EL MÓN SENSIBLE. EL PUNT ENTREVISTA FRANCESC GARRIGA

Llegim l’entrevista i remarquem:

Era una època en què entràvem a les vuit del matí per fer la primera classe i sortíem a les nou del vespre. Era molt diferent. El contacte amb la gent jove per fer-los entrar dintre del món intel·lectual, artístic o sensible, per mi és molt important.

Diu la Vikipèdia que el poeta es llicencià en Germàniques, que visqué a l’Amazònia quan formava part de l’ordre dels franciscans caputxins, que ensenyà Humanitats a Barcelona, però natros apreciem la seva tasca de cartògraf del món sensible:

aquesta és la sentència:
plantar paraules.
regar-les amb paraules,
collir-les amb els dits de pell més tendra.
dallar les canyes del silenci,
barranc inútil, galliner de somnis.
sembrar, després, paraules
líquides,
per disfressar la vida
de mort, la mort de vida.
cap pausa.
no em pregunteu per què.

Francesc Garriga Barata, Temps en blanc, que ha publicat Proa el 2003. 
manllevat de: http://www.barcelonareview.com/35/c_fgb.htm

foto: JUANMA RAMOS, EL PUNT 2012

L’ENTREVISTA D’ANNA BALLBONA AL PUNT:

FRANCESC GARRIGA  POETA. ACABA DE GUANYAR EL PREMI CARLES RIBA

Ha guanyat el premi Carles Riba amb ‘Tornar és lluny', que
el consagra com un dels grans poetes catalans vius.
Nascut a Sabadell el 1932, s'ha dedicat més de 30 anys a la docència,
a l'escola privada Sant Gregori, de Barcelona. Habitual dels recitals al bar Horiginal, és una referència per als joves.

“No m'agrada gaire prendre'm seriosament”

02/02/13 02:00 - ANNA BALLBONA

1

Reunir-me amb gent de la meva edat no m'interessa, ja ens ho hem dit tot; vull sentir el que diuen els joves

Què hi trobem a Tornar és lluny?

Hi trobeu una persona que s'explica conscient de la seva situació, i que allibera, una vegada més, els seus fantasmes en un paper. A través de parlar de mi, pretenc arribar a la gent. No dic coses rares.

A l'últim poemari, Ragtime, es despullava més que en d'altres. I aquí?

Aquí hi ha un Francesc Garriga una mica més vell i seriós. Però amb molta ironia, perquè no m'agrada gaire prendre'm seriosament. Són poemes crus però mirats des d'una certa distància, que és el que posa la ironia.

El Carles Riba li arriba després de ser el poeta d'honor del Festival de Sant Cugat. Com ho veu?

Ho veig com una suma de casualitats. Em feia il·lusió guanyar el Carles Riba perquè jo havia estat molt amic d'en (Josep) Pedreira i de l'Isidor Cònsul. En Pedreira em feia molta broma, anava a ensenyar-li les primeres coses que feia, i ell va ser el fundador del premi.

Té la sensació que és ara que li arriben tot de reconeixements?

Sí, el que passa que ara ha fet tard.

Per què?

Perquè tant me fa. M'hauria estimulat de jove que em diguessin “mira, apunta maneres”. De més madur, m'haguera agradat. Ara ja m'és igual. I ho dic sincerament. Amb la mateixa llibertat que escric i dic el que em sembla, accepto el que em donen també. No sóc un desagraït. Ho agraeixo.

Però fa vint anys necessitava un premi com aquest?

Fa vint anys tenia molta gent al voltant meu a qui haguera fet il·lusió que guanyés el premi. Ara estic sol. Li ho vaig explicar al gos i va estar content.

Per què publica de gran?

Perquè em vaig dedicar en cos i ànima a fer classes. Llavors escrivia coses ocasionals. Era una època en què entràvem a les vuit del matí per fer la primera classe i sortíem a les nou del vespre. Era molt diferent. El contacte amb la gent jove per fer-los entrar dintre del món intel·lectual, artístic o sensible, per mi és molt important. D'alumnes? He tingut en Fontcuberta (fotògraf), en Manuel Huerga (cineasta), en Marc Romera (escriptor), en Dionís Escorsa (artista), en Xavier Bosch (periodista), el Francesc Homs, l'exalcalde Hereu... Perquè jo he tingut una bona educació, desgraciadament...

Desgraciadament...?

Sí, m'hauria agradat ser un gos. Desgraciadament he tingut una bona educació, m'ha rodejat gent molt important i d'una gran cultura. Jo volia que els altres entressin una mica dintre d'aquest món.

Ha influït tota una colla de poetes més joves...

No ho sé, això ho diu tothom, jo no m'ho crec. L'única cosa que ha passat és que he deixat de fer classes d'una manera i he passat a fer classes d'una altra. Reunir-me amb la gent de la meva edat ja no m'interessa perquè ja ens ho hem dit tot. Per tant, vull sentir el que diuen els joves, com actuen, i si els puc donar un cop de mà...

I com actuen els joves, ara?

Primer, actuen amb molta independència, amb molt criteri personal, equivocat o no. M'està sorprenent que surten algunes persones amb ganes de dir el que volen dir, no amb ganes de dir com ho han de dir perquè estigui bé. Això és molt important. Les ovelles, a l'escorxador, i que comencin a sortir els llops a mossegar.

Al balcó de casa hi té una estelada. Creu que veurà una Catalunya independent?

No. Som un poble covard i pactista. Mai hem guanyat cap guerra, ni dialèctica. M'agradaria veure-ho, però no ho crec. Crec molt en l'empenta popular, gens en els que tenen els càrrecs i tenen por de perdre'ls.

Darrera actualització ( Dissabte, 2 de febrer del 2013 02:00 )

Publicat a

·         El Punt Avui. Comarques Gironines 02-02-2013 Pàgina 72

·         El Punt Avui. Edició Nacional 02-02-2013 Pàgina 48

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/615700-no-magrada-gaire-prendrem-seriosament.html

FOTO: Paco de Morales: "Lo Teixidor canta una jota al poeta Francesc Garriga, Museu Marès, Barcelona Poesia, 2006" http://bouesia2.blogspot.com.es/search?q=se'ns+ha+mort+lo+teixidor 

FRANCESC GARRIGA, Sabadell 1932, ha publicat recentment Ragtime a Alabatre, http://www.labreuedicions.com/ragtime-francesc-garriga/ d’on copiem aquest fragment d’un article de J. Nopca (Time Out Barcelona, 2011)

[...] A ragtime desplega, una vegada més, tota l’artilleria temàtica habitual i d’aquella manera tan atractiva que, digui el que digui, fa dels seus poemes experiències estètiques intrèpides i (encara) inesperades. Hi trobem la mentida (“menteix-me encara un cop, no et costa res”), el temps (que no sap on és ni sap “on som”), la solitud (que “no és trista ni alegre (…) és solitud i prou, / només que enyora l’eco del seu crit”) i el consol de les paraules, escrites a poc a poc “per no ferir les lletres i sentir-les / als ossos i a la pell” i que, de tant en tant, s’allunyen en favor dels “ulls i el paisatge”. “M’agrada molt badar, i aquesta activitat s’ha fet més intensa amb els anys”, diu Garriga. “Puc passar-me hores mirant un arbre. El paisatge és vital, i de tant observar-lo pot acabar sent el teu reflex”. “Mar fonda i cel espès / recull vela i rems. / fosqueja. / No em reconec en blanc i negre”, comença el segon poema del llibre. Garriga diu: “Escriure poemes és la meva llibertat, el meu exorcisme”. Tanca el poemari amb un fragment del Satiricó de Petroni, que recull el doble moviment del ragtime: “Per molt que t’escarrassis a seguir un camí, l’atzar te l’acabarà esbotzant”. [...]

EL PUNT: BOUHAUS I BOUESIA

EL PUNT VA PUBLICAR AHIR AQUEST DOS ARTICLES:

SETENA EDICIÓ DEL CERTAMEN BOUESIA


La Bouhaus fusiona poesia i urbanisme a Deltebre


Es concentren en un sol cap de setmana els actes del festival, en què actuaran, entre d'altres, Sol Picó i Pepa Plana


També s'homenatjarà Josep Bo i ‘lo Teixidor'

21/07/11 02:00 - DELTEBRE - ROSER ROYO

Enllaços relacionats • http://labouhaus.blogspot.com/

La cultura en majúscules i a l'abast de tothom tornarà a esclatar al cor del Delta els dies 29, 30 i 31 de juliol amb motiu de la setena edició del certamen Bouesia, el festival d'estiu de Deltebre, que enguany es concentrarà en un sol cap de setmana i que, amb el nom de La Bouhaus, provarà de fusionar dues disciplines aparentment allunyades: la poesia i l'urbanisme o la música i l'arquitectura. La idea d'aquesta fusió sorgeix a partir del disc Les paraules de Gaudí, de Carles Andreu, un dels participants en el certamen d'enguany, i també del llibre Ludwig Jujol, de Perejaume. De fet, aquesta particular edició de la Bouesia es deslocalitzarà el primer dia, divendres 29, i s'encetarà amb una visita guiada a càrrec de Perejaume a l'església de Vistabella, a la Secuita, obra de Jujol, i continuarà amb un dinar i una migdiada filosòfica al Mas de Ceremines de Riudoms, propietat de familiars de Gaudí, on hi haurà recitals musicats al voltant d'aquestes dues grans figures de l'arquitectura catalana de finals del segle XIX i principis del XX.

Les Quatre Carreteres

Després d'això, la Bouesia tornarà a Deltebre per recuperar un espai públic de l'urbanisme local: les Quatre Carreteres. “Fins als anys 70 va ser el centre històric del barri de la Cava. Hi havia un cinema, una pista de ball modernista, tres bars, la cambra agrària, una barberia i una carnisseria. No hi havia cap plaça però generava vida social. Ara només hi queda el bar del sindicat, i a les altres tres cantonades hi ha un banc, una caixa i una immobiliària”, explica Miquel Àngel Marín, ideòleg de la Bouesia i membre de Rabera de Bouetes, el col•lectiu que, amb el suport de diverses institucions, organitza el certamen. Amb la Bouesia d'enguany, aquest espai públic es recuperarà. Es muntarà una exposició a la sala Ramon Calvo que recrea, a escala, un tros de la trama urbana de les Quatre Carreteres amb fotos des dels anys 40 fins als 60. Bona part de les actuacions es faran allí: l'actuació de la coreògrafa Sol Picó o l'homenatge cantat a Josep Bo i lo Teixidor.

Una paella cuinada al mig del carrer

Una de les actuacions més espectaculars de la Bouesia d'enguany serà la de la coreògrafa i ballarina valenciana Sol Picó, que juntament amb la cantant Mariona Segarra presentaran l'espectacle Matar al bicho. Totes dues, amb l'ajuda d'un cuiner vestit de negre, Xavier Caballero, faran una paella en un escenari muntat al mig de les Quatre Carreteres. A l'organització els han donat el llistat d'ingredients, entre els quals hi ha un conill i un pollastre morts i pelats. També és destacable l'espectacle De pe a pa, de la pallassa vallenca Pepa Plana, que fa un recorregut de preguntes a través de la poesia universal.

Hi haurà recital de Bouj's (poetes-discjòqueis), també a les Quatre Carreteres, i hi haurà una Revista aminada ultrasònica, en què s'utilitzaran aparells per captar els sons dels rat-penats. Al marge de l'homenatge al músic i compositor de Deltebre, Josep Bo, i al cantador de jotes, Josep Guarch, lo Teixidor, també es farà un homenatge a Fermín Llambrich, propietari del transbordador Garriga, mort recentment, poc després de l'obertura del nou pont sobre l'Ebre.

Publicat a • El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 21-07-2011 Pàgina 10

Josep Bo-Bou-Bouesia


21/07/11 02:00 - POETA - JAVIER CABALLERO

El 17 de maig massat va traspassar Josep Bo, als 86 anys. Uns dies abans, 25 de març, ho feia lo Teixidor. Lo Teixidor és el riu de la jota, natural, corrent, i lo Sifonero la cançó, la música i la lletra. Dos fars de la Bouesia, el festival de poesia de Deltebre que arriba cada juliol. La rauxa peripatètica de la Bouesia aflueix amb el paisatge i marca els llocs on es convoquen passat, present i futur: la plaça de l'Església, amb Llorenç Barber dalt del campanar esventant la música de les campanes (2006); el riu cantant al pont amb la dansa de les barcasses, de Carles Santos i Ll. Barber (2010). O bé, enguany els dies 29, 30 i 31, la setena Bouesia festeja l'arquitecte Gaudí amb Carles Andreu, Jujol amb Perejaume, i una cruïlla, les Quatre Carreteres, cercant un centre al nostre urbanisme d'al•luvió. I vet aquí els fars, fites de la nostra geometria. El far, solitari i expansiu, centrífug, que va tan enllà, més enllà. De lo Teixidor ja va parlar aquí mateix Miguel Àngel Marín. De manera que avui farem cinc cèntims de lo Sifonero.

Josep Bo (1925), saxofonista i poeta, canta l'orgull del cavero vanant-se d'haver aixecat èpicament casa, nissaga, i posa en solfa l'univers del poble. Col•laborà en la revista Antena (1951-1953), testimoni de la recerca del nostre imaginari a partir de l'actualitat i la guspira del moviment de segregació, Poble a Part, de l'Ajuntament de Tortosa. Funda la Societat Musical Espiga d'Or (1980). Xiulant, xiulant, basteix la banda sonora del Delta com els cullerots, bernats, xarxets: prepara el carro ben entoldat, cavall o egua, ben adornat.

Bàsic i fonamental, com els canyars i les basses, el seu llegat musical i poètic ha estat recollit a Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo. Un paisatge musical per al Delta de l'Ebre, per Gemma Bo, Elena Fabra i Arturo Gaya (Cossetània Edicions, 2009); llibre-CD, recull lletra i música de 20 cançons de la seva mà i interpretades per La Carrau, Pep Gimeno “Botifarra”, els Quicos, Terrer Roig, Andreu Rifé, Montse Castellà, Josep Maria Bonet i Juno (millor disc folk dels Enderrock 2011). Abans del llibre, les seves cançons són repetides de viva veu i traspassen el delta. Lo Carrilet de la Cava s'ha cantat i es canta en estils diversos, també pels Telstar. Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries el fan còsmic de bracet amb la lluita antitransvasament: “Ai! Carrilet, tan poc a poc que anaves (...) a la ribera, ja no et podrem oblidar”.

Nostàlgia centellejant, sembla. Tanmateix, vindica el present, el millor no és el que s'ha perdut, sinó el temps que recupera: “Avui que fa tan bon hora, i el dia es presenta clar, mos farem una paella a la vora de la mar. Portarem un feix de llenya, la guitarra i un porró, i com tots estem de festa, passarem un dia bo”.

Josep Bo, un riu que passa cap a la mar de la literatura. El far, saber que fecunda la terra d'arròs, terra de fang. Noli, obsecro, istum disturbare.

Publicat a • El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 21-07-2011 Pàgina 10
http://www.elpunt.cat/deltebre.html

foto: PRIYA

BOUESIA A L'HELIOGÀBAL, 5 X 08,10H

OCTUBRE DIUMENGE 5:

HELIOGÀBAL, BAR MUSICAL

c/ RAMÓN Y CAJAL, 80

BARCELONA

POETES DEL DELTA: LES VAQUES MAGRES SENTEN BOUETES

Presentació del llibre Bouesia 2007

http://www.heliogabal.com/home.php

Retornem a la BOUESIA: molt bona gent, i molt interessant (penso en Míster Snake de Nova Zelanda, el cosí de Míster Cocodrilo Dundee, amb qui sols vaig compartir dues paraules però que va ser una presència contínua per a mi cada dia!), i després aprofundir amb les persones ja estimades per estimar-les un poquet més, i penso en gent com els meus nous papàs Catalina i Andriy (que sense ells el meu viatge hagués estat més dur, més terrible, més solitari i menys exaltador! gràcies de tot cor! de tot os!), n'Eduard (CARMONA!), en Galan, na Laia Martinez i Lopez, en Javier Caballero, na Carmeta i na Pria, Miquel Àngel Marín, en Sito, en Marc Romera, en Carles Hac Mor, n'Ester Xargay, en David Ymbernon i en Dadà, en Joan Todó, en Jordi Prenafeta, en Ferran i na Nuri (sí, els reis de l'horiginal, patriarques de la poesia catalana actual, ens sorprengueren amb la seva arribada i amb la seva estada tan màgica, Déu Meu gràcies!), Don Simon y Telefunken, o tu, Bel (forever remember a mallorca, durant la guerra civil)...

(Lord Alorda: Bouesia 2008,

http://pestapoetica.blogspot.com/2008/07/bouesia-2008.html )

El Punt: Bouetes i Vaques Magres a Tarragona:

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3011931

Foto: JA: Bouesia 2008, Revista Navegada, Miquel Àngle Marín i Carles Andreu al Pas d'Olmos.