido nos parece ya del todo ausente, el artista, llamado Tres, desactiva un último dispositivo y consigue que nos sumerjamos todavía más hondo en el silencio. Tres, que siempre prefirió ocultar su verdadero nombre y muy a menudo también su rostro, llamaba a este tipo de acciones “conciertos para apagar” y hace unos años los rebautizó como Blackouts (“apagones”).

Estas acciones fueron sólo una de las muchas ideas que su autor extrajo de su lúcida comprensión del silencio. Los miembros de la Banda de la Unidad Montada de la Guardia Urbana de Barcelona todavía recuerdan el día en que Tres les pidió que tocaran (“pero sin tocar”) sus instrumentos durante un desfile en el que los caballos iban a llevar trozos de fieltro bajo los cascos para amortiguar el sonido de sus pasos. También fueron memorables sus cócteles silenciosos, sus conciertos para tubas sobre el agua de diversos lagos o los dos ciclos que entre los años 2009 y 2011 comisarió en el Espai 13 de la Fundació Miró. En un país donde las instituciones artísticas todavía parecen temer al sonido y no han aprendido (o no han querido aprender) a hacer resonar sus paredes blancas aquellas dos magníficas series de exposiciones, tituladas Silencio explícito y Sonido implícito, fueron un verdadero regalo.

Tres también trabajó en el ámbito de la música experimental (en las bandas Klamm y The Fake Druids así como junto al artista Zush / Evru) y durante un breve periodo de tiempo decidió romper con su silencioso disciplinamiento con una serie de piezas y acciones en las que empleaba el ruido de los disparos de una pistola de fogueo como un reverso del silencio a través del cual se lo podía rasgar y subvertir. Tres coincidía con John Cage en aquello de que “el silencio no existe” pero pronto comprendió que, a pesar de todo, podía ser escuchado; que debía ser escuchado. Comprendió también que escuchar a través y más allá del silencio es una acción profundamente política: siempre hay algo hacia lo que tender el oído, incluso (o muy especialmente) después de su silenciamiento.
A través de sus imaginativos y siempre poéticos dispositivos conceptuales Tres supo domar el silencio y emplearlo para llamar la atención sobre cuestiones y problemáticas que le preocupaban como artista pero también (y sobre todo) como individuo comprometido con la realidad. Cuando este miércoles los oídos siempre abiertos de par en par del querido Tres se cerraron nos fue legado su maravilloso trabajo y con él la responsabilidad de escuchar; de saber hacerlo incluso cuando el ruido o el silencio son atronadores.
instal·lació de Julian SCOTT, 2002

imatges: www.elsilencio.com

dimecres, 28 de setembre del 2016

CRÀTER 3, BOUESIA 07: DE VIVA BOU A VANDELLÒS


Quan anirem a La Cava
Quan anirem a La Cava
ja no mos coneixeran,
se pensaran que som moros
que venim de Tetuan
(jota popular)

primera reproducció digital del traç del bou bouètic, Javier Caballero 2005
BOUESIA 2007. DE VANDELLÒS DE VIVA BOU

Com si fos la cosa més natural del món, la bouesia va fer cap  a Vandellòs. Va ser natural perquè estaven el fotògraf  Eduard Margalef i el poeta Javier Caballero; quan tenia 14 anys, Caballero va emigrar amb sons pares de la Cava a Miami- Mont-roig per muntar un restaurant (segons ell, van inventar el turisme a les nostres terres) i allí va conèixer a Margalef; juntament amb el pintor i escultor Paco Morales van formar el grup d’activisme artístic ‘Brokulo’, que va ser l’instigador de la mítica i famosa ‘Explosió Poètica’ al Bar Trinquet de la Cava, propietat de Morales, l’any 1979, autèntic germen del que passaria 26 anys després amb la bouesia.

Els pregons de cada any de Javier Caballero, Bou-oda al miracle que és la bouesia de Vandellòs; la Bou-revista Caminada com a passeig amb estacions de plaer i goig bouètic; el Bou-after a la seu permanent, Cal Bou, el bar de la plaça. I sobretot la gent de Vandellòs, quin munt de gent!. I sobretot la galeria de monstres-boueta que venen de tot arreu. Un Bou-carnaval.

A Deltebre, Pau Riba va encendre la plaça del Coliseum, Andreu Subirats i Diego Burián van dinamitar el Cafè Clàssic i Carles Hac Mor i Ester Xargay van petar la Revista Caminada a les barcasses.
Miquel Àngel Marín, Psicogeografía d’un festival 2005-2015, Ed. Això és com tot, 2015


Un moment DE VIVA VEU, Vandellòs, F: Eduard Margalef, 2007

BOUESIA 2007. LO TEIXIDOR I LA SEVA RONDALLA

El festival segueix creixent, s’amplia a cinc setmanes i arriba a celebrar setze esdeveniments artístics. El format és el mateix, actuacions musicals i escèniques i un cap de setmana final de trobada de bouetes i actuacions diverses, sota el títol de ‘La Gran Bouesia’.

Destacar la participació del cantador de jota Lo Teixidor i la seva Rondalla, durant la ‘revista caminada’ pels carrers de Deltebre i la presentació del documental dedicat al Teixidor, realitzat per Ester Xargay, Carles Hac Mor i Adolf Alcañiz, amb la col.laboració de Miquel Àngel Marín.

Destacar també, el recital amb més de 40 bouetes i el concert de Pau Riba i Mil Simones a la Plaça del Coliseum, el còctel silenciós de Tres al Cafè Universal i el recital d’Andreu Subirats al Cafè Clàssic.

La motivació central de la quarta edició de Bouesia, va ser celebrar i homenatjar l’art i la veu del cantador de jota de referència a les terres de l’Ebre i a Catalunya, Josep Guarch ‘Lo Teixidor’.

Bouetes participants: Andreu Subirats,Carles Hac Mor, Cinta Mulet, Carles M. Sanuy, Joan Todó, Francesc Gelonch, Ignasi Pàmies, Aitor Gilabert, Jordi Martí Font,Jordi Nopca, Llorenç Barber, Lo Teixidor, Antoni Sebastià, Jordi Prenafeta, Alícia González, Xavi Plana, Àlvar Bonet, Jordi Baiges, Priya Caballero, Ramon Humet, Sílvia Vidal, Roc Humet, Lluc Humet, Tomàs Fosch, Francesc Valls Calçada, Izaj Barber, Tziran Barber, Rondalla Teixidor, Ester Xargay, Oriol Aymat, Lenka Bartunkova, Andriy Antonovskiy, La Ferida (Gerard Gil i David Fernández 'Prudi), Xavier Maristany, Tres, Mari Chordà, Le Petit Ramon, Glòria Fandos, Miquel Àngel Marín, Jordi Prat, Iván Díaz, Rosa Comes, Xavier Xarles, Cristina Casanova, Miquel Izquierdo, Ivette Nadal, Hadramawts, Sariel Maler, Bernarda Quesada, Dafna String Quartet, Montserrat Palacios, Javier Caballero, Carme López, Catalina Girona, Eduard Margalef, Clara Franch, Frank Rodell, Rafel Rodell, Passabarrets Joglars, Joan Miquel Alfonso, Rafel Fors, Elisabet Augé, Dadà Ymbernon,Albert Arques, Patrícia Carles, Joan Vinuesa, Eduard Carmona, Lluís Figuerola, Santi Borrel, Uq Ros i les Ales, Eleuteri Arques, Roser Arques, Josep Arques ‘del Pas del Baló’, David Ymbernon, Paco Morales, Pau Riba, Mil Simones.

Miquel Àngel Marín, inèdit

Carles Hac Mor, Llorenç Baserber i Miquel Àngel Marín en la presentació de Lo Clarinet és l'Aixada, Ed. Cafè Central i Emboscall, 2007. Delta Hotel, Bouesia 07. F: JA

Rosa Comes i Gerard Gil, Bouesia 07 a dellà. F: JA
BOUESIA A LA PAELLA
Tercer aniversari bouètic. L’esdevenir constant de la paraulatura entre lo riu i la mar, generant l’arena fonamental. La rondalla de l’aixada i el rec fèrtil de Teixidor arrossejant la Terra del Bou i de la vaCa. El bramul del desig en el moment verd de Juliol. El Minotaure tirant l’arròs collit a la plaça rodona al bell mig de l’amfiteatre, on s’asseuen els gegants, Montsià i Caro, Coll de l’Alba i Cardó. El temps exquisit contra el gust publicitat i ordinari. Hom pot tombar la truita, i és recomanable. Però qui pot pegar-li la volta a una paella? I la paella d’enguany ja fa xup-xup. S’ensuma la Bouesia.

Javier Caballero Cid, 8/07/2007


Progrqama de mà, disseny: debonatinta
BOUESIA 2006

DE VIVA VEU
el riu constant de l’univers.
Bouetes a tota vela.
Núvols i llobarros
fan la volta de campana.
Repica l’aixada
el falset del canyar.
S’alça la lluna funàmbula.
S’arromanga una jota.
Emborna el videobouema
i tossa el clarinet pels carrers.
Correbouema.
Tornassol en dansa.
Cants de sirena.
Rauxa de versos.
Bramula el Minotaure
la paraulatura per la terra
de la Vaca i del Bou. 
Campanes al vol.

Javier Caballero Cid, aquest poema, en prosa, forma part del collage que conforma la portada del llibre Bouesia 2006. Regsexcital de Bouversos, Ed Arola, Tarragona 2006

Programació, progrma de mà, disseny: debonatinta

dimecres, 6 d’agost del 2008

BOUESIA 2007: UN LLIBRE I UN VÍDEO: BOUEMA

AROLA editors, de Tarragona, http://www.arolaeditors.com , que ja va publicar Bouesia 06 acaba de treure impreses les petjades del regsexcital de bouversos: BOUESIA 07, LES VAQUES MAGRES, amb el recull i la impressió de les petjades que els bouetes, més de quaranta, van deixar pel Delta de l'Ebre.

Celebrem també poder veure, per fi, el multipremiat treball BOUEMA,


de La Ferida


grup entusiasta que treballen plegats des del 2005. La Ferida està format per Blai Mesa, David Fernández i Gerard Gil. Un treball exquisit que traspassa el documental per córrer per les aigües de la bouesia audiovisual. Bouema és també Bouesia 07.

David Fernández, també toca la guitarra, forma part de Don Simón y Telefunken, el grup de música experimental que va tancar la Bouesia 08.


Foto1 : Eduard Margalef: Mar. La diapositiva la vam veure a Brabou 08, Vandellòs, en l'acció de les diapositives psicodèliques. És una fotografia dels anys setanta.
Foto2 : Priya, Bouesia 08: es pot veure darrera la càmera un dels membres de La Ferida en acció, mentre Laia Martínez fa un riu de versos.