dissabte, 26 de juliol de 2014

10 VACABOUS AL RAVAL DE LA LLET. BOUCRÒNICA


SÒNIA GÓMEZ, foto treta de Facebook bouesia

Dau al Bou al Consell Comarcal del Baix Ebre, un edifici singular en un verger clar i pulcre del tortosí Raval de la Llet. La carrossa de la Bouesia, capça màgica, llança la sort sobre la gespa verda. “Boucomencem”, diuen els parlaments les personalitats. Recolzen les deu edicions bouètiques. El Boucèfal Miquel Àngel Marín les resumeix any per any: cine al Coliseum, campanes en concert, el Teixidor i rondalla, els fars i Josep Bo, ball de barcasses, quatre carreteres, el canal i Cage, les coeteres: això és el joc de l’Èxode Ultralocal.

El dau màgic índica l’edifici, és un vent d’escacs. El moviment de la dansa dóna llum al vestíbul, puja les escales, obre portes i finestres de mig punt, desplega passadissos. Un gest blanc, un de negre i arribem a la sala de plens. Sònia Gómez respira el ritme de l’arquitectura. Acords del cos que desenrotllen els murs continents de l’antic convent en corrandes que somien el bé comú. L’esdevenir encisador de la dansa és un discurs que s’emporta la concurrència per l’admiració i la sorpresa. El ballet marca els passos del laberint i Sònia Gómez el minotaure de meandres impossibles. La dansaire deconstrueix el casal i basteix l’impuls vivificant que lliga el trencadís de molts colors. En el darrer pas, ja som a la porta, vincla el cos per deixar que el seguici salti per sobre l’escaquer i es tornin alfils, cavalls, reis i reines o peons de l’imaginari. Ja som a la quarta dimensió bouètica, entusiasmats.

L’emoció compartida desplega el dau de la carrossa en l’escenari del bouresitral. Carles Andreu fa un cant als segadors anti-lapao o anti-papip. Sam Vila bota vaixells nous a la mar de la literatura. Javier Caballero porta el gest des del 8 a l’infinit. Carme Franc recita “Lo sinyor de la Torre”. Rosa Queral, “De dalt a baix” fa un fumeral. Carmen Abril modula “Genocidi”, un poema de Sam. Paca Rodrigo aixeca el vol dels pardals amb els refilets blaus de la seva veu magnífica. Des de la quinta dimensió bouètica es crida al piscolabis. Mentre l’auditori desfila cap a les taules endreçades de requisits saborosos encara s’escolten jotes de Boca de Bou i Andreu Subirats.

La nit acudeix exacta i el ventet es convida amb un estol d’estels. És el darrer punt. Roger Mas, cantautor de Solsona, només amb la guitarra, traça les constel·lacions de les seves músiques per cançons d’ara i d’arrel, de poetes i de parlars diaris o ancestrals. Flors per a la revolució de la nit, clinc, clinc, clanc. El dau ens ha fet la vida més atractiva i el Consell més obert. Clinnnnnc. La carrossa plega i se’n va.

Javier Caballero

foto: JA