divendres, 19 d’agost de 2016

COLONOSCÒPIA (DE MIQUEL ÀNGEL MARÍN) A MOR I MUNTANYA


S’ha acabat la Bouesia a La Cava, un moviment ondulant, un riu que defineix la silueta del delta, un triangle d’al·luvió i la lluna creixent, negament constant que esdevé entusiasme del mot i ποιήσις, trasbals musical, mar de la literatura, ona sideral. L’endemà, però, més enllà, a Vandellòs, Mor i Muntanya és un simposium peripatètic, viatge a les fonts, l’ouroboros, un doll que trasbalsa la rutina de la vila i sobreïx el mot i fertilitza les canyes. Té llarga vida aquest entusiasme, torna cíclicament.

Difícil destacar un moment que sigui molècula cardinal, aigua i vista clara. Com que es tracta d’un banquet, em fixo en la Colonoscòpia de Màngel i la deposició al barranc, baix del pont. Explorar el carrer com si fos un budell. Menjat el banquet, el seguici és alhora cos individual i cadascuna de les menges deglutides que hom digereix aparell avall. Participants alhora participen de l’òrgan i la funció.

La cosa no és definible fàcilment. El mot no fa la cosa. Cadascú viu des d’ell mateix els fets i les coses, i, tanmateix, simultàniament. El procés flueix al seu ritme, les menges cauen, xoquen unes amb les altres, es transmuten, deriven en un desordre que crea l’òrgan. Passen coses, raja la música. Se’n parla. També, algú va començar per un vers i el passà a l’orella del següent. I aquest aforisme, les seves variacions de veu a boca, encadena el seguici amunt i avall diversos cops. Quan torna el proverbi ja és una altra parèmia. Una correntia de mil potes, una cuca, però.


I al cap, deposats fora del cos de la vila en un barranc, sec i abandonat, desordenat, salvatge. L’altra cara de la vila, la cara fosca. Allí, però, sobre la llera inestable i entre la malesa es van fer unes accions com el grafit i l’action painting en homenatge al poeta Hac Mor. El detritus, una presència invisible. Aquí ens ha portat el flabiol encisador de Màngel, a un no-res significant, que és participació simple i immediata del món. Té llarga vida aquest procés, torna cíclicament. (JC)









Fotografies: Eduard Margalef. Performance de Miquel Àngel Marín al Bouregsexcital de Mor i Muntanya. El gest alat de la música