dilluns, 12 de setembre de 2016

CRÀTER 1, LA PLAÇA DE BOUS DE LA CAVA, 2005.

Obertura en forma d’embut per on un volcà llança fum, matèries
 inflamades,lava,cendra, etcètera (Pompeu)

A les mans encara el llibre de la bouesia, Psicogeografia d’un festival 2005-2015. Una màscara per tapar allò absent, allò passat, aquell esdevenir constant que se’ns escapa entre els dits sempre. Nostàlgia? Melangia? Enriquit per les experiències peripatètiques d’aquests goigs, el primer que et puja són els colors de l’emoció, la magdalena de Proust. Primer  desbordament. Alguna cosa es recupera de la cosificació, classificació i datació que comporta tot llibre, tota memòria. I, per analogia, potser recuperaré aquell desbordament bouètic. Aquell remolí, aquella força centrifugadora d’ una diversitat constatable, que s’estira i arronsa en una dansa contínua desenvolupant les direccions, els ritmes, les cadències, els colors, els contraris, la cara i la creu de les qualitats. Demòcrit en digué àtoms. I Lucreci anomenà clinamen a la desviació fonamental del divers, allò que provoca les col·lisions de les formes i el lliure albiri de la poiésis.  



Em proposo, pos, reproduir els textos de Miquel Àngel Marín que encapçalen al llibre la selecció fotogràfica de les edicions del festival. Destil·len efusió genèsica i preludien la alegria i el desbordament que faran de les passejades bouètiques un espai obert a la improvisació i serendipitats (com diu Anna Zaera). Edició rere edició posarem el text del llibre, i qui sap si d’aquest forat negre de la memòria, d’aquest barret màgic, ens saltarà la llebre. Si al primer intent no surt un llebretí, potser serà una colometa. Per si no, una de les pólvores màgiques, porta un altre escrit de Miguel Àngel, una premonició de l’escrit publicat. Dóna fe d’esdeveniments històrics. El millor, però, és que és saborós.

La Plaça de Bous de la Cava. 2005.

La plaça de bous és una arena, un escenari, una grada, una construcció comunitària. Un no-lloc per fer un recital perquè a la gent només li agrada veure bous durant les festes.

Una vegada un taurí ens va dir si amb això de la bouesia ens en burlàvem de la festa dels bous.

Una vegada un anti-taurí va veure sang en la boca del bou del programa de mà del festival (2012), quan només era un globus ataronjat que el bou bufava.

‘No prendràs el nom de Déu en va’. Tenen la raó i tenen el nom, són els amos de la raó i són els amos del nom i del món. Si tu uses el nom ets sospitós per a tots; no només això, reps la condemna instantània. Alguns artistes ens han dit que deixem en pau a la poesia i als bous; també la paraula poesia té amos, policies del llenguatge. L’objecte de la seva obsessió és un absolut. L’estigma n’és la conseqüència.

S’albira la vella discussió entre poble i ciutat, saber i ignorància, concret i abstracte, natura i cultura, país i rerepaís.

La primera bouesia va ser un aplec de bouetes durant les festes d’agost: uns quants poetes, algun músic i una ballarina van fer un recital a la plaça de Mossèn Gabriel o de Nicanor, Josep Ramon Roig i la seva poètica del balbuceig, Constanza Pelechà i el seu ball bàquic, Francesc Gelonch i el mugit del bou, Jordi Prenafeta i la rima que riu. 

MIQUEL ÀNGEL MARÍN

Foto: Ester Xargay, publicada a l'Avui acompanyant l'article de Carles Hac Mor: "El naixement de la Bouesia", 22 X 2005
BOUESIA 2005. LA PLAÇA DE MOSSÈN GABRIEL. LES FESTES D’AGOST. APLEC DE BOUETES A DELTEBRE.

L’origen de la bouesia 2005 es troba a l’estiu de 2004, en una estada arran d’un encàrrec, que realitzen els poetes i artistes Carles Hac Mor, Ester Xargay i Miquel Àngel Marín al delta de l’Ebre i durant les festes d’agost de la Cava i Deltebre. Un dels elements centrals del treball videogràfic que es produí, fou la festa dels bous i la seva dimensió social.

A partir d’aquí, i després de converses entre els poetes anomenats, i altres poetes com Andreu Subirats, Javier Caballero i Eduard Carmona, sorgeix la idea de fer un recital obert de poesia i altres arts a la plaça de bous de la Cava, durant les festes d’agost. Un primer pas és la invenció del nom del recital o aplec de poetes, per part d’Eduard Carmona: Bouesia. Al final, s’opta per fer el recital a la Plaça de Mossèn Gabriel o Plaça de Nicanor, per ser un dels centres històrics del poble.

Bouetes participants: Francesc Gelonch, Gerard Altaió, Anna Aguilar-Amat, Carles Hac Mor, Ester Xargay, Josep Ramon Roig, Eduard Carmona, Javier Caballero, Andreu Subirats, Constanza Pelechá, Toni Clapés, Paco Morales, Dolors Udina, Miquel Àngel Marín, Joan Todó, Clara Franch, David Ymbernon, Jordi Prenafeta, Ignasi Pàmies, Aitor Gilabert, Carles Maria Sanuy, Elisabet Augé.