dimecres, 7 de setembre de 2016

MOR I MUNTANYA 16, COLONOSCÒPIA DOBLE FONT I RIU LLASTRES, EN FOTOS-6

Procés colonoscòpic, plaça la Sort

Màngel, Miquel Àngel Marín, el boucèfal, fa de la processó budell i fisiologia, colonoscòpia, per ser alhora òrgan i cos i temptar-nos digeribles i digestió, mentre enfila, clarinet d’Hamelín, cap a les afores, ens evacua cap a la llera del riu Llastes, ens deposa a...

UNA DOBLE HÈLIX

... la Colonoscòpia de Màngel i la deposició al barranc, baix del pont. Explorar el carrer com si fos un budell. Menjat el banquet, el seguici és alhora cos individual i cadascuna de les menges deglutides que hom digereix aparell avall. Participants alhora participen de l’òrgan i la funció.

La cosa no és definible fàcilment. El mot no fa la cosa. Cadascú viu des d’ell mateix els fets i les coses, i, tanmateix, simultàniament. El procés flueix al seu ritme, les menges cauen, xoquen unes amb les altres, es transmuten, deriven en un desordre que crea l’òrgan. Passen coses, raja la música. Se’n parla. També, algú va començar per un vers i el passà a l’orella del següent. I aquest aforisme, les seves variacions de veu a boca, encadena el seguici amunt i avall diversos cops. Quan torna el proverbi ja és una altra parèmia. Una correntia de mil potes, una cuca, però.

I al cap, deposats fora del cos de la vila en un barranc, sec i abandonat, desordenat, salvatge. L’altra cara de la vila, la cara fosca. Allí, però, sobre la llera inestable i entre la malesa es van fer unes accions com el grafit i l’action painting en homenatge al poeta Hac Mor. El detritus, una presència invisible. Aquí ens ha portat el flabiol encisador de Màngel, a un no-res significant, que és participació simple i immediata del món. Té llarga vida aquest procés, torna cíclicament. 




Miquel Jordà i Màngel Marín

Pel davant del Rentador Públic


Riu Llastres, sota el pont de la C 44

GENERÓS


DAVALL DEL PONT.

 L’ enlloc som nosaltres mateixos. (CHM)

... deposats a la sequera, una avinguda de pedres, males herbes i trencadalles, mosquits amb picot d’alumini. El pont fa saltar la carretera de Mora per amagar el Llastres. Sota el pont la bouesia i graffitis. A Tomb de Vila aquest matí ha fet de la paret un llenç blanc per homenatjar l’infrapoeta. L’enlloc, la màquina, Hamlet... ser i no ser. Una continuació de l’art parietal des del neolític, la cabreta de l’anagrama del Centre d’Estudis de la Vall (dels Llorers). I el salt de la gasela, l’action painting de Joma, amb les antilitúrgies musicals de Màngel i Miquel Jordà. Cos i pensa de Joma, aguditzat en pinzell, moviment, espontaneïtat, intensitat: expressa el misteri, l’antihomenatge: GENERÓS –analogies místiques.
Encara Ester rebla el clau amb una antiHACció. La mesura del poeta. Mesura amb el fil vermell (d’Ariadna) dos bouetes, i no n’hi ha dos d’iguals –el que fa mesurar, una escala. 

La poesia fou allò indiscutiblement real
i aquest ve a ser el pinyol de la saviesa:
 això més poètic és sospitar que tot és llavor.
(CHM)

Cf.


FOTOS: EDUARD MARGALEF