dijous, 8 de setembre de 2016

MOR I MUNTANYA 16, LA FONT DEL REGSEXCITAL, EN FOTOS -i 7


La Pista Roja

FONT DE CAL GARRUT.

La vera clau no cap en cap pany. (CHM)

L’avinguda bouètica torna a l’ordre laberíntic dels carrers. S’escola la cançó d’ Isaac P.A. , nen que surt de mena. I un altre boueta primerenc, Jordi Seviño s’atreveix amb un poema de’n Carles. Amb unes accions màgiques de David o Dani, hem fet gana i ens apleguem a la pista roja. Amanida, Mar i muntanya, saborosíssima i gelat.

Amb el cafè, s’obre la font del Regsexcital, gran plat planer que primer que res ens  serveix el concert de The Gourmets Vocal Quartet. Un cànter de quatre brocs vessen a galet harmonia i la força lliure contínua des del patiment profund cap al ritme, l’expressió, la llibertat.

El gospel tira el taulat. Pugen A Tomb de Vila i declara Mor i Muntanya espai gastro-bouètic, com a manera d'obtenir la sensibilitat per ser capaços d`entendre la poesia com un vincle necessari entre la vida i la mort, l`amor i el odi, la cultura i la mediocritat, el mar i la muntanya... A Tomb de Vila persisteix en la voluntat de continuar més enllà  la bouesia a Vandellòs. I proposa, com un vindicació més, fer de la propera edició una aportació sobre Cosé Herbetes, Josep de Poliol, personatge comú a les terres ebrenques i les muntanyes de Vandellòs i Tivissa, i així remarcar les seues vessants de trementinaire i performer, remeier de la xalera –si et vols xalar, vine a la bouesia.

La safata farcida amb cóc dolç del forn i Juan Pedro Santoro tocant d’aquella manera la guitarra com ja no es fa, salta amb una nova cançó escrita per a l’ocasió. És el tret dels versos cantats. Els Vals a destemps d’Ester Xargay. La jota a la Mare de Déu de a Cinta que Caballero trobà documentada a Juan Sebastià Arbó, i que és popular encara. El rap desimbolt de Vinilo, amb un francès exquisit. Rafel Rodell. Òscar Pino. Carles Andreu repassa tonades populars  en totes les parles de la Península ibèrica. Es fan duos. Trios. Una disbauxa que no oblida el recitat. El poeta creixent Sam Vila. Glòria Coll reflectint-se en el mirall dels seus versos... de manera que la nit fa tard. Els estels s’arrepleguen pel llençols de somnis.

I demà al matí esmorzar a Remullar, on els sòls regalimen horts –L’univers era el resultat d’un succés gratuït.

Carles Andreu

Vinilo

Sam Vila

Rafel Rodell i Òscar Pino

Màngel Marín

Dolors Miquel i Ester Xargay
FOTOS: EDUARD MARGALEF