 |
| Procés colonoscòpic, plaça la Sort |
Màngel, Miquel Àngel Marín, el boucèfal, fa de
la processó budell i fisiologia, colonoscòpia,
per ser alhora òrgan i cos i temptar-nos digeribles i digestió, mentre enfila,
clarinet d’Hamelín, cap a les afores, ens evacua cap a la llera del riu
Llastes, ens deposa a...
UNA DOBLE HÈLIX
... la
Colonoscòpia de Màngel i la deposició al barranc, baix del pont. Explorar el
carrer com si fos un budell. Menjat el banquet, el seguici és alhora cos
individual i cadascuna de les menges deglutides que hom digereix aparell avall.
Participants alhora participen de l’òrgan i la funció.
La cosa no és
definible fàcilment. El mot no fa la cosa. Cadascú viu des d’ell mateix els
fets i les coses, i, tanmateix, simultàniament. El procés flueix al seu ritme,
les menges cauen, xoquen unes amb les altres, es transmuten, deriven en un
desordre que crea l’òrgan. Passen coses, raja la música. Se’n parla. També,
algú va començar per un vers i el passà a l’orella del següent. I aquest
aforisme, les seves variacions de veu a boca, encadena el seguici amunt i avall
diversos cops. Quan torna el proverbi ja és una altra parèmia. Una correntia de
mil potes, una cuca, però.
I al cap,
deposats fora del cos de la vila en un barranc, sec i abandonat, desordenat,
salvatge. L’altra cara de la vila, la cara fosca. Allí, però, sobre la llera
inestable i entre la malesa es van fer unes accions com el grafit i l’action
painting en homenatge al poeta Hac Mor. El detritus, una presència invisible.
Aquí ens ha portat el flabiol encisador de Màngel, a un no-res significant, que
és participació simple i immediata del món. Té llarga vida aquest procés, torna
cíclicament.
 |
| Miquel Jordà i Màngel Marín |
 |
| Pel davant del Rentador Públic |
 |
| Riu Llastres, sota el pont de la C 44 |
 |
| GENERÓS |
DAVALL DEL
PONT.
L’
enlloc som nosaltres mateixos. (CHM)
... deposats
a la sequera, una avinguda de pedres, males herbes i trencadalles, mosquits amb
picot d’alumini. El pont fa saltar la carretera de Mora per amagar el Llastres.
Sota el pont la bouesia i graffitis. A Tomb de Vila aquest
matí ha fet de la paret un llenç blanc per homenatjar l’infrapoeta. L’enlloc,
la màquina, Hamlet... ser i no ser. Una continuació de l’art parietal des del
neolític, la cabreta de l’anagrama del Centre d’Estudis de la Vall (dels
Llorers). I el salt de la gasela, l’action painting de Joma, amb
les antilitúrgies musicals de Màngel i Miquel Jordà. Cos
i pensa de Joma, aguditzat en pinzell, moviment, espontaneïtat, intensitat:
expressa el misteri, l’antihomenatge: GENERÓS –analogies místiques.
Encara Ester rebla
el clau amb una antiHACció. La mesura del poeta. Mesura amb el fil vermell
(d’Ariadna) dos bouetes, i no n’hi ha dos d’iguals –el que fa mesurar, una
escala.
La poesia fou
allò indiscutiblement real
i aquest ve a
ser el pinyol de la saviesa:
això més poètic és sospitar que tot és llavor.
(CHM)
Cf.
http://bouesia2.blogspot.com.es/2016/08/boucronica-mor-i-muntanya-vandellos-2013.html (amb vídeos colonoscòpia i action painting)
FOTOS: EDUARD
MARGALEF
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada