dimarts, 23 d’agost de 2016

BENET ROSSELL IN MEMORIAM, per ESTER XARGAY

BENET ROSELL, Arbre Paer, 1997 http://www.wikiwand.com/es/Benet_Rossell 
"L'HOME ÉS UN ALFABET", BENET ROSSELL IN MEMORIAM, PER ESTER XARGAY, Dilluns, 22 agost 2016 http://www.lletrescatalanes.cat/ca/lletres-2-0/noticies/item/1539-l-home-es-un-alfabet-benet-rossell-in-memoriam

"L'home és un alfabet" és una frase que Severo Saduny va atribuir a Benet Rossell i aquest ho va aprovar, bo i ampliant-la: "el meu alfabet cal·ligràfic és obert a l'infinit (...)". Amb la mort de l'artista i escriptor Benet Rossell, nascut a Àger el 23 d'octubre 1937 -un dels principals representants de l'art conceptual català, a qui el MACBA va dedicar la mostra retrospectiva "Paral·lel Benet Rossell" el 2010-, ens quedem orfes d'un ésser lliure, la immensa singularitat polifacètica del qual ens deixa com llegat la llibertat creativa i colpidora que esborra les classificacions i les fronteres que s'entesten a separar les pràctiques artístiques, literàries, cinematogràfiques, teatrals, musicals i un extens etcètera, que Benet Rossell prou s'encarregà d'allargar amb el seu afany d'experimentació. Hom recordarà amb joia la seva mestria poètica a l'hora d'improvisar discursos, poemes, accions, cançons o el que fos que li sortís de l'ànima de fer, amb la màgia, la saviesa i l'humor del seu l'idiosincràtic savoir faire. Hom el podrà seguir encara amb el seu art, amb els seus llibres de poemes o el seu teatre; tot un univers personal que Benet Rossell ha anat configurant a manera de micromon inabastable al llarg de la seva trajectòria, en el sí del qual tota mena de signes, personatges i figures ballen al so de les paradoxes. Un micromon poètic que els seus editors, Antoni Clapés i Víctor Sunyol, defineixen com: " (...) revelador d'històries essencials, absurdes o conceptuals, impregnades d'una llengua feta amb expressions populars i lèxic ponentí. (...) tot un repertori gestual que ens atansa al misteri de la poesia". l'ELA, l'Esclerosi Lateral Amiotròfica, s'ha endut Benet Rossell amb 78 anys, pocs mesos després que en deixés, un altre escriptor ponentí, Carles Hac Mor. Ambdós compartiren poètiques, llengua i territori, viatges i escenaris, obres, llibres i publicacions, però sobretot compartiren "la manera més radical perquè les teories i les normes introjectades no facin nosa a la llibertat" dit en paraules d'Hac Mor. I Benet Rossell ens continua interpel·lant, amb aquests versos: "he tancat els ulls per dintre / i no els puc pas obrir / la combinació / qui la sàpiga que vingui (...)".
Ester Xargay
Benet Rossell al seu estudi, Foto Ester Xargay

A LA MATEIXA WEB HAN RECORDAT UN ARTICLE DE CARLES HAC MOR A LA POESIA DE BENET ROSSELL i la improvisació, publicada al diari AVUI el 2006
LA POESIA DE BENET ROSSELL, PER CARLES HAC MOR (DIARI AVUI, 2006)
 La manera més radical perquè les teories i les normes introjectades no facin nosa a la llibertat, en art, és improvisar. Això amb el benentès que la improvisació pura no existeix i que quan hi falla la inspiració apareixen els recursos, sempre dolents per a l'art, entre els quals hi ha l'experiència acumulada, l'ofici. Altrament, és evident que en qualsevol pràctica artística que no porti a un succedani d'art hi ha, indefectiblement, algun grau d'improvisació.
La improvisació crida la inspiració i és un requisit indispensable d'aquesta. La llibertat atorgada per la improvisació sorprèn l'artista mateix i confereix al seu art una frescor inaconseguible amb altres mitjans. En gran part, això és així per tal com, en improvisar, hom invoca l'atzar i aquest hi acudeix per enriquir el procés de treball.
Quan hi és barrada la intervenció de l'atzar, l'art es vol acostar a una ciència i a una tècnica exactes i esdevé un simulacre d'art. Les intencions espatllen les obres d'art. La voluntat és enemiga de l'art. La llibertat i, doncs, la improvisació són immanents a l'art, tot i que no suposen cap garantia de res.      
Un exemple d'aquesta mena d'art, ho és el de Benet Rossell, així com la seva poesia i les seves improvisacions parateatrals. La llibertat que ell es pren per anar desenvolupant els seus diguem-ne monòlegs sense traves fa que aquests es vagin articulant -d'unes maneres sorprenentment personals i irrepetibles- davant els oients.
Aquests, gràcies a la improvisació, tenen el privilegi d'assistir de viu en viu a l'aflorament d'una concatenació -no comparable a res conegut- de raonaments, d'imatges, de narracions, d'anècdotes, en fi, d'un discurs que fa de l'humor reflexiu una via de coneixement màgica.
I tan gran singularitat, si té tanta força és pel fet de ser molt fràgil. A més, és impossible de fer-ne un gènere literari o teatral; no admeten cap fórmula. Es tracta de preliteratura, de metaliteratura i de postliteratura. Les peroracions de Benet Rossell -que ni tan sols poden ser transcrites sense ser greument desvirtuades-, ell no se les ha plantejades mai com a monòlegs ni com a res. Neixen ad hoc i in situ, davant el públic, com un impromptu, sense cap preparació prèvia i, per descomptat, sense assajos; i creixen i acaben al cap de poc, però no moren mai, prossegueixen calladament fins que tornen a sorgir algun dia impensat, en algun acte multitudinari, transfigurats en una altra dissertació ben diferent.
Són tot el contrari d'un seguit d'acudits; no tenen res a veure amb cap mena d'enginy, ni verbal ni conceptual; són com un deliri que no ho acaba de ser perquè segreguen un humor ultraracional, al costat del qual la raó fa riure. Només els profetes bíblics són els predecessors de Benet Rossell en l'art de l'oratòria sense brida.
I emparentats tant amb aquests monòlegs com amb el seu art, hi ha els seus poemes, espoletes o restes de tot el desplegament oral ressenyat més amunt, guspires d'un desvari particularíssim que calen foc en el lector.
Atesos els prejudicis, les escales de valor, que tothom té en llegir poemes, podria ser perillós de dir que els poemes de Benet Rosell brollen de la improvisació a ultrança (no pas de l'automatisme en l'accepció surrealista), si no fos pel fet que totes les convencions repressores són arraconades pels poemes mateixos.
Ho podeu comprovar al seu llibre de poemes de carretera i manta que li acaba d'editar Pagès, editors, amb un pròleg, extens, de Lydia Oliva, que, amb una inspiració que se'ns emporta, aborda totes les facetes de Benet Rossell.
Carles Hac Mor (Diari Avui, 2006)
http://www.lletrescatalanes.cat/ca/lletres-2-0/el-blog-de-la-institucio/item/1540-la-poesia-de-benet-rossell-per-carles-hac-mor-diari-avui-2006