dimarts, 10 de març de 2009

MANIFEST GROC, CENTRE D'ART TORRE MNTADES, EL PRAT DE LLOBREGAT



estrena de

MANIFEST GROC
Amb textos de Joan Salvat Papasseit, Josep Maria Junoy, Joan Brossa, Josep Palau i Fabre, Diego Ruiz, Salvador Dalí i el "Manifest antiartístic català", més conegut com a "Manifest groc" de Lluís Montanyà, Sebastià Gasch i el propi Dalí.

Dramatúrgia i direcció, Xavier Gimenez Casas. Amb Marta Guasch, Xavier Llorens, Vanessa Torres, Make i la col•laboració de Sergi Cuadrado. Música original, en directe, Make. Espai escènic i vestuari, Dolors Juárez. Videocreació "Irreversible", Maite Travé. Disseny gràfic, Luis J. Higueras (Lumps of Sugart®).

Un espectacle-festa-concert sobre la joventut i les avantguardes.

Teatre Kaddish. Centre d'art Torre Muntadas. c.Jaume Casanovas, 80. El Prat

Divendres 20 i dissabte 21 de març a les 22 hores.

Diumenge 22 a les 19 hores.

Entrada, 5 euros.

Ara que celebrem els 100 anys de la publicació del "Manifest futurista", el Teatre Kaddish presenta el treball en procés sobre la recepció del futurisme, el dadaisme i el surrealisme a Catalunya, una mena de segona part del seu recent Cabaret Voltaire.
El 1922 André Breton feu una conferència a Barcelona –amb motiu de l’exposició de Picabia- on exposa que el Cubisme i el Futurisme ja han estat superats i defensa que l’únic moviment veritablement d’avantguarda és Dada. El dadaisme és un moviment de revolta contra la concepció del món que va conduir a la primera Guerra Mundial, l’objectiu de Dada és la destrucció de l’estatus artístic i literari burgès. Una actitud negativista que s’oposa a la moral, la bellesa, el sentimentalisme, la jerarquia, l’obediència... i proclama només el no-res com a contrapartida.
La revista “L’amic de les arts” recollirà a Catalunya l’esperit de la proclama de Breton. J.V. Foix, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà, Joan Miró i Salvador Dalí defensaran un art nou que s’oposarà al Noucentisme a través de la revista (1926-1929), conferències, manifestos, etc, en la línia d’altres moviments avantguardistes europeus. L’art com a ruptura i investigació els faran evolucionar cap al surrealisme a mesura que Dalí i Breton convergiran cada cop més.
El “Manifest antiartístic català”, més conegut com a “Manifest groc” publicat a ”L’amic de les arts” el març de 1928, és el text estètic i literari que millor resumeix les ànsies de totes les avantguardes catalanes de trencar amb un art i una literatura retòrics, conservadors, d’ordre... i se situa en una posició estètica terrorista respecte els adversaris. El manifest barreja conceptes futuristes amb l’incipient surrealisme i proclama una nova estètica artística i literària que a Catalunya s’havia iniciat tant aviat com l’obra cubista de Picasso i s’havia transmès per les exposicions a la Galeria Dalmau de Barcelona (Braque, Gris, Metzinger, Gleizes, Delaunay, Léger, Hélion, Garboune, Picabia).
La tradició avantguardista catalana que condueix al “Manifest groc” neix entre el cubisme i el futurisme, amb els postulats filosòfics modernistes del gran Diego Ruiz i que donen alè a l’obra de Joan Salvat-Papasseit. Les paraules en llibertat de Junoy i Sánchez Juan. Les revistes “L’enemic del poble” (1917 -1919) i “Troços” (1917) on trobaren acollida aquestes idees. Picasso i Miró seran els artistes que trobaran una adhesió més unànime entre els avantguardistes catalans, abans de l'eclosió de Dalí.
La Guerra Civil tallà d’arrel qualsevol possibilitat de creixement del moviment modern, però acabada aquesta, reneix de la mà de Joan Brossa i Josep Palau i Fabre.
L'espectacle "Manifest groc" experimenta a partir de les idees de joventut i avantguarda. Es tracta de reconstruir l'itinerari de les dues generacions d'avantguardistes anteriors a la Guerra Civil en clau de teatre contemporani, un teatre on no hi ha límits en l'ús de mitjans extra i anti-teatrals. Els actors canten els diferents manifestos i conferències, així com els cal•ligrames de Salvat-Papasseit i Junoy sobre la música d'un creador –Make- que procedeix del hip-hop. Artistes i científics joves catalans actuals participen en el projecte: l'artista Maite Travé presenta un fragment de "Irreversible" una vídeo-creació on es desprèn d'una segona pell de roba confeccionada a mida; en l'acte s'articula una reflexió entorn als conceptes de canvi, transformació i renovació com a elements d'un procés catàrtic. Sergi Cuadrado explica l'experiment científic que li ha valgut guanyar la convocatòria de joves científics espanyols del 2008: la coca-cola, en contacte amb els caramels de mentol, experimenta una mutació que genera una explosió, un experiment que podríem entendre com a metàfora d'una revolta més profunda.