dijous, 26 de març de 2009

EMIT SNAKE - BEINGS AL PRIORAT

1. Emit Snake-Beings, Bouesia 08

2. Siurana 08, màscares blanca i negra

3. Siurana 08, màscara blanca i núvols

4. Siurana 08: la màscara blanca en el concert global

5. Concert global, Orquestra de les Mines, Siurana 08

6. Siurana 08: Cloc un ull i se m'obre una orella, Església de Santa Maria
El passat 13 de desembre de 2008 vam gaudir del concert de l’Orquestra de les Mines, a l’alta cinglera de Siurana, organitzat pel dinàmic Priorat Centre d’Art. Més de 15 clarinets donaren vida a composicions d’Antoni-Ernest Sebastià i Miquel Àngel Marín, en una jornada que es va estendre fins a Nova Zelanda, en emetre en directe via internet la connexió amb l’Annual Hamilton Underground Film Festival, dirigit per Emit Snake - Beings.

El concert Cloc un ull i se m’obre una orella el vam viure amb delectança i entusiasme des de l’interior romànic de l’església de Santa Maria. La Mare de Déu de l’Aigua somreia i el xiquet obria els ulls meravellat. Fins i tot la Reina Mora va deixar el seu salt etern per asseure’s a la Trona i va escoltar admirada. Però els músics la van fer més grossa. Ens van embolcallar en el núvol encisador d’una música física, fins a tal punt que els fils de les notes ens feren sortir en processó a l’exterior on esclatà la traca final d’un concert global. És quan es produí la sorpresa apoteòsica de la intervenció de dues màscares, una blanca i una negra, que van mesurar les ones d’aquesta geografia calcària. De cop vaig reviure l’acció d’en Snake a la Bouesia 08, on ens va admirar l’hàbit negre que auscultava les vibracions del festival amb andròmines electròniques que produïen cruiximents còsmics. El núvol global volà cap a Nova Zelanda, i es va sentir claret.
JC

V. al bloc: HUFF’08 (12 xii 09)
http://www.prioratcentredart.cat

Fotos: Priya

dimecres, 25 de març de 2009

OBSESSIONS, PRESENTACIÓ CAFÈ PUB CLÀSSIC, DS 28 III 09, 22h LA CAVA-DELTEBRE


EVA PALLARÈS I SALA I MARTÍN BLANCO presenten Obsessions al CAFÈ CLÀSSIC, Avda. Esportiva, 72, La Cava-Deltebre el dissabte 28 de Març a les 22 hores, acompanyats pel clarinet bouètic de Miquel Àngel Marín.

dimarts, 24 de març de 2009

HANAMI, LES TERRES DE L'EBRE, PAÜLS, VALL DE LES VINYES, 29 III 09, A LES 16 h

Us informo d'una nova iniciativa blocaire sorgida de l'Ebresfera (http://www.ebresfera.cat/), de la qual podreu trobar més informació al blog Shinkansen a la Petja (http://jordiarrufat.blogspot.com/2009/03/hanami-les-terres-de-lebre.html).
Es tracta de celebrar l'Hanami, la festa japonesa de del cirerer en flor, el proper dia 29 de març (data de màxima floració d'aquest arbre) d'una doble manera:

Primer, mitjançant una trobada a Paüls (Baix Ebre) ons els participants preparan un petit poema, poema musicat, cançó o fragment de narrativa literària que hauran d'exposar davant la resta dels assistents sobre un dels següents temes: floració dels cirerers, arribada de la primavera, bellesa natural de les Terres de l'Ebre, cicle de la vida, cultura japonesa (anterior a la segona guerra mundial, excloure Nintendos, Sonys i similars), relacions entre Catalunya i/o les Terres de l'Ebre amb el Japó.

Segona, per qui no pugui assistir, mitjançant un post que es pengi aquell mateix dia al.lusiu als mateixos temes.

Animeu-vos a participar, i feu córrer la idea.



Jesús M. Tibau



LA PRIMERA JORNADA DE HANAMI DE LES TERRES DE L'EBRE

On?

A la vall d'en Baiges, al terme municipal de Paüls, a l'hort que surt a la foto de baix. S'hi arriba desviant-se per un caminet que surt a la dreta just abans d'arribar a Paüls senyalitzat com a "Vall de vinyes". Està a 10 minuts en cotxe a partir de la bifurcació. L'hort es troba just al costat de dues roques enormes que es van desprendre de la muntanya del costat, no té pèrdua.
A la fotografia no es veu però hi ha una font just al costat de l'hort. Penseu que aquesta fotografia no serà la mateixa d'aquí una setmana quan els cirerers hauran florit.


Quan?

El diumenge 29 de març a les 16h.

Per què aquest dia i a aquesta hora?

Perquè els cirerers estaran ja florits aquest dia i a la tarda és quan normalment bufa una mica de ventet que potser ens gratificarà amb el vol de pètals de flor de cirerer. La floració dels cirerers no durarà molt més d'una setmana a partir del diumenge 29.

Quina duració tindrà?

Una hora i mitja ja que a les 17,30 el sol s'amaga degut a que estarem al bell mig del Parc Natural dels Ports.

En què consistirà?

Es demana als participants que preparin un petit poema, poema musicat, cançó o fragment de narrativa literària sobre un dels següents temes que hauran d'exposar davant la resta dels assistents. Pot ser propi o d'un altre autor que òbviament s'haurà de mencionar

- Floració dels cirerers
- Arribada de la primavera
- Bellesa natural de les Terres de l'Ebre
- Cicle de la vida
- Cultura japonesa (anterior a la segona guerra mundial, excloure Nintendos, Sonys i similars)
- Relacions entre Catalunya i/o les Terres de l'Ebre amb el Japó

Com es fa difusió d'aquest acte?

En principi només a partir d'internet a partir de plataformes com els blocs, els emails o el facebook.

Alguna cosa més?

Si, com que es farà a l'hora en què els ebrencs prenem el cafè desprès del llarg dinar del diumenge s'invita als assistents a portar begudes i pastes per prendre mentre es gaudeix de l'entorn i de les presentacions.
També és important remarcar que allí no hi ha lloc per seure i per tant els assistents s'han de portar o cadiretes plegables o catifes per seure al terra o sacs de plàstic de color blau tal i com es fa al Japó.

Finalment tindre en compte que a la vall d'en Baiges els camins són molt estrets i hi ha poc lloc per aparcar per la qual cosa cal optimitzar els seients dels cotxes.

Qui ho organitza?

Aquesta és una idea que neix des de l'Ebresfera i per a l'Ebresfera tot i que hi està invitat a participar tothom, sobretot si teniu algun texte que llegir o cantar. El cost d'organitzar aquest acte és gairebé igual a zero (comunicacions+transport a Paüls+preparar cadascú els seus cafès o begudes i pastes) i segons l'èxit que tinguem de convocatòria preparariem un altre acte més ambiciós el proper any.

Cal donar especialment les gràcies a la Joana Celma Gavaldà propietària de la casa rural "La Remulla" de Paüls que ens cedeix el seu hort de cirerers per organitzar la trobada. Des del moment que el company blocaire Oriol Gracià la va contactar per exposar-li la idea, va mostrar un gran interés i sensibilitat per aquest tipus d'esdeveniment sense demanar en cap moment res a canvi.

Agrairia a tot blocaire que faci difusió d'aquest acte que mencioni a la Joana i la web de la Remulla a la seua pàgina web.

I ara què?

Si que resulta interessant tenir una idea més o menys aproximada de qui hi assistirà, com a mínim amb l'intenció d'exposar poemes o narracions en públic així que a mesura que sapigueu si hi anireu agrairia que us poseu en contacte amb mi.

I si no podeu anar?

Fem una invitació general a penjar els vostres textes o fotografies relacionats amb el Hanami o l'arribada de la Primavera a les Terres de l'Ebre el proper diumenge 29 de març als vostres blocs, fotologs o videoblocs!!

http://jordiarrufat.blogspot.com/2009/03/hanami-les-terres-de-lebre.html

dilluns, 16 de març de 2009

DEL CONCEPTE A LA IMATGE, CAIXAFORUM 18 III 09, 20h

CAIXAFÒRUM: CANAL MEDIATECA DEL 16 DE MARÇ AL 20 DE MAIG
UN CICLE CONCBUT PER ADOLF ALCAÑIZ, CARLES HAC MOR I ESTER XARGAY



DEL CONCEPTE A LA IMATGE

MOSTRA DE VÍDEOS QUE ABASTA DELS ANYS SETANTA FINS A L'ACTUALITAT I D'ENTREVISTES A AQUESTS ARTISTES FETES, EPECIALMENT PER A AQUEST REPERTORI INSÒLIT, PER EUGENI BONET, FÈLIX FANÉS, CARLES HAC MOR, ANTONI MERCADER I ESTER XARGAY

FRANCESC ABAD
CARLES HAC MOR
PERE NOGUERA
BENET ROSSELL
VICENÇ VIAPLANA
La inauguració i presentació d'aquesta mostra consistirà en la trobada dels artistes i entrevistadors que hi intervenen i d'uns quants convidats, sobretot persones que d'alguna manera hi han col·laborat, així com d'altres que, per diversos motius, hem pensat que poden tenir interès a assistir-hi i a participar-hi.
Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i els artistes hi comentaran el procés de treball i el resultat de la mostra i en mostraran alguns aspectes.
Visionat, doncs, d'una selecció d'una part ben significativa d'unes trajectòries artístiques que van arrencar aquells anys en què la radicalitat de l'art conceptual desmaterialitzava l'obra d'art, en què l'art era qüestionat de soca-rel juntament amb el rebuig de la seva comercialització.
Per tant, un recorregut de dècades per una amalgama de perspectives individuals, per una evolució -de cinc vessants personals, dissemblants- feta arran d'unes pràctiques i unes teories sense les quals no s'expliquen les característiques de l'art actual. I unes reflexions, exposades de maneres vidogràficament força peculiars, sobre l'art d'aleshorres i d'ara i sobre les institucions, la crítica i el mercat de l'art, així com especulacions al voltant de les idees d'ahir i d'avui dominants en l'art i el seu context.
Cal destacar-hi la recuperació i reconstrucció d'algunes de les peces antigues.

dimarts, 10 de març de 2009

KAVAFIS: DINS EL MATEIX ESPAI



En una conversa amb Cayo López, devot cuiner i gormand, molt entès en fotografia també, entorn al plat, el paladar i la imatge, em va fer notar que un bloc com aquest no contenia poesia. Cosa ben palesa que no goso justificar. Ara bé, per reparar-ho, què millor que començar per un poeta que he vist sempre com un far tuïtiu en la mar de la literatura. JC


DINS EL MATEIX ESPAI

Voltant de casa, de centres, de barri,
que miro i per on giro i rodo; anys i anys.

Us he creat en mig d’alegria i en mig de penes;
amb tantes circumstàncies, amb tantes, tantes coses.

I t’has tornat sensació to plegat, per a mi.


Kontstantinos P. Kavafis (Alexandria d’Egipte 1863-1933)

Poeta neogrec de to pessimista i amb un sentiment tràgic davant la vida, salvats només per l’evocació tèrbola d’amors prohibits –l’amor grec- i la consegüent voluptat. També mitificà la ciutat d’Alexandria (on visqué sempre a partir de 1885), últim testimoniatge d’un hel•lenisme que s’enfonsa sense que la nissaga grega, hereva també del gloriós passat bizantí, pugui evitar-ho. S’inspirà en el coneixement de la història i reflexionà amb clara intenció didàctica. Fou editat pòstumament a parir del 1935.

Traducció de Carles Riba (Barcelona 1895 – 1959), ed. Curial, Barcelona , 1983 (4ª), amb un exhaustiu pròleg de Alexis E. Solà, hel•lenista i especialista en Llengua i Literatura Grega Moderna. Riba publicà en 1962 aquest recull d’extraordinària sensibilitat literària i sociohistòrica sociohistòrica i acompanyada del text grec. Una versió fidel i bella saludada així per Joan Fuster: poques vegades els versos del nostre poeta [Riba] han aconseguit una fluència i una diafanitat, una gràcia i una destresa tan llisquents i tan voluptuoses com en aquesta traducció. Tot i que el mestre Riba prescindí deliberadament d’aquelles zones del món eròtic kavafià que no poden ésser acollides sinó amb marcada violència entre nosaltres (J.Triadú). Aquest eros fou traduït i publicat als Clàssics Curial en 1975 per Alexis E. Solà.

Foto: Ja: Col llombarda en cava, Campillos Paravientos, abril 2002

MANIFEST GROC, CENTRE D'ART TORRE MNTADES, EL PRAT DE LLOBREGAT



estrena de

MANIFEST GROC
Amb textos de Joan Salvat Papasseit, Josep Maria Junoy, Joan Brossa, Josep Palau i Fabre, Diego Ruiz, Salvador Dalí i el "Manifest antiartístic català", més conegut com a "Manifest groc" de Lluís Montanyà, Sebastià Gasch i el propi Dalí.

Dramatúrgia i direcció, Xavier Gimenez Casas. Amb Marta Guasch, Xavier Llorens, Vanessa Torres, Make i la col•laboració de Sergi Cuadrado. Música original, en directe, Make. Espai escènic i vestuari, Dolors Juárez. Videocreació "Irreversible", Maite Travé. Disseny gràfic, Luis J. Higueras (Lumps of Sugart®).

Un espectacle-festa-concert sobre la joventut i les avantguardes.

Teatre Kaddish. Centre d'art Torre Muntadas. c.Jaume Casanovas, 80. El Prat

Divendres 20 i dissabte 21 de març a les 22 hores.

Diumenge 22 a les 19 hores.

Entrada, 5 euros.

Ara que celebrem els 100 anys de la publicació del "Manifest futurista", el Teatre Kaddish presenta el treball en procés sobre la recepció del futurisme, el dadaisme i el surrealisme a Catalunya, una mena de segona part del seu recent Cabaret Voltaire.
El 1922 André Breton feu una conferència a Barcelona –amb motiu de l’exposició de Picabia- on exposa que el Cubisme i el Futurisme ja han estat superats i defensa que l’únic moviment veritablement d’avantguarda és Dada. El dadaisme és un moviment de revolta contra la concepció del món que va conduir a la primera Guerra Mundial, l’objectiu de Dada és la destrucció de l’estatus artístic i literari burgès. Una actitud negativista que s’oposa a la moral, la bellesa, el sentimentalisme, la jerarquia, l’obediència... i proclama només el no-res com a contrapartida.
La revista “L’amic de les arts” recollirà a Catalunya l’esperit de la proclama de Breton. J.V. Foix, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà, Joan Miró i Salvador Dalí defensaran un art nou que s’oposarà al Noucentisme a través de la revista (1926-1929), conferències, manifestos, etc, en la línia d’altres moviments avantguardistes europeus. L’art com a ruptura i investigació els faran evolucionar cap al surrealisme a mesura que Dalí i Breton convergiran cada cop més.
El “Manifest antiartístic català”, més conegut com a “Manifest groc” publicat a ”L’amic de les arts” el març de 1928, és el text estètic i literari que millor resumeix les ànsies de totes les avantguardes catalanes de trencar amb un art i una literatura retòrics, conservadors, d’ordre... i se situa en una posició estètica terrorista respecte els adversaris. El manifest barreja conceptes futuristes amb l’incipient surrealisme i proclama una nova estètica artística i literària que a Catalunya s’havia iniciat tant aviat com l’obra cubista de Picasso i s’havia transmès per les exposicions a la Galeria Dalmau de Barcelona (Braque, Gris, Metzinger, Gleizes, Delaunay, Léger, Hélion, Garboune, Picabia).
La tradició avantguardista catalana que condueix al “Manifest groc” neix entre el cubisme i el futurisme, amb els postulats filosòfics modernistes del gran Diego Ruiz i que donen alè a l’obra de Joan Salvat-Papasseit. Les paraules en llibertat de Junoy i Sánchez Juan. Les revistes “L’enemic del poble” (1917 -1919) i “Troços” (1917) on trobaren acollida aquestes idees. Picasso i Miró seran els artistes que trobaran una adhesió més unànime entre els avantguardistes catalans, abans de l'eclosió de Dalí.
La Guerra Civil tallà d’arrel qualsevol possibilitat de creixement del moviment modern, però acabada aquesta, reneix de la mà de Joan Brossa i Josep Palau i Fabre.
L'espectacle "Manifest groc" experimenta a partir de les idees de joventut i avantguarda. Es tracta de reconstruir l'itinerari de les dues generacions d'avantguardistes anteriors a la Guerra Civil en clau de teatre contemporani, un teatre on no hi ha límits en l'ús de mitjans extra i anti-teatrals. Els actors canten els diferents manifestos i conferències, així com els cal•ligrames de Salvat-Papasseit i Junoy sobre la música d'un creador –Make- que procedeix del hip-hop. Artistes i científics joves catalans actuals participen en el projecte: l'artista Maite Travé presenta un fragment de "Irreversible" una vídeo-creació on es desprèn d'una segona pell de roba confeccionada a mida; en l'acte s'articula una reflexió entorn als conceptes de canvi, transformació i renovació com a elements d'un procés catàrtic. Sergi Cuadrado explica l'experiment científic que li ha valgut guanyar la convocatòria de joves científics espanyols del 2008: la coca-cola, en contacte amb els caramels de mentol, experimenta una mutació que genera una explosió, un experiment que podríem entendre com a metàfora d'una revolta més profunda.

dilluns, 9 de març de 2009

MARI CHORDÀ: DIÀLEG I ACCIÓ ENTRE LES IMATGES VISUALS I LITERÀRIES.

MARI CHORDÀ (Amposta, 1942) és una artista meàndrica de diversa producció. L’acció artística i la pintura juntament amb l’escriptura no esgoten un pensament fluent també per l’escriptura, l’edició, la fotografia. Un flux constant que, alhora que creix individualment, és inseparable d’un desplegament social sovint desbordant, magmàtic i transformador.

Des d’on l’esdevenir constant de l’Ebre xoca amb el darrer roc ibèric, el castell d’Amposta, i es bifurca en corrents i illes sempre canviant, fins al pal i paller de la ciutat, Barcelona, Mari Chordà crida de matinada per tota aquesta casa tan gran (3)* a la recerca de nous horitzons i companys de viatge. És el que fa possible la invenció de dos espais, els noms dels quals són ben eloqüents: Llar (1968) i LaSal (1977).

Espais de expressions culturals heterogènies, Llar és el primer foc que posa llum a la negra dictadura. Aplega el jovent i la vida punyent no sols d’Amposta, sinó d’arreu de l’Ebre, porta l’inconformisme dels estudiants i dels qui viatgen per Europa i més enllà, els colors de les músiques de les flors que silenciava la ràdio oficial, la complicitat dels còmics i dels llibres, la revolta de l’instint contra la rutina d’un règim hipòcrita. Mari Chordà fa brollar una correntia encara subterrània:

Primer la formiga va dir:
“treu-me de
sobre aquesta pota enorme”.
L’elefant dormia
i ella va fer un túnel.
Aquí va començar la més increïble cultura
subterrània. (1)

A: Silenci, sèrie de fotografies subaquàtiques, 2006

A Barcelona, en els temps de la llarga mort del Dictador, maquina el Bar-Biblioteca Feminista La Sal, un lloc de trobada i de fòrums de debat cultural. El plaer de la conversa, la comunicació que desplega la subversió i la revolució contra l’arquetip de la dona sotmesa, mare i repòs del guerrer. I la fundació de les edicions de les dones, La Sal del món que obre las finestres tapiades del patriarcat a l’aire fresc de la diversitat de gènere –Què se n’ha fet dels nostres fruits? (2). Una tasca que esventa un llegat sentimental, intel•lectual i artístic desaparegut en el no res de la història oficial: treuen a la llum Aspàsia de Milet, Safo de Mitilene, Hipatia d’Alexandria, Heloïsa, Christine de Pizan, Olimpe de Gouges, Mri Wollstonecraft, Flora Tristan, Concepción Arenal, Clara Campoamor, Rosa Sensat, Federica Montseny, Maria Aurèlia Capmany... i tantes i tantes d’altres, que esperen la nostra mirada de reconeixement. Són dones que, quan les tenim entr nosaltres, ens porten altres dones i ens recorden que no estàvem soles...(Conxa Llinàs: 6). Un ventijol persistent que descobreix per sempre l’altra meitat de la humanitat –el naixement del subjecte femení per a la història de la humanitat.(Conxa Llinàs: 6). A partir d’ara les coses ja no seran mai més iguals. Neix la primera Agenda de la Dona de l’estat espanyol i una editorial expressió de les dones, les recuperades i les que treballen silenciosament -Algun dia / alçaran braços / i veus les silents (1).

I alhora es va construint i s’expandeix Mari Chordà: ... es defineix per tenir una perspectiva canviant i meàndrica, que afronta el risc del nou, del no comercial, que es manté cenyida a explorar pulsions internes ... expressió d’un mateix centre. Un centre representat per omphalus, “llombrígol” en grec, que Mari Chordà utilitza i tempta, i transforma. Es tracta del principi femení de l’univers, símbol del moviment constant, magmàtic, que és, alhora, expressió de l’origen de les energies transformadores... un concepte que no descriu un ordre progressiu lineal, sinó que avança en cercles concèntrics... (Lluïsa Julià: 6).

B: Colgada de un cuadro, 1972, oli sobre tela, 73 x 116 cm.

(...)
Ep, innocenta,
exercita’t los peus
no és fàcil d’esnegrir
la pròpia ombra,
baby.

Ara sé
–t’encanten los espills-
que pots apreciar
les paraules que et brollen,
i aquell matí
retrobar, en arribar a l’arrel,
que ens queda, net, l’amor.
(4: “Tanca”, fragment)


Créixer -Estic dintre d’un arbre i veig créixer les fulles (1)- des de l’arrel, però també des del desig -arrelada en la terra del més profund desig-. I l’arrel és també aigua i aire; els fonemes peculiars del dialecte, i l’horitzó deltaic: ...em diràs que és veritat tot lo que t’he contat i que ets muntanya rodejada de mar i de poblats de sal (2) –sento el Montsià damunt la geometria del delta i la sentor de les salines. Fidelitat al paisatge, encara que les formes orgàniques intentin escapar-se del suport per la seva pròpia puixança. Miro Colgada de un cuadro (1972) –il•lustració B-, imatge visual de cossos lluitant cap al món exterior: unas formas que se presentan como nacidas desde el interior del propio soporte y que evocan una vida posible dentro del mismo; formas que se autofecundan y dividen blandamente (Elsa Plaza Müller: 6). Dialèctica, doncs, entre la representació visual i l’expressió del pensat i sentit. No per construir un localisme naturalista o costumista, sinó per obrir les branques i les fulles cap a la immensitat còsmica.

Una vigoria tota acció, tal com es veu a Volcà (1973) –il•lustració C-, el cos i la sang de dona i de mare que s’estén cap al món exterior: l’epicentre ígnic, de l’interior de la terra dona erupciona, amb tota la seva força, roca, i foc i magma liquat, per donar expressió a la fecunditat dona, carn i sang i sexe, en el camí que s’enceta en relació a la filla (Lluïsa Julià: 6). L’obra fou també portada del llibre Umbilicals (2000), el tema del qual repensa el lligam, sang i carn, entre la mare i la filla, que no s’esgota en la contínua transformació del cos durant l’embaràs, sinó que va més enllà, per descobrir i viure la tendresa, mestrejar el propi cos, renunciar als atributs imposats (Lluïsa Julià: 6): Tallat l’umbilical / ens queda, net, l’amor, / filla.

C: Volcà, 1973, dibuix llapis litogràfic i sanguina, 40 x 33 cm.

Elsa Plaza comenta la lluita i el pensament de Mari Chordà contra el topos de la maternitat, essència de la dona. Fou fonamental l’interès que despertà El segundo sexo, de Simone de Beauvoir (1949): resignifica el cos femení, embarassat al•ludeix al límit entre naturalesa i cultura, entre biologia i llenguatge. També s’interroga sobre la continuïtat i diferència amb el cos en gestació. I afirma que en l’obra de Mari Chordà hom pot seguir el rastre dels dubtes, reflexions, rebuigs i amors que provoca el cos de dona en gestació, i com aporta cert distanciament per repensar el fenomen amb la finalitat de reconèixer el femení com allò múltiple i ple de possibilitats creatives, i no sols com a destí essencial de la dona. D’aquesta manera Elsa Plaza postula que l’obra plàstica de Mari Chordà és la huella de lo fluido sobre la materia. Expresión de una postura consciente contra la solidez de la cultura patriarcal.” I conclou: “La obra de Mari es blanda, amoldable a quien la toca y la mira, adopta la forma de la mirada afectuosa y se acomoda plácidamente (6).

A partir dels noranta el doll fluent de Mari Chordà devé mar, com criden els títols: Submarines, Cetàcies, Immerses, Sepiotomus,... fins i tot la mirada al real de Mari Chordà anota l’espiroqueta, protozou descobert al Delta de l’Ebre per Lynn Margulis al 2000.

Petits cossos larvats
generen planetes habitats,
forats desèrtics,
volcans de lava amiòtica,
làctia, feminal,
naufragis i cetacis;
sepiotomus. (5)

un bestiari màgic que configuren la dona en el paisatge aquós i lliure, transformada en animal marí (Lluïsa Julià: 6).


D: Sepiotomus, 1995, fons montip oli i llàpissos de color sobre cartulina satinada, 30 x 45 cm

Animal marí que salta l’horitzó marítim o es submergeix en la fotografia subaquàtica. Dones en una mar turquesa fressant el joc dels colls amb el dring solar: Poética de los reflejos que nos deja soñar con el encentro de la materia y lo sutil, de la vida y la imaginación (Elsa Plaza).

Mari Chordà, en síntesi, una dona que calà foc a la llar i, oh, benvinguts, passeu, passeu, va construint-se en un doll aquàtic que esdevé mar, alta mar, per obsequiar-nos amb sòlides cristalitzacions -la sal, el gust de la vida.

JC

*PUBLICACIONS:
1 ... i moltes altres coses (poesia i litografies), edició 1res. Jornades Catalanes de la Dona, 1976; 2a ed. LaSal, 1981; 3ª ed. Les Pumes, 2006
2 Quadern del cos i de l’aigua (amb dibuixos de M. Clavé), LaSal, 1981
3 Locomotora infidel del passat, Taller editorial Alta Fulla, 2000
4 Umbilicals, Taller editorial Alta Fulla, 2000; 2ª ed.: Les Pumes, 2000
5 Passar i traspassar, 1960-2000, publicació a l’exposició del mateix nom, Amposta-Barcelona, 2000
6 Vinc d’una zona humida, catàleg exposició, editat pel Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, amb textos de Mari Chordà, Marta Darder, Lluïsa Julià, Conxa Llinàs, Elsa Plaza, 2006

IL·LUSTRACIONS: OBRES DE MARI CHORDÀ

INFRA BLOC: BOUGESTACIÓ MAR DE SARDINES: http://bouesia2.blogspot.com/2008/05/bougestaci-de-mar-de-sardines.html

diumenge, 8 de març de 2009

YMBERNON: DESFILADA DE LATUNG LA LA -EXPOSICIÓ, GALERIA JOAN PRATS, MARÇ-ABRIL 2009

Desfilada de Latung La La
Inauguració:
dijous 12 de marg a dos quarts de vuit del vespre
Exposició: marg - abril 2009

Durant l'exposició, s'hi escenificarà —els dies 26 i 31 de marc, i parateatral i 2, 16, 21 i 28 d'abril, a dos quarts de vuit del vespre— l'obra parateatral
DESFILADA DE LATUNG LA LA
amb Andriy Antonovskiy, Andriy Antonovsky, Elisabet Augé, Jordi Casadevall, Catalina Girona, Cristina Manrique, Dadà, Daida i David Ymbernon

GALERÍA JOAN PRATS - ARTGRÁFICBalmes, 54 - Tel. 93 488 13 98 - Fax 93 487 16 14 - 08007 Barcelona
http://www.galeriajoanprats.com/
E-mail: artgrafic@adam.es



Aquí infra bloc Bouesia2:
5 xi 08
DADÀ, DAIDA I DAVID YMBERNON: DE LA MÀ DE LATUNG LA LA, TACA D'OLI, IV FESTIVAL DE POESIA, REUS: 7 XI 08
http://bouesia2.blogspot.com/2008/11/dad-daida-i-david-ymbernon-de-la-m-de.html

enllaç trailer: http://es.youtube.com/watch?v=mgK_ovXx50E

22 VIII O8
ALBERT ARQUES: PERBOUFORMANCES

http://bouesia2.blogspot.com/2008/08/albert-arques-perbouformances.html

30 III 08
comentari de la portada del llibre CARLES HAC MOR, ENDERROC I RECONSTRUCCIÓde David Ymbernon

http://bouesia2.blogspot.com/2008/03/carles-hac-mor-enderroc-i-reconstrucci.html

En aquest mateix llibre és imprescindible llegir les pàgines 182 -202 on es parla de:
el desenvolupament de l’art d’Ymbernon ha estat continu, treballat, madurat mentalment i pràcticament i no gens precipitat en cap moment
i/o
el lema del text d’Ymbernon Entre l’art visual i l’art escènic


CURRÍCULUM
Neixo a Igualada el 5 d'agost del 1972, i val a dir, però, que les meves arrels també són a la Llacuna —on em sento realment arrelat— i a Lleida i a Barcelona.

L’any 1972: 1 + 9 + 7 + 2 = 19. D'acord amb la càbala, el 19 és un nombre favorable, ja que és compost per l'1 i el 9, números propicis que, sumats, donen el símbol de la perfecció. El sol, l'or i la pedra filosofal se simbolitzen amb el 19. Per Pitágoras, el 19 es vinculava amb la llum, la claredat, les resplendors i les revelacions.

El dia 5 d’agost: el 5 representa el lliure albir de l'ésser humà, i en ser aquest número a mig camí en la sèrie de les xifres elementals (1-2-3-4 5 6-7-8-9), aquestes poden ser versàtils i canviants. El 5 trenca la rutina, el mètode, la solidesa, l'immobilisme del número 4. El 5 és jovial, inquiet, nerviós. És el número de l'erotisme, per la seva clara al•lusió als 5 sentits, i de l'experiència que aprèn per prova i error. Li agrada avançar encara que no tingui una visió clara del camí.

Sóc Lleó (amb ascendent Lleó): Lleó va associat a l'element clàssic del foc i, durant el temps que regeix aquest signe (l’estiu), a la natura s'escau un dels cicles més exuberants, el de la generació dels fruits. Les característiques dels lleons es resumeixen en la passió i l'extrem.

Sóc el mitjà de tres germans (néixer abans o després marca la personalitat de l'individu). Dels fills mitjans es diu que són rebels perquè no tenen l'atenció que va tenir el primogènit ni tampoc les festes rebudes pel més petit, i que són més extrovertits perquè han de treure a la llum tot el seu potencial.

El nom David procedeix de l'hebreu i vol dir "estimat, amic", i, segons es diu als pamflets que venen als quioscs de la Rambla sobre l’origen i significat dels noms, David és de personalitat forta, amb trets ben pronunciats de vitalitat i d'energia que el fan ser impetuós i una mica dominant; la seva vida s'encaminarà segons el seu anhel d'aprendre i de canviar, i el seu color favorable és el taronja.

I certament el taronja, un color que em va posseir el 1993, significa creativitat, moviment, energia, creixement, comunicació, estímul, saviesa, ambició, seguretat; és el foc, la festa, el plaer. És el color del perill i representa l'entusiasme, la felicitat, l'atracció i l'ànim.

Ymbernon és un cognom novel•lesc; segurament el seu origen el trobem a la ciutat escocesa d’Inverness, en gaèlic Inver, on hi ha el famós llac Ness de la llegenda de Nessie.

Grau significa cadascuna de les divisions d’un termòmetre o cadascun dels termes d’una progressió, i procedeix del nom germànic Gairoald, que vol dir “govern de la llança”.

No sóc fidel de cap religió (ni espiritual ni política); els meus sentiments i conviccions s’encaminen cap a devocions no menys importants.

Camino sense plom a les sabates, descarregat de pesos obstinats, i, lleuger, observo amb curiositat i puc entendre instintivament; aprenc a conviure sense agressivitat ni violència, amb humor (l’humor és una manera seriosa d’estar content).

Així, defujo qui em vol convèncer d’alguna cosa, sigui quina sigui. No m'ocupo d'aquestes lluites. No lluitar per vèncer ni ser vençut, i no lluitar en guerres, t’eleva per damunt de la victòria o del primer premi, tot i que vull lluitar i m’agrada, sí, però lluitar per mirar, per remar, etcètera.

Crec i tinc molta fe, crec en coses que no són certes, crec en la màgia, l’entusiasme, l’instint, la predisposició, la sort, la sorpresa, la casualitat; crec en el fet de badar, de comptar les bigues; crec en qui somia truites, en qui viu als núvols o ve de la lluna de València; crec en el globus que s’escapa i desapareix anant amunt, en el suggeriment, en la inconcreció; crec que hi ha certeses insubmises a la lògica que són pura veritat, tan certes com que, amb tota seguretat, no són certes; crec en l’avió de paper quan és llançat per un infant que, en fer-ho amb il•lusió extraordinària, un esperit l’acompanya, i amb aquest esperit l'avió de paper vola més alt i més lluny que no pas s’ha vist en realitat.

I si viure no portés enlloc ni més enllà que de la vida mateixa? Per què —em pregunto— l'existència ha de transcendir o s'ha de transformar en alguna cosa de més envergadura, si és ja prou extraordinària? Viure plenament, viure perquè sí, sense dissimular, sense servilisme, és el meu camí espiritual, artístic i de tot.

Vinc de la infantesa. La infantesa és el primer període de l'existència, semblant a l’acció de donar corda a una joguina. Descobrir, desconèixer, és tenir passió per coses insignificants (aparentment insignificants, però summament importants), com ara volar, volar com aquell globus que s’escapa de la mà endut pel vent cap a l’imprevisible. Sí, en aquest sentit recordo volar de petit, potser per evadir-me o allunyar-me, agafat de la mà de l’art més clar i menys estrany del món, que és l’art de jugar.

Recordo jugar llargues estones amb els Madelman (un dels millors ninots articulats que mai s’han fabricat); els feia fotografies, vestits, invents… Vaig crear històries fantàstiques que em vénen sovint a la memòria. La sensualitat i la sexualitat, posem per cas, la descobreixo intensament aquí, amb el Madelman femení Corsaria (camisa vermella amb pigues blanques de maniga llarga, pantalons de pell marró fosc, cinturó ample i bandolera per al sabre negres, i botes altes amb volta "pirata" també negres). Impressionant! Recordo jugar amb tractors, grues i excavadores; recordo Mazinger Z, Banner y Flappy, Jackie y Nuca, el Comando G, Orzowei, Sandokan, la Pippi, Harold Lloyd, Charlie Chaplin, Superman, Spiderman, La Guerra de las Galaxias…; recordo la Festa Major de la Llacuna; les banderoles, la lluminària, el castell de focs, el Ball del Fanalet, els cotxes de xoc, les majorets, etcètera.

Als 4 anys, mostro per primera vegada la meva obra en públic, en una exposició col•lectiva familiar.

Als sis anys em va atropellar un camió de patates Rosdor al carrer Lleida d’Igualada. Jo sortia tot sol, dissimuladament, de casa amb bicicleta a fer un volt. El diari d'Igualada se'n va fer ressó, de la notícia, amb aquestes paraules: "UN CICLISTA DE SEIS AÑOS, ATROPELLADO / David Ymbernon Grau, de 6 años de edad, fue atropellado por un camión Mercedes, matrícula B-9126-CF, conducido por Luís Guberna Pujadó, de 47 años, natural de Sant Martí de Tous. El suceso tuvo lugar el pasado martes, a las 19'45 horas, en la calle Lleida esquina calle Margarides. David Ymbernon, natural y vecino de Igualada, fue trasladado al Hospital donde le asistieron de fractura femoral, con hematoma en el muslo izquierdo y conmoción cerebral de primer grado, siendo el pronóstico grave."

I una vegada, de ben petit, vaig anar a parar a l’hospital per intoxicació. Havia ingerit una poció que jo mateix havia preparat en un got, on vaig posar oli, pasta de dents, vinagre, sal, pintura i avecrem.

Als 8 anys, vaig ser premiat per primera vegada amb el 2n Premi General en un concurs de pintura ràpida (IV Festes del Pilar d'Igualada). Aquesta distinció va provocar un considerable enrenou; vaig recollir el premi entre els artistes participants a la plaça del Pilar, que era plena d'un públic expectant i que jo notava que em mirava amb perplexitat. Després, l'any següent, l'organització va canviar les bases de participació per tal d'especificar-hi les categories per edats. I crec, sincerament, que aquest premi és el més important que he rebut mai, insuperable.

Recordo que una vegada el professor de religió em va clavar una puntada de peu que em va fer rodolar escales avall. Com a alumne, no prestava atenció a res, i demostrava desinterès absolut pels estudis. En un examen, per exemple, com a resposta a la pregunta "què és la llengua?", vaig dibuixar una llengua. I així vaig anar passant cursos com podia fins a l'Escola d'Arts i Oficis de Tàrrega (per estudiar pintura). I a Tàrrega conec l’Elisabet, amb qui cap al 1994 venim a viure a Barcelona i amb qui tinc dos fills, que es diuen Dadà (2005) i Daida (2007).

He exposat als millors llocs del món, he guanyat els millors premis del món i tinc el millor reconeixement del món.

DAVID YMBERNON

dimarts, 3 de març de 2009

IN MEMORIAM: Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero


Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez del Romero (Madrid, 1927 - València, 2009), fou una poeta, novel•lista i historiadora valenciana.
Nascuda l'1 de gener de 1927 a Madrid, va viure un curt temps de la seua infantesa a Barcelona, i es va traslladar després a Altea, on va rebre la influència del seu avi, l'historiador Francesc Martínez i Martínez, que posteriorment es faria palesa en la seua obra.
Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de València, i després va començar a col•laborar amb la secció cultural del periòdic Levante. Ha publicat estudis sobre història i literatura medieval, tant en castellà com en català, com ara Don Jaime el Conquistador en Alicante (1957), Lletres closes de Pere el Cerimoniós endreçades al Consell de València (1967) o Jaume Gassull, poeta satíric valencià del s. XV (1971). És també autora d'una biografia del seu avi.
En el terreny literari ha conreat la poesia, on se l'enquadra habitualment en la generació poètica dels anys 1950 al costat de Vicent Andrés Estellés i Maria Beneyto, però també ha incursionat en la novel•la. El seu major èxit l'ha obtingut amb la narrativa, amb la novel•la Matèria de Bretanya, guanyadora del Premi Andròmina de narrativa l'any 1975.
Va morir el diumenge 22 de febrer de 2009 a València (l'Horta) a l'edat de vuitanta-dos anys, i l'enterraren el 24 de febrer al Cementiri General de València. (http://ca.wikipedia.org/wiki/Carmelina_S%C3%A1nchez-Cutillas)

LA SANG SE'M CLIVELLA

Voldria viure
entre la mar i una badia
algunes nits així,
amb gust de menta;
quan l'enyor de tanta cosa
em despentina l'instint,
i em prem la carn, i me la deixa
olorosa de tu.

Mira com llance
inútilment els somnis.
Mira també,
escampades pel llit,
les filagarses d'aquells moments perduts...
No sé si ploraré demà,
perquè la pena
és massa fonda avui
per a arrencar-la
estella a estella.

Però tot està a punt:
l'artèria, oberta;
les mans, enceses; el cos,
tens i expectant...
i tot és a tant a punt,
que la sang se'm clivella!

CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS (del llibre Llibre d'amic e amada)

Encarna Sant-Celoni i Verger, antòloga d'Eròtiques i despentinades ens fa arribar aquesta evocació de la poeta:
Men i den bløde dæmring der står
som en lysende stribe langs himmelranden
og spinder os kærtegn om skulder og hår,
mens dagen og natten kysser hinanden
– da vågner vi bange og ser, at vi går
med mindernes krans om panden.

TOVE DITLEVSEN




Em costa trobar la paraula justa que done cos a la mancança i, doblegant-hi el coll, deixe de pouar númens i hàlits en la mar de lletres que m'escanya i t'ampre la veu, despentinada: encara 'em cou massa la sang', i 'se'm clivella', i 'se m'esmussen les dents, com atzavares, de tant de traure estelletes al silenci'...
No fa gaire que m'he assabentat, pel diari, que has faltat, de matinada... Te n'has anat, curiosa, amb el cap alt i la mirada serena, així de clar. I també de puntetes, com si res, així de cru... I de sobte m'ha creuat la cara un somriure, recordant l'última vegada que ens vérem, fa uns huit mesos, a ta casa, amb les teues gates i un llanterner pel mig, mentre ens dedicàvem llibres de poemes i xarràvem de revoltes i justes, i de la cosa pública i de la literària...
Gràcies per ser com fores –com ets–, senyora i madona Carmelina Sánchez-Cutillas i Martínez, preclara escriptora i historiadora, e 'cara amiga d'anys i afanys'.

Encarna Sant-Celoni i Verger, febrer 09

traducció de la cita:
Però amb el suau crepuscle, que és
com una ratlla lluent al llarg de la vora del cel
i ens fila carícies sobre muscles i cabells
mentre el dia i la nit s’entrebesen,
llavors ens despertem amb por i veiem que portem
la corona dels records al voltant del front.

foto: JA: la mar de la literatura, Delta de l'Ebre, 2005

5 METRATGES AL LLANTIOL, 7.III.09


AQUEST DISSABTE AL LLANTIOL:

Aquest Dissabte 7 de Març a les 18h
5 METRAJES
presenta...

MYTHOGRAMME 1: PASSEURS - Lionel Stora (videocreació)
VA PASSAR A ONTINYENT - Manuel Mira (ficció)
VIERNES - Xavi Puebla (ficció)
EYJA - Dögg Mósesdóttir (ficció)
LA BALADA DE TURNO - Ferran Calvó (videoclip de Daniel Higiénico)


una mostra de curts en la que hi trobem alguns dels realitzadors de les obres programades, aficionats uns, professionals d’altres.
Curts de ficció, documental, videocreació, videoclip, making-off, animació... presentats dins un ambient bohemi i acollidor.
En acabar la projecció es dona pas a una tertúlia informal amb alguns dels protagonistes dels curts convidats i el públic inspirat.

Per a més informació: www.5metrajes.blogspot.com

ARNAU VILARDEBÓ: 88 INFINITS. EL LLANTIOL


Arnau Vilardebò
presenta: 88 infinits
els dijous a les 21h





L'Arnau ens farà emocionar amb les formes i la mitologia de les constel.lacions del cel.
Un joc visual i narratiu que ve de temps antics i segueix vigent com mai.
Vine a celebrar el 2009, any internacional de l’Astronomia

foto:MARISOL SOTO:SÈRIE OUS CÒSMICS (ARNAU VILARDEBÓ)http://arnauvilardebo.wordpress.com/

Preu a taquilla: 14 euros (8 euros reservant les entrades amb antel-lació a: www.llantiol.com)
Llantiol Cafè-Teatre, C/Riereta-7 (Raval) Barcelona

CF:http://momentulum.blogspot.com/2008/11/arnau-vilardeb-neixen-dus-ruqueria.html

A Manta presenta el CD “Deixeu parlar la terra”: A L'HORIGINAL


El proper dimecres, 4 de març,
a les 20.30 h, a l’Horiginal
(Ferlandina, 29 –davant del Macba–),

A Manta presenta el CD “Deixeu parlar la terra”
Així és, la presentació comptarà amb col•laboracions poètiques (Lord Alorda, Maria Cabrera, Andreu Galan, Anna Maluquer, Laia Noguera, Montserrat Rodés) i musicals (Bladi -trompa-, Rafel Baldoví -violí i guitarra-, Catalina Canyelles -simbomba i cançó-, Oriol Casas -percussió-, Marcel Casellas -contrabaix i bombardí-, Artur Mahiques -tabal-, la Mariona -flauta-, Francesc Marimon -acordió diatònic-, Josep Pedrals -clarinet-, Pau Puig -dolçaina-, M. Antònia Pujols -pandero quadrat, cançó i tenora-, Xavier Solsona -guitarra-...) i algunes sorpreses més!
Us hi esperem.
(Les presentacions en terres valencianes estan preparant-se... Tot arribarà!)
© Oriol Clavera
“Deixeu parlar la terra” és un recital poètic que es recolza en la música en viu, en la música pregravada i en l’audiovisual per expressar tota una sèrie de sentiments que ens desperta el mot ‘terra’. Els textos que es reciten són poemes de creació pròpia i de Vicent A. Estellés, J. Palau i Fabre i Marc Granell.
Recitat: Laia Carreras
Dolçaina, flauta i veu: Irene Ferrero
Acordió diatònic: Maria Carreras
Dispara les bases i les fotos: Cristina Valldelsestèreos
Producció: Marcel Casellas (musical) i Iban Beltran (escènica)

FOTO JA, MÀSCARA, CAMPILLOS PARAVIENTOS, 2005