Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patríca Carles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patríca Carles. Mostrar tots els missatges

dissabte, 7 de juliol del 2012

ACCELERACIÓ BOUHAUS, L’EXPOSICIÓ DE LA BOUESIA AL PATI, ESTARÀ TAMBÉ TOT EL MES DE JULIOL. AMPOSTA

Sala gran: esq: fotos, documents, premsa, antologia...; al fons, peixos-missatge  

 ACCELERACIÓ BOUHAUS (1912-2012)
fins al 29 de Juliol

Lo Pati Centre d'Art - Terres de l'Ebre
C/ Gran Capità, 38-40
Tel. 977 700 904
43870
 Amposta

Horari de visita: divendres i dissabtes de 18 h. a 21 h.

Comisariat: Joan Bonet, Patrícia Carles i Miquel Àngel Marín.
Disseny de l’espai i concepte expositiu: Joan Bonet i Patrícia Carles.
Col·laboració en la realització del taller: Carme Domènech, Gisela Daura i estudiants de l’Institut de Deltebre.

Sala gran: plafó central  amb accions de Benet Rossell, Carles Santos, Pau Riba, Llorenç Barber, Sisa, Lo Butifarra, Carles Andreu, Perejaume, Pepa Plana, Sol Picó... Al fons, esq., bidó d'aigua.

Joan Bonet i Patrícia Carles han estat els artífexs de la transformació de l’espai del Patí d’Amposta en un tocom capaç de fer confluir diferents registres i documents de les Bouesies passades, oferir un marc per a les acceleracions bouètiques i de crear una hèlix que esbandeixi als quatre vents l’entusiasme de la Bouesia: ACCELERACIÓ BOUHAUS (1912-2012). Bonet i Carles han aconseguit oferir al bell mig d’Amposta una diversitat d’elements -un urbanisme amb músics a cada cantonada, amb performers a cada cantonada- que fan i provoquen moviments de creació.

Sala gran: al fons, instal·lació peixos-missatge;
dreta: vídeos i plafó vertical de flora 
 No ha estat una empresa fàcil, però fèrtil per a l’espectador que es capbussa en les aigües d’aquest diàleg entre creació i territori (el Delta): peixos i bous, retalls de diaris, libres, cròniques de bloc, cartells, guions, projectes, documents gràfics, vídeos, elements d’attrezzo i elements reals... fins i tot s’enfonsa en el temps i indaga en antecedents que esdevenen referents. Encuriosit i tafaner, l’espectador s’entusiasma amb la pregnància dels vídeos d’Ester Xargay o de la Ferida, o bé evoca les barcasses a partir dels salvavides o una memorable performance de la Màquina Quimèrica de Paco de Morales. La gran foto aèria del Delta amb el gran ull de l’illa de Gràcia veu a l’espectador bastir el gamb el panell de flora, la fauna piscícola del taller RELLEGIM I POSEM EN VALOR EL PAISATGE, o el bidó d’aigua fonamental. De manera que l’espectador construeix el concepte i surt amb una emoció alta i pensant.

Pared N: peixos-missatge, vídeos d'Ester Xargai, Màquina
Quimèrica i salvavides barcassa del Baló.
En un expositor hi ha elements de "Les 4 carreteres...",
un esquellot, revista antena, fotos antigues
Remarcaré la instal·lació RELLEGIM I POSEM EN VALOR EL PAISATGE, perquè posa l’èmfasi en el treball col·lectiu, de tal manera Carme Domènech i Gisela Daura s’han guanyat la col·laboració de les noves generacions, en implicar els joves estudiants de l’Institut de Deltebre en la confecció d’aquests mil missatges-peixos que naden cap al futur  per la mar de l’art i la poesia.

Una guia segura per recórrer l’exposició es troba al programa de mà (pàg 6): http://bouesia2.blogspot.com.es/2012/05/bouesia-2012-programa-del-1-vi-12-al-1.html
Així diu el tercer paràgraf: 
S’hi podà trobar la relectura d’aspectes de la cultura popular (l’homenatge al Teixidor i la rondalla); la celebració de formes de vida lligades al paisatge i el territori (l’homenatge al pas de barca amb el concert de Carles Santos i Llorenç Barber a dalt de les barcasses); les tensions entre les formes de relació pròpies del món rural i els canvis en la morfologia urbana; el pensament estimulant continu de Carles Hac Mor i Ester Xargay, (la no-intenció, el no-assaig, el valor creatiu de l'imprevist, el posar en qüestió la cultura de l’èxit); i el caràcter experimental de la Bouesia i el seu modus vivendi (els diferents espais on han tingut lloc les activitats: espais naturals, places, “xiringuitos”, cases particulars, bars, barcasses, els carrers...

ACCELERACIÓ BOUHAUS és més que una exposició tot un esdeveniment. (JC)

Fotos: JA, corresponen a l'acceleració 12: Brahams i improvisacions a partir de Brahams, per Tri@ngle, 30 vi 12.
Vídeo, Peixos-missatge (0:16)

diumenge, 17 de juny del 2012

BOUESIA A TERRES MAGAZINE


Un esplèndid MAGAZINE


ofereix entre fotos magnífiques, reportatges, vídeos i notícies. En el número 02 platanus x hispanica trobem un document imprescindible sobre la Bouesia i el seu recorregut en aquests 8 anys: un collage que inclou una sèrie de vídeos històrics, no sols per aquells que no puguin assistir a l’exposició La construcció de la casa del bou, a la qual el Centre d’Art LO PATI d’Amposta dedica el seu espai aquest mes de Juny de 2012, sinó també a tots els amants de les expressions artístiques: 

Pàg. 62-67 Retalls de premsa sobre Bouesia, collage

Pàg. 68-69
Vídeo de Miquel Àngel Marín i Ester Xargay
Microdances, 2012, 6:41 m
Ósmosis I, II, 2004

Pàg. 70-71
Concert de Llorenç Barber i Carlos Santos: L’encontre de les barcasses al tardet (2010), 31:46 m

Pàg. 72-73
Vídeo de David Fernández i Gerard Gil, La Ferida: Bouesia (2007), 31:46 m

En el número 00 olea europaea hi ha també un article dedicat a la instal·lació de Patrícia Carles, pàg. 50 i ss:

 Les quatre carreteres són un espai còsmic objectiu?

de Patrícia Carles


PATRÍCIA CARLES, 4 carreteres

La peça Les quatre carreteres són un espai còsmic objectiu? segueix el discurs que plantejaven dos treballs anteriors: la instal·lació Les quatre carreteres són quatre carreteres (catàleg d'incidències), de Joan Bonet i Patrícia Carles (Sala d'Exposicions Municipal Ramon Calvo, 2011), i la intervenció en l'espai públic Paisatge útil, de Joan Bonet, Juan José Oriol i Patrícia Carles, consistent en el tapament de tres cantonades del centre urbà del mateix municipi. Els dos treballs posaven l'atenció en un mateixa tema: els canvis que s'han produït en la morfologia del centre urbà de la Cava i el conseqüent debilitament de les funcions d'aquest espai com a centre urbà o plaça pública.

A la Cava (Deltebre), la cruïlla coneguda com "les quatre carreteres" ha desenvolupat fins fa aproximadament 20 anys les funcions que sovint s'associen a una plaça pública: la gent vivia aquest espai, i aquesta, a través de la seva experiència quotidiana, li donava el significat de centre urbà. Amb les intervencions urbanístiques que s'hi han dut a terme al llarg dels anys, els edificis que havien tingut una funció social i cultural rellevant han anat desapareixent, i la funció de centre urbà s'ha anat desdibuixant fins a arribar a l'estat actual, en què els elements del paisatge de "les quatre carreteres" són dues caixes, un banc i una immobiliària.

El debilitament de "les quatre carreteres" com a centre urbà és un cas d'àmbit local que respon, però, a un fenomen urbanístic de caràcter general: la crisi de l'espai públic, on és
cada vegada més difícil trobar espais amb un alt contingut simbòlic que representin emocions i esdeveniments del passat, el present i el futur. En l'imaginari dels habitants de Deltebre, "les quatre carreteres" segueixen sent el centre urbà, però l'ús real d'aquest espai està totalment dominat per la circulació de vehicles de motor. Només queda el contacte sonor provinent dels clàxons. I el contacte visual, sempre fugaç. La pèrdua de l'hàbit de treure les cadires al carrer per prendre la fresca és també un indicador de com l'espai públic deixa de ser un espai de relació entre les persones.

Si, posem per cas, durant 9 hores experimentéssim aquest espai sense la circulació de vehicles de motor, i, si posem per cas, deixéssim aleshores que la peculiaritat de l'espai es mostrés a partir d'ell mateix, amb què ens trobaríem? Com s'esdevé l'espai durant aquest període de temps? O com s'esdevé el temps durant aquest període d'espai? Seria un espai buit i prou? Però què és el buit de l'espai? El buit potser és l'origen de tot o potser no és res, però tampoc no és una falta; és més aviat un produir que busca i projecta llocs.

La peça Les quatre carreteres són un espai còsmic objectiu? projecta una nova dramatúrgia d'aquest espai a través de la interacció d'Anita Àstrid, ballarina, i el relat oral de Teresa Giménez i Soledad Fornós, dues dones que han viscut des de sempre a "les quatre carreteres" i de les poques veïnes que segueixen traient les cadires al carrer per prendre la fresca i fer la xerrada.


Agost - Desembre 2011 CENTRE D’ART LO PATI, AMPOSTA
http://lopati.cat/pagina.asp?id=106&i=ca&title=Les-quatre-carreteres-son-un-espai-cosmic-objectiu?-de-Patricia-Carles