diumenge, 19 desembre de 2010

VILLON TRADUÏT PER ANDREU SUBIRATS


Andreu Subirats ens presenta una traducció de totes les balades de François Villon (1431-1463), incloses les críptiques Ballades en Jargon (en argot), amb un pròleg sintètic i clar, biogràfic, acompanyat d’un aparell crític de prop de 500 notes que mostren raonadament les dificultats significatives i de traducció i contextualització. La Breu edicions presenta impecablement el text bilingüe i reprodueix un dels gravats de la primera edició.

“Un esforç titànic” (David Castillo) per traslladar al català una poesia medieval que encara avui té més que fervents admiradors, entusiastes recreadors. Tanmateix el propi Subirats, poeta dreçat sobre la paraula alada i directa, tal com vam veure arravatada i vehement en la presentació polifònica a l’Horiginal. Esforç, rigor i passió són els cavalls que estiren la quadriga de la seva versió. El quart és el domini dels registres de la llengua, ample i en veu alta, capaç de fer revifar els versos descarnats, mordaços, expressius i brutals de Villon, que ritma amb una sinceritat punyent, desimbolta i expressiva.

Una excel•lent traducció que transmet vivament la forta i inconfusible personalitat del poeta prototip de la vida irregular, un temperament singular que sabé transmetre’ns “un lirisme mai aconseguit fins aleshores”, un lladre i assassí que aconsegueix portar-nos fins avui les reaccions i els matisos d’uns “angoixosos problemes vitals davant dels quals reacciona d’acord amb l’ànim i circumstàncies” (Martí de Riquer). “Les dificultats de la seva vida [de Villon] li van servir per fer una crònica, que es manté actual, sobre el món injust, que encara vivim. Villon denuncia els banquers, usurers i especuladors, sempre des de l’òptica del poeta pobre i de la púrria, la coquille. La mort, la fam, la misèria, la persecució i també la bellesa femenina i l’amor componen un mosaic, on la sàtira ho omple tot plegat d’un vitalisme i d’una modernitat absoluta, tot i ser del segle XV” (David Castillo).

Per aplaudir millor aquesta cara filològica d’Andreu Subirats llegirem
(JC)

BALADA [DE LA GROSSA MARGOT ]


Si jo estimo i serveixo la bella amb bon cor.
M’heu de prendre per vil o per ximple?
Ella té totes les qualitats desitjables!
Pel seu amor jo empomo daga i escut.
Quan arriben clients, m’afanyo a fer un trago,
Cerco el vi sense fer gaire soroll,
I els ofereixo aigua, formatge, pa i fruita.
Si paguen bé, els dic “d’acord:
Torneu-hi quan aneu calents,
En aquest bordell on vivim junts”.


Però quina ràbia i quin mal rotllo
Quan Margot arriba al llit sense pasta,
Llavors no la puc veure i l’odio a mort.
Li prenc la roba, faixa i faldetes,
Jurant que li empenyoro pel seu escot.
I l’Anticrist, que llavors és ella, s’agafa els malucs
I crida i jura per la mort de Déu
Que d’allò ni parlar-ne. Llavors jo agafo
Una ampolla buida i li faig una marca sota el nas,
En aquest bordell on vivim junts.


Després torna la pau i Margot es tira un pet
Més inflat que un immund escarabat.
I tot rient, m’engega una clatellada
I em diu “vinga home” mentre m’engrapa les cuixes.
Borratxos tots dos anem a dormir la mona
I, en despertar-nos, quan el ventre li gargola,
Ella em munta per no danyar el seu fruit,
Jo dessota gemego i m’aixafa més que un tauló,
De tanta disbauxa ella m’esgota,
En aquest bordell on vivim junts.


Faci vent, pedregui o geli, jo ja tinc el pa cuit.
Sóc un cràpula, i la cràpula em segueix.
Qui és millor? Tots dos ens entenem bé,
Som fets l’un per l’altre: El mal gat, mala rata!
Estimem la marranada i la marranada ens envolta;
Fugim de l’honor i l’honor ens defuig,
En aquest bordell on vivim junts.

VILLON, F.: LES BALADES, Traducció, introducció i notes d’Andreu Subirats, La Breu edicions, Barcelona 2010
http://labreu.wordpress.com/

foto: Andreu Subirats a l’horiginal: http://horinal.blogspot.com/2010/10/fam-de-villon.html