dimecres, 31 d’agost de 2016

16 PALLASSOS TROBEN L’ACTOR

foto: M, quadre final
Vaig anar a la festa de fi de curs de ma filla, Creació de Números De Clow,  impartit per Caroline Dream I Alex Navarro, a la Nau Ivanow (Sala Andy Warhol). Un curs de quatre dies, i la cirereta, presentar els guanys assolits aquella mateixa tarda davant del públic convidat i fidel. Comèdia, l’altra cara de la Tragèdia, personatges que no són ni déus ni burgesos de bona família sinó mortals, sovint vulgars i mal endreçats, a la recerca del happy end, per fer riure, allò que els mites expliquen amb la imatge de la riota inabastable dels déus, i que tan molesta als sèniors quan la sofrim davant de la rialla inextingible dels adolescents. Realitat quotidiana i gent de casa feta espectacle i divertimento.

Dos nassos vermells a la porta, signe que marca el desplaçament, ja ens aixeca els llavis. En abandonar el real dos grums escandalosament rojos improvisen el control d’embarcament  a l’altra banda (riu el públic), on ens espera una màscara negra i dos ulls que il·luminen el terra buit: l’escena (espectació).

Per aquesta boca oberta brolla Kecho (Alejandro), caracterització estrambòtica amb trossa descomunal, condueix el viatge. Pallassades, Kecho patina o llisca sobre la tarima (rialles a dojo), informa les previsions de vol, anuncia les circumstàncies. Qüestió d’art, ens prepara –potser art actual i tot.

Dues criatures (Ester i Jaume) s’emboliquen amb l’atrezzo: el cavallet de pintor. L’artista (Mayra) fa el darrer toc de llum a una obra important, que s’exposarà a la Galeria de la Història. Els dos ajudants potiners amb poques llums, però, troben que cal arrodonir La Gioconda, i apomen amb colors i pinzells la labor. Però la pintura esdevé taca que s’estén avall esborronant el quadre. Gestos i cares de l’artista posen el crit al cel. Riem el públic. Soluciona l’estrall la pintora fent-la passar per una obra contemporània.

Mentre l’embalum es tret d’estudi, el tenista (Javi) fa malabars amb pilota, raqueta, rialles. Teatre facial. També el gest obscè de Nadal estirant-se els calçotets es desenvolupa en un embolic hilarant on la mà del tenista queda enganxada d’alguna manera (imaginem: com alliberarà la mà?) a la ratlla del cul. Aquella mà negra, tanmateix, perd l’habilitat i fuig la pilota d’escena. Gatzara i picar de mans.

El personatge (Ana) que entra per treure la bossa esportiva que s’ha deixat el tenista, fa mala cara i surt esparverada. Salten dos àrabs a escena que ens evidencien la parella còmica. Embolic fonamentalista amb els desequilibris de la bomba. Tot i l’atreviment de presentar un tema tan sensible i actual, es riu amb ganes. Més quan el tenista rere la pilota ens porta a l’altre número.

Una lírica enamoradissa (Priya) apareix tocant el violí. Seduït pel vol del Titànic, surt Luca. Enamorat festeja la noia indiferent. Abans de caure en els afalacs d’amor, un altre pretendent (Paco) s’hi embolica. La violinista va d’un a l’altre sense saber resoldre el dilema. La solució que troba és una competició. Ràpidament cadascú mostra les seves virtuts –el violí és una mosca que els entabana. Ella però és contundent. Duel a mort. Garbuix amb les pistoles –música intrigant repetitiva gairebé gest. El tenista desfà la tensió buscant la pilota. La violinista fuig darrera. Els pretendents en desbandada darrera d’ella deixen l’escena en mans de la jocositat ambiental.

Per darrere entra la núvia (Eva) en el dia de la seva boda. Magnífics jocs i gestos amb el vestit de núvia. Fins i tot engendra i balla el nadó trufant-se per terra amb l’enriolament públic. Passen els terroristes buscant hurís. Anna, disfressada de Kecho, presenta el fabulós “rockero” Cotsy.

Cotsy Glamour és un altre duet (Sergi i Joan) que rifen el número. Cotsy és un “divo” petulant i exigent. Satisfà totes les seves demandes hiperbòliques l’impertorbable carablanca, mentre augmenta la riota de la platea.

Ara la situació la crea l’art màgic de Luca. Fa aparèixer del llençol blanc carregat de mans per , sense pólvores màgiques ni abracadabres,  violà, la consulta del psiquiatra (Alejandro). Rep primer un pacient. I amb els pacients surten malentesos, jocs de mots i embolics –el caçador caçat, cau en una depre el psiquiatra-, que fan riure pels colzes. La darrera pacient mastega la pilota antiestrès. És la pilota que persegueix l’esportista i, en els escarafalls, s’escapa seguida pel tenista. Segueixen darrera corrent els terroristes que s’enduen el mobiliari cap al seu paradís.

 I comença una riallejant carrera de tots els personatges amb regust de cine mut. Traspassa el tenista per la pilota fugissera. Se dispara la violinista al seu darrere. La segueixen un, dos pretendents. I la disfressa de Kecho proclama l’escena final. Maletes, amb les quals una irritada divorciada (Ana) conta el drama de la separació matrimonial amb sornegueria esclatant.

Així cauen sota l’escena els setze pallassos que han trobat l’actor. Vinclant els caps al públic sobirà arranquen bisos a cor que vols. Es giren d’esquena els actors i es treuen els nassos. Sense màscares tots tornem a la quotidianitat rutina, sospirant com ens hem petat de riure.

La cura pel vestuari i la caracterització no amaga el gest fresc dels pallassos encara no endurit per la tècnica. Sense enfilar globus ni veritats absolutes han desplegat l’atmosfera d’allò còmic. L’àgil vol ben trenat per la comicitat que em viscut, és mèrit de Caroline Dream i Alex Navarro, destres en destapar pallassos -The Clown in you / El payaso que hay en tí, és un llibre d’ofici firmat per la Caroline; per ofici i per l’ofici Àlex Navarro creà la web de referència CLOWNPLANET.COM

El joc, la broma, el riure, han jugat amb l’insòlit, el ridícul, el burlesc, el quid pro quo, els estereotips... lacònicament. Pantagruèlicament els espectadors han xalat de valent.
JC